[ Traducció automàtica ]

María Teresa Lajoinie Domínguez és llicenciada en Filologia Francesa (2013, Premi extraordinari) i Màster en Investigació en Llengües i Literatures (2014) per la Universitat de València. Doctora en Filologia Francesa per la Universitat de València amb una tesi defensada en 2019 sota el títol "Zootextualité et zooscénographie: l'animal dans le théâtre de boulevard au XIXe siècle (1800-1862)". Actualment, és professora Ajudant Doctora. Ha impartit assignatures en els graus de Llengües Modernes (maior francés) i de Traducció i Mediació Interlingüïstica. Ha participat en congressos nacionals i internacionals i és autora de treballs publicats en revistes d'àmbit nacional i internacional, així com en editorials de referència internacional. És col·laboradora del grup d'investigació "Cultures literàries i visuals de l'animal" (CULIVIAN - GIUV2020-486). Les seues principals línies d'investigació són: animal studies i estudis teatrals.

Evelio Miñano Martínez és Catedràtic de Filologia Francesa en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Es va llicenciar en aquesta Universitat en Filologia Romànica (Francés) en 1984, amb la memòria de llicenciatura L’image dans la poésie de Philippe Jaccottet i es va doctorar en 1987 amb la tesi Imagen y experiencia de la realidad en la poesía de Yves Bonnefoy, sent tots dos treballs dirigits per la seua mestra, la doctora Elena Real Ramos. Després d'ocupar un lloc de lector de llengua espanyola en la Université de Pau et des Pays de l’Adour en el curs 1984-1985, ha exercit la seua carrera professional a la Universitat de València fins hui.

Ha desenvolupat tasques docents variades en el camp de la Filologia Francesa, dins dels diferents plans d'estudi de llicenciatura i grau que s'han succeït des de la seua incorporació a la Universitat de València en 1985: llengua francesa, història de la llengua francesa, comentari de textos literaris, literatura francesa de diferents gèneres i èpoques, etc. També ha sigut docent en cursos de doctorat i, després, màsters de la Universitat de València. Actualment imparteix docència en Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa (secció francés-espanyol), Màster en Investigació en Llengües i literatures. També ha impartit docència en el Màster en Literatura Comparada i Crítica Cultural (títol propi en línia de la Universitat de València).

Ha desenvolupat diverses línies d'investigació, en connexió amb les assignatures que ha impartit. Les seues primeres investigacions, en l'àmbit de la seua Tesi doctoral, van tindre per objecte la poesia francesa contemporània, amb algunes incursions en altres períodes. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre la poesia de Philippe Jaccottet, Yves Bonnefoy, Marguerite Yourcenar, Lorand Gaspar, Jean Cocteau, Salah Stétié, Anise Koltz, Eugène Guillevic, Pierre pascal, Jean Claude Renard, Édouard Glissant, Pierre Oster, Fancis Ponge, Max Jacob, Jude Stéfan, André Salmon i Jean-Michel Maulpoix. Els seus estudis de literatura medieval s'han centrat en les Cent nouvelles nouvelles, el Roman de Renart, Jean Bodel, Charles d’Orléans, Jean Froissart, Le roman de Jehan de Paris i Christine de Pisan. També ha investigat en el camp dels estudis comparatistas hispano-francesos autors de diferents períodes i gèneres: Voltaire (La Henriade), Théophile Gautier, Jorge Semprún i Louise *Doutreligne. Una bona part de les seues publicacions està repertoriada en ORCID (https://orcid.org/0000-0003-1177-1567), i Dialnet (https://dialnet.unirioja.es) i és, a més, accessible en el repositori RODERIC de la Universitat de València (http://roderic.uv.es/pers/g5178.html).

Des de fa uns anys, al mateix temps que es feia càrrec d'assignatures en el Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa, ha traduït textos literaris francesos a l'espanyol, la major part per primera vegada a aquesta llengua, de diferents períodes i gèneres. Les seues primeres traduccions han tingut per objecte la poesia de llengua francesa dels segles XVII, XIX, XX, XIX: Salah Stétié, Alfred de Musset, Anise Koltz, Jean-Michel Maulpoix, Théophile Gautier i Théophile de Viau. En connexió amb la seua docència i investigació de literatura medieval francesa ha traduït dues obres de Christine de Pisan (Cien baladas de amante y dama, Palma: La llucana 2011), i El libro del duque de los verdaderos amante, Universitat de Múrcia, 2014). Des de fa uns anys ha obert una nova línia d'investigació sobre el teatre francés contemporani amb estudis, pròlegs i traduccions de Louise Doutreligne (Tocada y lanzada, Universitat de València, 2008, i Teresada’, Universitat de València, 2017; etc.), i de l'autor romanés-francés Matei Visniec (La palabra progresa en boca de mi madre sonaba tremendamente falsa, Universitat de València, 2013; Migraaaantes…, Universitat de València, Acadèmia dels nocturns, 2017, etc.). Aquest autor és l'origen del seu recent interés per la llengua romanesa, que ha culminat fins hui amb la co-traducció, amb Angelica Lambru, de dues obres de Matei Visniec escrites en romanés (En la mesa con Marx, La Garúa Libros, 2017) i El bolsillo del pan, Caballos en la ventana y La araña en la herida, Universitat de València, 2011). Dins del projecte d'investigació internacional *EMOTHE (Teatre espanyol i europeu dels segles XVI i XVII: patrimoni i bases de dades) ha traduït Los amores trágicos de Píramo y Tisbe, de Théophile de Viau (Universitat de València 2018), co-traduït Eugenio de *odelle, amb Silvia Hueso (Universitat de València, 2021) i Las galanterías del Duque de Osuna de *airet (Universitat de València, en premsa). Finalment, ha traduït per primera vegada una novel·la: Oshima, de l'autor quebequés Serge Lamothe (*Verbum  2022). Aquestes traduccions, quasi sempre precedides d'estudis *introuctorios, han sigut acompanyades de dos breus assajos en què ha reflexionat sobre la seua pròpia labor: “Entusiasmos y angustias de un traductor vocacional”, Eu-topias, V, 2013; “La traducción poética desde la experriencia de un traductor”, en Martínez-Paricio, Violeta; Pruñonosa-Tomás, Manuel eds., Intercomprensión romànica, Linx, 2017.

La major part d'aquestes investigacions i traduccions s'ha fet en el marc dels projectes d'investigació en què ha participat al llarg dels anys: La problemática de la seducción en la literatura francesa (PS91-0139), Direcció General d'Investigació Científica i Tècnica del MEC; Espacios extranjeros y exóticos de amor en la literatura francesa (BFF2002-02260, projecte I+D, Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica; Mujeres escritoras en la literatura francesa: claves de su emergencia y diersidad 1970-2005), (HUM2006-08785/TALL), Direcció General d'Investigació, Subdirecció General de Projectes d'Investigació. En l'actualitat forma part dels projectes d'investigació internacionals REMELICE, Réception et Médiations de Littératures et de Cultures *Étrangères Comparées, Université d’Orléans, França (EA-4709) i EMOTHE, Teatro europeo de los siglos XVI i XVII: patrimonio y bases de datos, Ministeri d'Economia i Competividad (FFI2016-80314-P). En el marc del primer investiga sobre Jorge Semprún i Matei *Visniec; en el marc del segon estudia, edita i tradueix obres de teatre clàssiques francés. Així mateix, en l'àmbit de la transferència del coneixement, assessora a l'empresa d'espectacles Influenscènes Association, des de febrer de 2017, mitjançant conveni entre aquesta empresa i la Universitat de València.

Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat acadèmica en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València: Secretari i Vicedegà del centre, Secretari i Director del *Departament de Filologia Francesa i Italiana del mateix centre. En la seua etapa de vicedegà es va fer càrrec de l'ordenació acadèmica de la Facultat, de les pràctiques en empresa i va participar en les comissions de reforma dels plans d'estudi i d'autoavaluació del centre. Ha sigut també Coordinador del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures i Codirector del Màster en d'Investigació en Llengües i Literatures de la Universitat de València. Des de 1990, sense interrupció fins hui, és representant electe del professorat en la Junta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. En 2011, va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques, pel Ministère de l’Éducation Nationale de França.

Beatriz Reverter Oliver, professora associada en el Departament de Filologia Francesa i Italiana. Membre del grup d'investigació CiTrans.

Beatriz és graduada en Traducció i Mediació Interlingüïstica per la Universitat de València (francés-espanyol i anglés-espanyol), per l'expedient del qual va obtindre l'esment a l'Excel·lència Acadèmica l'any 2013. En 2015, va cursar el Màster en Traducció Creativa i Humanística i en 2017, el Màster en Professorat d'Educació Secundària, pels quals va ser premiada amb dos Premis Extraordinaris de Màster. En 2019 es va doctorar en el programa Llengües, Literatures, Cultures i les seues Aplicacions. La seua tesi doctoral es titula Inclusió de l'alumnat amb discapacitat sensorial i traducció audiovisual a les aules d'anglés de les EEOOII de la Comunitat Valenciana i va ser dirigida pel Dr. Juan José Martínez Sierra. Fins hui, Beatriz ha treballat com a traductora i com a professora de llengües estrangeres, tant a Espanya com a França. En l'actualitat, treballa també com a professora de francés en educació secundària, mentre continua amb la seua labor investigadora i docent en la universitat. Les seues principals àrees d'investigació són la traducció audiovisual com a eina per a la didàctica de llengües, l'ensenyament inclusiu de llengües estrangeres i l'accessibilitat en els mitjans de comunicació.