Professora titular a la Universitat de València, al Departament de Filologia Francesa i Italiana. Ha estat Vicedegana de Relacions Exteriors de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. És Directora del Servei de Cultura de la Universitat de València des del gener del 2021. Imparteix docència sobre Literatura i arts audiovisuals i és especialista en les relacions entre literatura i imatge (cinema i còmic) des d'una perspectiva intercultural i de gènere. Des del 2019, forma part de la Càtedra d'Estudis del còmic i de l'Aula de còmic de la Universitat de València.

Ha publicat nombrosos articles en revistes a Espanya i França i coordinat el número de la revista Quaderns de Filologia: La ciencia-ficción en los discursos culturales y medios de expresión contemporáneos (2009) i el número de la revista Synergies Espagne: “El cómic francófono en el entredós.” 2020. Entre els seus articles publicats a revista destaquen: “Los lugares-Sarajevo en la narrativa gráfica de Enki Bilal” (Quaderns de Filologia, 2007); “Un espace en gidouille” (Europe, Paris, 2009); “Autoras contemporáneas en la historieta española. Revisión de la etiqueta ‘cómic femenino’”. (Arbor, Madrid, 2011); “Sexualidad traumática en herederas del underground: Debbie Drechsler y Phoebe Gloeckner” (Tebeosfera, Sevilla, 2012); “Mirada y representación del cuerpo femenino en el cómic femenino: las autoras de ‘Ah! Nana’”. (Diablotexto digital, Valencia, 2016), “Una nueva educación sentimental en" Le bleu est une couleur chaude"(2010) de Julie Maroh y" La vie d'Adèle" de Abdellatif Kechiche” (Ars Longa, 2016) «Plasticidad onírica en los cómics autobiográficos de Rachel Deville» 2018, en Cuadernos del Cómic nº 10, “Littérature et film noirs dans Et on tuera tous les affreux (1948) de Vernon Sullivan, l’alter negro de Boris Vian, ou une mise en question de la beauté hollywoodienne”, 2020, en Anales de Filología francesa, nº 26. “Revisión del “espacio autobiográfico” en la narrativa de Boris Vian”, 2019, en Anales de Filología francesa, 2021 nº 27. “Les chansons de Boris Vian en bande dessinée”, 2021 en Çedille, revista de estudios franceses. Ha col·laborat assíduament el 2011 i 2012 a la revista suïssa Les lettres et les arts.

Dels nombrosos capítols de llibre se'n poden destacar: “La bande dessinée au féminin” (2007), “Erotismo callado y amor velado en los cómics de la franco-iraní Marjane Satrapi” (2008) “Releyendo Persépolis de Marjane Satrapi” (2009) en Identity, Migration and Women’s Bodies as Sites of Knowledge and Transgression. «Autobiographie et autofiction illustrées dans les bandes dessinées: Marjane Satrapi, Johanna Schipper y Dominique Goblet» (2010) o “Mirarse y dibujarse. El autografema en el cómic femenino contemporáneo” (2015) en Me veo luego existo. Mujeres que representan, mujeres representadas del CSIC. La seva línia de recerca se centra en l'estudi del còmic i els eixos d'anàlisi principals són la historieta francòfona, la relació intermediàtica amb la literatura i la producció d'autores de còmic des dels anys setanta fins a l'actualitat.

Ha participat en diferents projectes de recerca en literatura, art i cultura finançats per la DGICYT, tres sobre l'emergència i la diversitat de l'escriptura i la representació de dones. Ha participat en projectes europeus com Trans.Making, Tran.Arch, en el Projecte Prometeu “Arxiu Valencià de Disseny: Shaping the Future, Designing the Present, Rescuing the Past” i en 'Investigation on comics and graphics novells in the iberian cultural area1' (iCOn-MICS) CA19119.

Va formar part del grup de recerca "Hybrida: Hibridacions culturals i identitats migrants". En aquesta línia de recerca sobre hibridacions i interculturalitat al cinema de la diàspora, ha participat en nombrosos congressos a França, Espanya, Alemanya, Estats Units (congrés Crossings, Frictions, Fusions (Los Angeles, 2012), i Brasil ("Cinema i societat" a la Universitat de Brasília (2013).) Actualment dirigeix ​​el Grup de Recerca Krazykat-Grup de recerca en còmic.

Ha organitzat diversos col·loquis internacionals entre els quals destaquen: Col·loqui internacional sobre còmic d'autoria femenina titulat: Literatura i còmic. Dibuixos escrits-escrits dibuixats: visions femenines (2007). El març del 2008, va organitzar a la Universitat de València, un seminari de còmic i literatura impartit per Thierry Groensteen. Al desembre de 2009, va codirigir el col·loqui: Primeres jornades de narrativa gràfica. Ha participat en nombrosos congressos. Entre ells: Crossings, Frictions, Fusions a Califòrnia State University Long Beach (USA).

Ha dirigit nombrosos treballs de recerca, Final de grau o Final de Màster sobre temàtiques interculturals. És correctora d'articles per a les revistes Quaderns de Filologia de la Universitat de València, Revista de literatura de la Universitat de Xile i Çédille de l'AFUE.

És membre de xarxes internacionals de recerca, col·laborant amb equips de les Universitats de Bordeus, Llemotges, Picardia i Lliure de Brussel·les, sobre temàtiques relacionades amb la interculturalitat i les cultures en desplaçament. Ha estat investigadora convidada a nombroses universitats destacant les estades a les universitats de París-Sorbona ia la CIBDI d'Angouleme. Imparteix docència de cinema al Màster de Traducció Creativa i Humanística, al Màster de Recerca en Llengües i Literatures i al Grau en Llengües Modernes i les seves Literatures. Co-dirigeix ​​un Diploma de Traducció de còmic i l'assignatura “Gènere i identitat al còmic” al màster propi “Còmic i Educació”.

Silvia Hueso Fibla, Llicenciada en Filologia Hispànica (UV, 2005), Llicenciada en Filologia Francesa (UV, 2007) i Doctora en Filologia Hispànica (UV, 2012). Actualment treballa com a Professora Contractada Doctora (PPL) al Departament de Filologia Francesa de la Universitat de València. Forma part del projecte EMOTHE dedicat a l'estudi i la traducció del teatre clàssic francès i del projecte SLATES dedicat a la innovació educativa. Les seves àrees de recerca se centren en els EECC, els estudis de Gènere i Queer, la traducció (FR-ES) i la literatura comparada (FR-ES).

[ Traducció automàtica ]

María Teresa Lajoinie Domínguez és llicenciada en Filologia Francesa (2013, Premi extraordinari) i Màster en Investigació en Llengües i Literatures (2014) per la Universitat de València. Doctora en Filologia Francesa per la Universitat de València amb una tesi defensada en 2019 sota el títol "Zootextualité et zooscénographie: l'animal dans le théâtre de boulevard au XIXe siècle (1800-1862)". Actualment, és professora Ajudant Doctora. Ha impartit assignatures en els graus de Llengües Modernes (maior francés) i de Traducció i Mediació Interlingüïstica. Ha participat en congressos nacionals i internacionals i és autora de treballs publicats en revistes d'àmbit nacional i internacional, així com en editorials de referència internacional. És col·laboradora del grup d'investigació "Cultures literàries i visuals de l'animal" (CULIVIAN - GIUV2020-486). Les seues principals línies d'investigació són: animal studies i estudis teatrals.

Evelio Miñano Martínez és Catedràtic de Filologia Francesa en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Es va llicenciar en aquesta Universitat en Filologia Romànica (Francés) en 1984, amb la memòria de llicenciatura L’image dans la poésie de Philippe Jaccottet i es va doctorar en 1987 amb la tesi Imagen y experiencia de la realidad en la poesía de Yves Bonnefoy, sent tots dos treballs dirigits per la seua mestra, la doctora Elena Real Ramos. Després d'ocupar un lloc de lector de llengua espanyola en la Université de Pau et des Pays de l’Adour en el curs 1984-1985, ha exercit la seua carrera professional a la Universitat de València fins hui.

Ha desenvolupat tasques docents variades en el camp de la Filologia Francesa, dins dels diferents plans d'estudi de llicenciatura i grau que s'han succeït des de la seua incorporació a la Universitat de València en 1985: llengua francesa, història de la llengua francesa, comentari de textos literaris, literatura francesa de diferents gèneres i èpoques, etc. També ha sigut docent en cursos de doctorat i, després, màsters de la Universitat de València. Actualment imparteix docència en Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa (secció francés-espanyol), y l'a fet en el Màster en Investigació en Llengües i literatures i (Uni el Màster en Literatura Comparada i Crítica Cultural (títol propi en línia de la Universitat de València).

Ha desenvolupat diverses línies d'investigació, en connexió amb les assignatures que ha impartit. Les seues primeres investigacions, en l'àmbit de la seua Tesi doctoral, van tindre per objecte la poesia francesa contemporània, amb algunes incursions en altres períodes. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre la poesia de Philippe Jaccottet, Yves Bonnefoy, Marguerite Yourcenar, Lorand Gaspar, Jean Cocteau, Salah Stétié, Anise Koltz, Eugène Guillevic, Pierre pascal, Jean Claude Renard, Édouard Glissant, Pierre Oster, Fancis Ponge, Max Jacob, Jude Stéfan, André Salmon i Jean-Michel Maulpoix. Els seus estudis de literatura medieval s'han centrat en les Cent nouvelles nouvelles, el Roman de Renart, Jean Bodel, Charles d’Orléans, Jean Froissart, Le roman de Jehan de Paris i Christine de Pisan. També ha investigat en el camp dels estudis comparatistas hispano-francesos autors de diferents períodes i gèneres: Voltaire (La Henriade), Théophile Gautier, Jorge Semprún i Louise *Doutreligne. Una bona part de les seues publicacions està repertoriada en ORCID (https://orcid.org/0000-0003-1177-1567), i Dialnet (https://dialnet.unirioja.es) i és, a més, accessible en el repositori RODERIC de la Universitat de València (http://roderic.uv.es/pers/g5178.html).

Des de fa uns anys, al mateix temps que es feia càrrec d'assignatures en el Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa, ha traduït textos literaris francesos a l'espanyol, la major part per primera vegada a aquesta llengua, de diferents períodes i gèneres. Les seues primeres traduccions han tingut per objecte la poesia de llengua francesa dels segles XVII, XIX, XX, XIX: Salah Stétié, Alfred de Musset, Anise Koltz, Jean-Michel Maulpoix, Théophile Gautier i Théophile de Viau. En connexió amb la seua docència i investigació de literatura medieval francesa ha traduït dues obres de Christine de Pisan (Cien baladas de amante y dama, Palma: La llucana 2011), i El libro del duque de los verdaderos amante, Universitat de Múrcia, 2014). Des de fa uns anys ha obert una nova línia d'investigació sobre el teatre francés contemporani amb estudis, pròlegs i traduccions de Louise Doutreligne (Tocada y lanzada, Universitat de València, 2008, i Teresada’, Universitat de València, 2017; etc.), i de l'autor romanés-francés Matei Visniec (La palabra progresa en boca de mi madre sonaba tremendamente falsa, Universitat de València, 2013; Migraaaantes…, Universitat de València, Acadèmia dels nocturns, 2017, etc.). Aquest autor és l'origen del seu recent interés per la llengua romanesa, que ha culminat fins hui amb la co-traducció, amb Angelica Lambru, de quatre  obres de Matei Visniec escrites en romanés (En la mesa con Marx, La Garúa Libros, 2017), El bolsillo del pan, Caballos en la ventana y La araña en la herida, Universitat de València, 2011), Se contrata payaso, Tres noches con Madox y otras obras cortas (Universitat de València, 2023) i Los últimos días de Occidente (Verbum, 2023). Dins del projecte d'investigació internacional *EMOTHE (Teatre espanyol i europeu dels segles XVI i XVII: patrimoni i bases de dades) ha traduït Los amores trágicos de Píramo y Tisbe, de Théophile de Viau (Universitat de València 2018), co-traduït Eugenio de *odelle, amb Silvia Hueso (Universitat de València, 2021) i Las galanterías del Duque de Osuna de *airet (Universitat de València, en premsa). Finalment, ha traduït per primera vegada tres obres del escriptor quebequès Serge Lamothe: Oshima, novel·la (Verbum  2022), Tras el final (Verbum, 2023) i Mi tierra es un fondo de océano (La Lucerna, 2023). . Aquestes traduccions, quasi sempre precedides d'estudis *introuctorios, han sigut acompanyades de dos breus assajos en què ha reflexionat sobre la seua pròpia labor: “Entusiasmos y angustias de un traductor vocacional”, Eu-topias, V, 2013; “La traducción poética desde la experriencia de un traductor”, en Martínez-Paricio, Violeta; Pruñonosa-Tomás, Manuel eds., Intercomprensión romànica, Linx, 2017.

La major part d'aquestes investigacions i traduccions s'ha fet en el marc dels projectes d'investigació en què ha participat al llarg dels anys: La problemática de la seducción en la literatura francesa (PS91-0139), Direcció General d'Investigació Científica i Tècnica del MEC; Espacios extranjeros y exóticos de amor en la literatura francesa (BFF2002-02260, projecte I+D, Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica; Mujeres escritoras en la literatura francesa: claves de su emergencia y diersidad 1970-2005), (HUM2006-08785/TALL), Direcció General d'Investigació, Subdirecció General de Projectes d'Investigació. En l'actualitat forma part dels projectes d'investigació internacionals REMELICE, Réception et Médiations de Littératures et de Cultures *Étrangères Comparées, Université d’Orléans, França (EA-4709) i EMOTHE, Teatro europeo de los siglos XVI i XVII: patrimonio y bases de datos, Ministeri d'Economia i Competividad (FFI2016-80314-P). En el marc del primer investiga sobre Jorge Semprún i Matei *Visniec; en el marc del segon estudia, edita i tradueix obres de teatre clàssiques francés. Així mateix, en l'àmbit de la transferència del coneixement, assessora a l'empresa d'espectacles Influenscènes Association, des de febrer de 2017, mitjançant conveni entre aquesta empresa i la Universitat de València.

Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat acadèmica en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València: Secretari i Vicedegà del centre, Secretari i Director del *Departament de Filologia Francesa i Italiana del mateix centre. En la seua etapa de vicedegà es va fer càrrec de l'ordenació acadèmica de la Facultat, de les pràctiques en empresa i va participar en les comissions de reforma dels plans d'estudi i d'autoavaluació del centre. Ha sigut també Coordinador del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures i Codirector del Màster en d'Investigació en Llengües i Literatures de la Universitat de València. Des de 1990, sense interrupció fins hui, és representant electe del professorat en la Junta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. En 2011, va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques, pel Ministère de l’Éducation Nationale de França. Des del curs 2021-2023 és coordinador local del Pla de Doble Títol en Màster de Traducció entre la Universitat de València i l'Université de Bourgogne.

Professor titular de Filologia francesa a la Universitat de València amb 4 sexennis d'investigació i 5 quinquennis de docència (tots dos en 2020). Premi extraordinari de llicenciatura i Doctorat per la tesi La obra pánica de Fernando Arrabal y Roland Topor (2003). Va crear en 2013 el grup d'investigació GIUV2013-144 HYBRIDA: hibridacions culturals i identitats migrants que dirigeix des de llavors. S'interessa pels estudis culturals des d'una perspectiva de gènere, postcolonial i interseccional, així com per les temàtiques identitàries lligades a l'exili, les migracions i les sexualitats.

Les seues publicacions sobrepassen els 70 articles i capítols de llibre. Dels articles més recents destaquen "Théâtre, revendication et identité(s) au Québec'" (2013), "Sexualidades e identidades diaspóricas en la creación franco-magrebí" (2018), "Sexualidad y disidencia en la obra de Fernando Arrabal" (2020), "Un secreto a voces: los relatos íntimos de Niki de Saint Phalle"(2020) i "Pour une contre-hégémonie culturelle: stratégies parodiques dans Four roses for Lucienne (1967) de Roland Topor" (2023). Ha coeditat el monogràfic "Creaciones migrantes" de la revista Pasajes (2024) i quatre volums entre els quals destaca Intersecciones: Narrativas de Migración y  Diversidad (Tirant humanidades, 2023). Ha coordinat els volums Ob/scéna: l'obscène au féminin au tournant du XXIe siècle (L'Improviste, 2013) i Magreb queer. Estudios culturales (Tirant humanidades, 2025). Ha dirigit el número 16 de la revista Expressions maghrébines titulat Désirs et sexualités non normatives au Maghreb et dans la diaspora (2017). És Director de la revista científica semestral HYBRIDA des de 2020. Dels capítols de llibre recents destaquen "Les journaux de sida ou les récits de vie non exemplaires" (2017), "Briser le silence: sexualités marginales transméditerranéennes dans le cinéma de Nadia El Fani, Nouri Bouzid et Mehdi Ben Attia" (2018) i "La migración africana en la dramaturgia femenina actual: Lidia Falcón, Antonia Bueno e Irma Correa" (2019).

Ha participat en més de 10 projectes d'investigació finançats entre els quals destaquen "Reading in Europe Today. Reading and Writing in Literary Texts in the Age of Digital Humanities" (2017-2020), "Trans-making. Art, Culture, Economy to Democratize Society" (Horizon 2020-Marie Curie) i "Lirensemble. Reading communities, shaping identities" (2023-2026). És Investigador Principal de les Accions Especials de la Universitat de València "Hibridacions culturals i identitats migrants" (2018) i "Narratives i representacions de la diversitat de gènere i les sexualitats no normatives al Magreb i la diàspora" (2021). Ha organitzat diversos congressos internacionals entre els quals destaquen recentment "GeSex. Col·loqui Internacional en Perspectives de Gènere i Sexualitat" (2018), "MUTATIONS" (2020), "HYBRIDA-JEUNES" (2021) e "Hybrida-Vogue. micropolítiques queer" (2021). Ha participat en més de 50 congressos i ha impartit més de 50 conferències a nivell internacional. Forma part de diferents comités científics i editorials (Universitat de Lió, Revista Mètode, Revista Quaderns de Filologia i Revista Pasajes de la Universitat de València, Revista RIDILCA de la Universitat de Bilda 2, Algèria). És avaluador d'articles per a les revistes Quaderns de Filologia, Arte y Políticas de identidad, Çédille, SOBRE, Cuadernos de investigación Filológica y Thélème, així com de les revistes estrangeres: Imaginaires i Cahiers de Marge (França), MuseMeduse (Canadà), Literaport (Polònia) i RIDILCA (Algèria). Ha participat en comités científics d'experts de congressos internacionals en les Universitats de València, Cadis, Saragossa o Abdelmalek Essaâdi (Marroc). Ha sigut investigador convidat en nombroses universitats d'Europa, Amèrica i Àfrica destacant París-Sorbona, Bordeus, Llemotges, Lliure de Brussel·les, Virgínia i Califòrnia en Berkeley, Mont-real, Susa i en el Laboratori d'Estudis de Gènere i Sexualitat (LEGS) de París. Les seues estades en universitats estrangeres superen els 60 mesos.

Imparteix docència en Grau i Màster. Ha dirigit més de 90 treballs de fi de grau i màster. Ha dirigit la tesi Cine y migración: Análisis contrastivo de los referentes culturales y los tabúes lingüísticos en la subtitulación (2025) i dirigeix 6 tesis doctorals en l'actualitat. Ha sigut membre de 9 tribunals de tesis a Espanya i 2 a França. Ha ocupat diferents càrrecs de gestió entre els quals destaquen Secretari del Departament de Filologia Francesa i Italiana durant 5 anys, Coordinador de la Unitat Docent de Filologia Francesa durant 5 anys, Coordinador d'Intercanvis durant 11 anys o Coordinador de Pràctiques Externes de Màster des de 2013. Membre de nombroses comissions universitàries (d'Igualtat i Polítiques Inclusives, d'Investigació, de Cultura, Assessora de Llengües, etc.), Corresponsal de l'Associació de Francesistes Espanyols (AFUE) a la Universitat de València, Membre de la Mesa Lingüística de Francés de la CRUE Universitats espanyoles. És el Responsable de l'Aula d'Arts Escèniques de la Universitat de València i el Coordinador del Laboratori Art i Estètica en la Societat Contemporània de l'Aliança Forthem (9 universitats europees). Ha rebut la insígnia de Cavaller de l'Ordre de les Palmes Acadèmiques per part del Ministeri d'Educació de la República Francesa en 2017.

Beatriz Reverter Oliver és professora Ajudant Doctora en el Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. A més, és membre del grup d'investigació CiTrans des de 2016 i del IULMA des de 2024.

Beatriz és graduada en Traducció i Mediació Interlingüïstica per la Universitat de València (francés-espanyol i anglés-espanyol), per l'expedient del qual va obtindre la menció a l'Excel·lència Acadèmica l'any 2013. En 2015, va cursar el Màster en Traducció Creativa i Humanística i en 2017, el Màster en Professorat d'Educació Secundària, pels quals va ser premiada amb dos Premis Extraordinaris de Màster. En 2019 es va doctorar en el programa Llengües, Literatures, Cultures i les seues Aplicacions (cum laude).

Fins a la data, Beatriz ha treballat com a traductora i com a professora de llengües estrangeres, tant a França com a Espanya, on va exercir com a professora de francés en instituts públics d'Educació Secundària i Batxillerat en la Comunitat Valenciana. A més, ha treballat com a professora associada en el Departament de Filologia Francesa i Italiana a la Universitat de València, a més de com a professora en la Universitat Internacional de València i com a directora de treballs fi de màster en l'Institut Superior d'Estudis Lingüístics i de Traducció. Així mateix, va treballar com a professora Ajudant Doctora en la Universidad Rey Juan Carlos durant el curs 2024-2025.

Les seues principals línies d'investigació són la traducció audiovisual, l'accessibilitat i l'educació inclusiva.

Rita Rodríguez Varela és doctora en Llengües Modernes amb una tesi defensada el 2018 sota el títol “En busca de la palabra. Memoria y trauma en los testimonios del exilio español en Francia”. Actualment, és professora Ajudant Doctora al departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València.
Les seues línies d'investigació se centren en:
1- la literatura testimonial de finals del segle XX i principis del XXI; concretament, en l'expressió literària del trauma i el paper de la memòria.
2- la literatura femenina de viatges
3- la literatura femenina medieval
És membre actiu dels grups d'investigació Midel (Memoria e Identidades literarias y culturales), Memory Novels Lab (LABORATORIO DIGITAL DE NOVELAS SOBRE MEMORIA HISTÓRICA ESPAÑOLA) i Trans.Arch (Proyecto Archivos en Transición: Memorias colectivas y usos subalternos).
Ha realitzat estades d'investigació a la Università degli Studi di Firenze i a la Universitat Complutense de Madrid.
Ha publicat un estudi i traducció de la novel·la de viatges "Viaje de una mujer a Spiztberg" de Léonie d'Aunet a l'editorial Peter Lang el 2023, així com de les cartes "El debate sobre el Libro de la Rosa" de Christine de Pizan a l'editorial Dyckinson. Així mateix, ha publicat la monografia "El mundo según Jorge Semprún" (2024) a l'editorial Peter Lang.
Ha publicat articles científics i ha col·laborat en estudis monogràfics sobre l'obra d'autors com Jorge Semprún, Isabelle Alonso, Claude Esteban, Albert Camus, Monique Proulx o Élie Buzyn. Ha pronunciat i organitzat ponències en diverses universitats, com la Université Michel de Montaigne, Bordeaux 3, la Université Paris Nanterre, la Universitat de València, Tarragona o Lleó.