Personal Investigador en Formació (PIF) del Departament d'Història de la Universitat de València (2020).

Andrés Ávila Valverde (Mislata, 1995) és graduat en Història (2013-2017) i en Història de l'Art (2017-2019), ambdues titulacions per la Universitat de València. Gràcies al programa ERASMUS va poder realitzar una estada durant el curs 2015-2016 a la Università della Sapienza, a Roma. Així mateix, ha realitzat pràctiques curriculars en el Museu d'Història de València on va treballar en aspectes relatius a la comunicació i les xarxes socials (2017) i ha col·laborat amb la revista Makma d'arts visuals i cultura contemporània (2019).

En el curs 2018-2019 va obtenir la Beca de Col·laboració amb el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, iniciant-se en les tasques investigadores vinculades a aquest departament. No obstant això, la seva producció acadèmica va començar després de la realització del Màster Universitari d'excel·lència acadèmica en Història de l'Art i Cultura Visual de la Univesitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló (2019-2020) amb un Trenall Final de Màster dirigit per la professora Mercedes Gómez-Ferrer titulat Los Tudor en el audiovisual contemporáneo: La imagen de Enrique VIII y sus esposas a través del cine. La posterior obtenció de la beca de Formació del Professorat Universitari (FPU) del Ministeri d'Universitats, li va permetre convertir-se, a partir de l'1 de novembre de 2020, en Personal Investigador en Formació (PIF) al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València.

Els seus interessos generals versen sobre l'art, la història, la cultura, el cristianisme i les llengües. Actualment es dedica a la investigació i realització de la seva tesi doctoral que porta per títol 'L'EUCARISTIA EN L'ART VALENCIÀ: CAPELLES DE COMUNIÓ I TRASAGRARIOS' inserida en el Projecte de Recerca R + D del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat: GEOART (https://geoart.es/) sobre Geografies de la mobilitat artística. València en època Moderna, dirigit per la professora i catedràtica Mercedes Gómez-Ferrer Lozano (mercedes.gomez-ferrer@uv.es).

Finalment, des de desembre de 2020 obstenta el càrrec de vicepresident de l'Associació de joves investigadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, 'Pangaea', de la qual és membre des de 2019.

Torrent, 1967. Llicenciat en Geografia i Història (1990) i doctor en Historia de l'Art (2010) per la Universitat de València. Ha desenvolupat l’activitat professional com a director del Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March, des de la seua creació en 1996, fins l'any 2013. Al llarg de tot aquest periode ha compaginat aquesta activitat amb la docència com a professor associat en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. En 2013 va obtenir una plaça de professor ajudant doctor i des de 2018 és professor titular. Membre electe del claustre des de 2014, on com a tal ha format part de diversos òrgans de gestió universitària, com el Consell de Govern, la Comissió d'Estatuts i la Mesa del Claustre. Entre 2018 i 2023 ha estat director de l'àrea de patrimoni cultural de la Universitat de València.

Les seues línies d'investigació se centren en l'estudi d'algunes manifestacions del patrimoni cultural relacionades amb els paisatges on s'integren, com ara l'arquitectura popular, l'arquitectura industrial i el patrimoni de l’obra pública, sobre les que ha publicat diferents aportacions en revistes especialitzades i en obres col·lectives.

Ha treballat en l'elaboració dels inventaris de patrimoni etnològic immoble (1994) i de patrimoni industrial de la Comunitat Valenciana (1997-2005) i ha format part d'equips redactors de diversos instruments de planejament territorial, plans especials, plans directors de monuments i de catàlegs municipals de béns i espais protegits, i ha estat autor d'un bon nombre d'informes en matèria de protecció i gestió dels béns culturals immobles. Ha participat en més d'una desena de contractes d'investigació i en diversos projectes I+D finançats en convocatòries públiques

Doctor en Història de l'Art per la Universitat Jaume I (2009), Premi Extraordinari de Doctorat i Professor Ajudant Doctor del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Les seves línies de recerca giren entorn de l'estudi cultural de la imatge, la festa i l'art efímer a Europa i Amèrica i, més recentment, l'estudi de les arts vinculades a centres franciscans al nord de la Nova Espanya. Les ha desenvolupat en centres de referència com l'Escola d'Estudis Hispanoamericanos (CSIC) de Sevilla, l'Institut d'Investigacions Estètiques de la UNAM de Mèxic, la UCLA i el Getty Research Institute de Los Angeles, la Universitat de Califòrnia Irvine, la Università degli Studi di Napoli o l'Institut Warburg de Londres. Fruit d'aquest treball és la monografia "El Triunfo del Virrey. Glorias novohispanas: origen,m apogeo y ocaso de la entrada virreinal" (2012), i en coautoria, cinc volums de la sèrie "La Fiesta Barroca", projecte dirigit per Víctor Mínguez. Ha participat com a investigador en diversos projectes d'investigació subvencionats per entitats públiques i dirigeix ​​actualment un projecte d'investigació nacional com a investigador principal: "Els ancestres de Carles V i l'inici de la festa moderna (2018-2020)".

[Biografia, versió en valencià]

Mireia Ferrer Alvarez és Professor Titular del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Doctora en Història de l'Art per la Universitat de València amb la tesi doctoral "Paris i els pintors Valencians 1880-1914" (2007). Ha realitzat els seus estudis a la Universitat de València, la Université Paris Sorbonne IV, l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París i l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York. Exerceix tasques docents al Departament d'Història de l'Art de la UV des de l'any 2000-2001. En l'actualitat imparteix docència en el Grau d'Història de l'Art de la Universitat de València, en el Master Universitari de Patrimoni Cultural, Identificació Anàlisi i Gestió de la UV, en el Master Universitari en Història de l'Art i Cultura Visual de la UV-UJI ; en el Diploma d'Especialització en Anàlisi i Autenticació d'obres d'Art de la UV; en  PERMEA. Programa Experimental de Mediació i Educació a través de l'art del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la UV i en el Master de Fotografia de la UV-Espai d'art Fotogràfic. Ha dirigit el Projecte de Recerca I + D "L'Art i la seva funció social en les societats contemporànies" subvencionat per la Generalitat València i format part de nou projectes I + D de la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Unió Europea. Els seus camps d'estudi es refereixen a l'art espanyol i valencià de l'època contemporània, Cultural Studies, Women i Gender Studies i estudis de Museologia, Patrimoni Artístic i desenvolupament local.

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la Universitat de València (1984), amb tesi de llicenciatura (Excel·lent per unanimitat). Doctor en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la mateixa universitat (1991) amb tesi doctoral sobre Flora Emblemàtica (Cum Laude). Professor associat d'Història de l'Art per la Universitat de València (1990-1998), professor titular d'Història de l'Art de la mateixa amb perfil "Iconografia i Iconologia" (1998-2016). Acreditat com a catedràtic d'Universitat en maig de 2012, accedeix a la Càtedra d'Història de l'Art a l'octubre de 2016. Ha dirigit diversos cursos de recerca en doctorat i màster des de 1992, i porta dirigides 15 tesis doctorals. La seva recerca s'ha centrat en l'estudi de la Emblemàtica (segles XVI-XVIII), la Iconografia, la Cultura Visual i el Patrimoni Artístic. Soci fundador de la Societat Espanyola d'Emblemàtica (1993), President d'aquesta (2005-2017) i President d'honor des 2017. Fundador i director de Imago: revista de emblemàtica i cultura visual (des de 2009). En el seu haver podem trobar una abundant producció d'articles en revistes, capítols de llibres i col·laboracions en congressos nacionals i internacionals.

Yolanda Gil Saura (1972) és professora titular adscrita al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València on exerceix com a professora des de 1999. Ha estat secretària acadèmica del departament, coordinadora del Grau d'Història de l'Art i directora del departament. Secretaria de redacció i directora de la revista Ars Longa. Ha format part del Patronat del Museu de Belles Arts de València. Actualment es directora del Master de Història de l'Art i Cultura Visual. 
Va realitzar la seva tesi doctoral dirigida pel professor Joaquín Bérchez al voltant de l'arquitectura barroca en els territoris valencians de l'antiga diòcesi de Tortosa. Des de llavors les seves recerques s'han centrat en l'art i l'arquitectura espanyola de l'Edat Moderna especialment els segles XVII i XVIII. S'ha interessat per l'arquitectura en la cruïlla de territoris valencians, catalans i aragonesos i amb posterioritat ha dirigit la mirada al món del col·leccionisme nobiliari. Ha estudiat la petjada cultural dels exiliats austracistes a Viena després de la Guerra de Successió, tema en el qual continua treballant i que li va portar a realitzar una estada en la Universitat de Viena. Recerques en curs se centren en la cort virregnal valenciana i els intercanvis culturals amb l'àmbit italià, la qual cosa li ha portat a realitzar estades i impartir conferències en les universitats de Palerm, Càller i Venècia.
Les seves recerques s'han emmarcat de manera ininterrompuda en projectes de recerca finançats dirigits primer pel professor Joaquín Bérchez i després per la professora Mercedes Gómez-Ferrer. Forma part del grup GIUV2013-055 Art i Arquitectura de l'Edat Moderna-GEOART i actualment es IP del projecte PID2021-126266NB-I00, Vivir noblemente en la Valencia Moderna. Una corte de la monarquía hispánica.

[Biografia, versió en v

alencià]

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Mireia López-Bertran és professora Ajudant Doctor del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història des del 2016. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) l'any 2000 i doctora en Història per la mateixa universitat l'any 2007. La seua Tesi Doctoral va tractar els rituals fenício-púnics utilitzant a través de la coroplastia des de una perspectiva corporal i paisatgística. Entre el 2010 i el 2012 va tenir un contracte postdoctoral del Ministeri d'Educació i Cultura -FECYT que li va permetre ser Honorary Research Fellow de la School of Humanities de la University of Glasgow. Durant aquest període va realitzar un projecte de recerca titulat "Artesania, rituals i gènere a la Mediterrània púnica: una anàlisi comparativa entre Eivissa i Sardenya.  Entre el 2014 i el 2016 va gaudir d'un contracte postdoctoral Beatriu de Pinós B/ Marie Curie Cofund finançat per AGAUR (Generalitat de Catalunya) i la Unió Europea on va desenvolupar el projecte "Canvi i continuïtat al cementeris del món fenício-púnic: rituals funeraris i concepcions corporals". 

Ha estat investigadora visitant en diverses institucions com la Eberhard-Karl Universität Tübingen (2006, 2010, 2014, 2017), el Joukowsky Institute of Archaeology and the Ancient World, Brown University (2015) o l' Istituto del Mediterraneo Antico (2003). Ha participat en diversos projectes d' investigació nacionals i internacionals I+D+I. Actualment, és membre del grup ARSMAYA (GIUV2013-09) dirigit perr Cristina Vidal (Universitat de València) i té com a objectiu la documentació, difusió i posada en valor del patrimoni cultural.

Les seues principals línies de recerca es vinculen amb l'art i la iconografia del Mediterrani durant l'Edat del Ferro des d'un punt de vista corporal, de gènere i ritual. Especialment, el seu interès se centra en la coroplastia fenícia, púnica i ibèrica basant-se en una definició de l'art entesa com a cultura material.

Professora Titular d'Història de l'Art des de 2001 en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Llicenciada en Geografía i Historia, secció Història, especialitat Arqueologia, per la Universitat de València. Doctora per la mateixa Universitat amb la tesi “El caso de Arse-Saguntum. Una aproximación al estudio de la Cultura Ibérica en la zona central del País Valencià”, dirigida per la Dra. Carmen Aranegui Gascó. Becaria d'investigació pel Ministerio de Educación y Ciencia (1993-1996). Professora ajudant en el Departament d’Història de l’Art (1997-2001).

Ha participat en diversos projectes d'investigació finançats: Imagen, mito y sociedad en la Cultura Ibérica (1993-1994), La sociedad ibérica a través de sus cerámicas (1995-1998), La imagen en el Arte Ibérico y las estructuras de poder (1999), Imagen y cultura. Base de datos iconográfica (2001-2002), Apes. Base de datos iconográfica (2004-2007), Los grafitos mayas: iconografía y conservación(2008), Los tipos iconográficos. Descripción diacrónica, fuentes y hermenéutica (2009- 2011).

El seu àmbit de recerca es centra en l'anàlisi i interpretació de la imatge i la Cultura visual des d'una perspectiva de gènere. Ha coordinat la celebració dels Seminaris de Cultura Visual que es desenvolupen al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València amb els següents títols: De Santas y Pecadoras (2010-2011), El cuerpo femenino en el celuloide. Sexualidad y Belleza como esferas de desigualdad (2011-2012), Los usos de la imágenes (2012-2013), Dolor, enfermedad, duelo y género (2016-2017) y Entre la Adoración y el estigma: madres, vírgenes y prostitutas (2018-2020). Com a membre del grup de recerca APES, participa en el projecte finançat: Los tipos iconográficos: Antiguo Testamento I, on s'ha centrat en la representació de la Teofanía de Mambré. [Biografia, versió en valencià]

Graduat en Història, Màster en Història i Identitats del Mediterrani Occidental (s. XV-XIX) i Màster en gestió i Anàlisis del Patrimoni Cultural, ha centrat els seus estudis en l'història social i cultural moderna valenciana. Reforçant dits estudis, s'ha format i treballa amb ferramentes de virtualització de figures històriques i entorns patrimonials en 3D.

Actualment, treballa com a PIF al grup GEOART del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, on realitza la seua tesis baix la direcció de la professora Yolanda Gil entorn a la cultura material de les elits nobiliàrias a la Valencia de Felip IV.

Becària FPU i doctora en Història de l'Art per la Universitat de València des de 2013. En 2019 es va incorporar al Departament com professor ajundant doctor. Ha realitzat diverses estàncies d'investigació al Warburg Institute i el Courtauld Institute de Londres, així com al Kunsthistorisches Istitut - Max Planck Istitut de Florència. Les seves investigaciones s'han centrat a la pràctica artística baixmedieval, parant particular atenció a la trasferència del coneixement. De manera més recent, s'ha ocupat de l'organització corporativa del treball i de la gènesi d'obres significatives des d'una perspectiva propera a la de la història social, atenent també el perfil de patrons i mediadors de qualitat. Ha donat a conéixer el resultat d'aquestes indagacions a través de publicacions en revistes i llibres d'àmbit nacional i internacional, entre les que destaquen últimament

• “‘Una myga ymatge en paper, de ploma, de mà de Johannes‘. La fugitiva sombra de Van Eyck en la Corona de Aragón a mediados del siglo XV”, Archivo español de arte, vol. 89, nº 353 (2016), p. 1-14
• “Models and the Practice of Drawing in Eastern Spain, 1370–1450”, in Bellavitis, M. Making Copies in European Art 1400-1600. Brill's Studies in Intellectual History, Volume: 286/30 (2018), 87-129.
• “The South Kensington Museum’s purchase of the Altarpiece of St George: A case-study of the changing fortunes of medieval Spanish art in the nineteenth century”, Journal of the History of Collections, vol. 34, Issue 1 (March 2022), 23–32.
• “Dar color a la guerra, la justa y la muerte. Los pintores de armas en Valencia durante los siglos XIV y XV: estructura corporativa y práctica profesional”, Anuario de Estudios Medievales, vol. 52/2 (2022), 745-771.

Ha participat (i participa) a diversos projectes d'investigació subvencionats per entitats públiques.

David Montolío Torán és llicenciat en geografia i història per la Universitat de València (1992-1997) i doctor en història de l’art per la mateixa universitat (2013). Exerceix de professor associat al Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. També és diplomat en llengua siríaca per l’Acadèmia de Llengües Bíbliques de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València.

Havent obtingut beques de la Xarxa de Museus de la Generalitat Valenciana per al Museu Catedralici de Sogorb (1998 i 2000) i havent treballat com a historiador de l’art a la fundació La Llum de les Imatges (2001) és, des del 2002, conservador d’art a la catedral i a la diòcesi de Sogorb-Castelló. És l’encarregat d’obres, abadies i arxiu de propietats, així com tècnic de patrimoni cultural i tècnic de l’Arxiu Històric Diocesà i Catedralici.

És membre assessor del Centre d’Art d’Època Moderna, de la Universitat de Lleida, i del Consell Assessor de l’Institut de Cultura de l’Alt Palància. A més, és el president de l’Associació d’Amics del Museu Gonzalvo, a Rubielos de Mora (Terol, Aragó); és col·laborador de l’Associació Aragonesa d’Escriptors i, també, coordinador de la revista cultural Yuste, de l’Associació Navarro Reverter, de Sogorb (Alta Palància).

La seua recerca, mitjançant diversos projectes, publicacions i altres iniciatives, se centra en l’edat moderna (finals del segle xv i segles xvi, xvii i xviii), amb una atenció especial al Renaixement i al classicisme en l’època dels Àustries, la conservació del patrimoni i la restauració i la crítica de l’art contemporani. Les revistes Maestro de Rubielos i Montholiv apleguen part dels seus escrits i pensaments referents a la crítica i la història d’art.

Ha participat com a especialista en la catalogació i l’inventari de patrimoni artístic valencià del Ministeri de Cultura i de la Generalitat Valenciana i ha estat convidat com a conferenciant a la Universitat de València, la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir i la Universitat Jaume I de Castelló, entre altres institucions. A més, ha escrit diversos llibres i publicat nombrosos articles, sempre relacionats amb la història i la crítica d’art. Ha estat col·laborador tècnic en la redacció de catàlegs urbans (Pla General d’Ordenació Urbana, PGOU), ha dirigit el muntatge expositiu del Museu Catedralici de Sogorb, el Museu Etnogràfic de Gaibiel, el Museu Etnogràfic i Arqueològic de Callosa d’en Sarrià i el Museu Cocatedral de Castelló, entre d’altres.

Ha comissariat nombroses exposicions d’art a la Comunitat Valenciana i l’Aragó. En són alguns exemples «Imatges de la mística. El patrimoni del Reial Convent de Monges Caputxines de Castelló» (Museu de Belles Arts de Castelló, 2004), «El Sant Desert» (Museu de Belles Arts de Castelló, 2005), «Espais de llum» (La Llum de les Imatges, Borriana, Vila-real i Castelló, 2008), «Manolo Rodríguez, una visión retrospectiva» (Bancaja, 2010), «Una llum a les tenebres» (Bancaja, 2011), «Arte de vanguardia en la diócesis de Segorbe-Castellón» (Fundació Bancaixa Segorbe, 2013), «Magnificat. Nuevas metáforas de lo sagrado» (Fundació Bancaixa Castelló, 2014), «Una biblioteca mágica» (Rubielos de Mora, 2016) i «La llum de la memòria» (Castelló, 2019), entre d’altres.

Ha participat en exposicions al llarg de la geografia espanyola com a especialista en la coordinació i col·laboració en la redacció de catàlegs. Cal destacar «La llum de les imatges» (Sogorb, 2001-2002), «La biblioteca del Seminario de Segorbe. Exlibris, instrucción y docencia, s. xv-xix» (Sogorb, 2002), «La memòria daurada. Obradors de Morella, s. XIII-XVI» (Morella, 2003), «Bartolomé Bermejo i la pintura hispanoflamenca» (Barcelona i Bilbao, 2003), «Immaculada» (Edats de l’Home, Madrid, 2005) o «Lux Mundi» (Edats de l’Home, Burgos, Sahagún i Carrión de los Condes, 2021), entre d’altres.

ENRIC OLIVARES TORRES (Algemesí, 1978). És llicenciat i doctor en Història de l'Art i professor ajudant doctor en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València des de l'any 2022. Fins a eixe any i des de 2016 ha sigut professor associat al mateix departament i professor de secundària al col·legi concertat Maria Auxiliadora d'Algemesí, des del 2010. Fou becari d’investigació al Museu de la Ciutat de València (2002), al Museu de Belles Arts de València (2008) i al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València (2003-2007).

Les seues línies d'investigació principals se centren en l’art valencià i en les manifestacions rituals en l'àmbit festiu valencià així com també en els estudis de cultura visual i iconografia cristiana, als quals ha dedicat diversos treballs monogràfics i articles en revistes especialitzades. Ha participat en la catalogació, muntatge i comissariat d'exposicions sobre l'obra de diferents artistes valencians dels segles XIX i XX, com ara Juli Peris Brell, Manuel Benedito, Manuel Sigüenza, Leonardo Borràs, Juan Francés o, més recentment, Josep Renau, a qui va dedicar l’exposició Josep Renau i el temps de les imatges (2022). També ha col·laborat en l’elaboració de la guia del Museu de Belles Arts de València en 2008.

És autor o coautor de les obres Ceràmica devocional d’Algemesí (2005); El Bolero d'Algemesí. Cent anys del Ball de les Llauradores (2006); Temps de casinos. El Casino Lliberal d’Algemesí (2007); La colección de arte Adolfo de Azcárraga del Ayuntamiento de Valencia (2009); Iconografia de sant Jaume cavaller. El retaule major d’Algemesí (2011); Un projecte insòlit. Els relleus de Leonardo Borràs (2017); Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa (2018) o Els guerrers de la festa. La dansa dels tornejants en la tradició valenciana (2022), entre d’altres publicacions.

Forma part del grup d’investigació APES. Estudis de Cultura Visual i és membre de la Sociedad Española de Emblemática. També des del 2023 dirigeix la Càtedra de Música i Dansa Tradicional.

Mariángeles Pérez-Martín és Doctora en Història de l'Art (2019, cum laude) i Màster en Estudis Hispànics Avançats (2015) per la Universitat de València. Premi Nacional de Llicenciatura en Història de l'Art (2012) i Premi Extraordinari de Màster en Història de l'Art i Cultura Visual, UVEG (2013). Les seues investigacions es centren a l'àmbit de la Història de les dones i l'Art contemporani. Ha publicat el llibre Ilustres e ilustradas. Académicas de Bellas Artes ss. XVIII-XIX (Tirant lo Blanch, 2020). Ha dirigit com Investigadora Principal el Projecte Art, Historiografia i Feminismes (arthistFEM), Universitat de València (GIGE2022/130), financiat per la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació, Generalitat Valenciana (2023-2024). Membre del proyecte d'investigació europeu ChemiNova. Novel technologies for on-site and remote collaborative enriched monitoring to detect structural and chemical damages in cultural heritage assets (IP Ester Alba, Universitat de València). També és membre (2022-actualitat) i Coordinadora (junt a Clara Solbes) del Projecte d'Innovació Educativa TrencArt. Trencant la Història. Imatges, textos i contextos per a la igualtat en la Història de l'art contemporani (PIEE-3326371/2024), Universitat de València, curs 2024-2025. Membre del grup d'investigació VALuART. València, universitat i art. Art, museus i cultura visual, de 1750 fins a l'actualitat, GIUV2015-224 UVEG; i de Relectures. Itineraris museals en clau de gènere, UVEG. Col·laboradora del projecte I+D Las artistas en la escena cultural española y su relación con Europa, 1803-1945, Universidad de Zaragoza (Ministerio de Ciencia, 2021-2025). És socia des de 2018 de la associació MAV-Mujeres en las Artes Visuales, de la qual ha sigut coordinadora Territorial (acv) (2021-2024); de l'Asociación Española de Investigación en Historia de las Mujeres AEIHM (2016-actualitat) i del Comité Español de Historia del Arte (2015-actualitat). És Cap d'Iniciatives d'Activa Cultura UV (2024-actualitat).

[Biografia, versió en valencià]

Profesor Titular de Universidad. Premio extraordinario de Licenciatura y de Doctorado. Investigación centrada preferentemente en el Arte Valenciano de los siglos XVII a XIX.

Llicenciat en Geografía i Història (Especialitat Història de l'Art) en 1989; Doctor en Història de l'Art i Patrimoni per la Universitat de València. Professor Associat d'Història de l'Art des de 2021. Autor de diversos llibres i articles dins la seua línia d'investigació centrada en la relació del patrimoni cultural amb la societat, i en patrimoni industrial. Docent en diversos másters oficials, i en cursos a diverses universitats espanyoles i estrangeres sobre patrimoni cultural, drets humans i desenvolupament humà sostenible. 

És posgrau en Gestió de Patrimoni Cultural per l'Escola Europea de Barcelona en 1991 i máster en Gestió Cultural per la UV en 1995. Ha estat director de la Fundació Municipal de Cultural de l'Ajuntament de Sagunt, coordinador de la Càtedra UNESCO d'Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València (1995-2017), director del Taller Patrimonio Cultural y desarrollo humano; i co-director del Workshop Internacional sobre Patrimonio cultural, ética y sostenibilidad de la Universidad Internacional de Andalucía. 

orcid.org/0000-0003-0458-048X

https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=564072 

Professor associat del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, i Tècnic de Patrimoni Cultural de la FGUV. Ha desenvolupat el seu treball, en els últims anys, al voltant de l'estudi de la història de l'arquitectura i el patrimoni cultural.

Doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, va obtenir en 2011 el Premi Senyera d'Investigacions Històriques de l'Ajuntament de València, pel seu treball sobre l'arquitectura realitzada a València, en el període comprès entre el final de la Guerra Civil i la riuada de 1957, la qual cosa va donar lloc a la publicació del llibre Arquitectura i espai urbà a València, 1939-1957 (Ajuntament de València, 2012). Així mateix, és autor d'alguns llibres i articles sobre la història de València, la seua arquitectura i urbanisme, durant els sis primers decennis del segle XX. També ha publicat diferents treballs, que han tingut com a objecte l'estudi, investigació, catalogació, i difusió del patrimoni cultural de la Universitat de València.

En 2021 va obtenir, juntament amb l'arquitecte Amando Llopis, el Premi d'Arquitectura COACV 2021, per la seua labor divulgativa de la figura de l'arquitecte Javier Goerlich Lleó, a través del comissariat de l'exposició realitzada sobre aquest arquitecte.

Últimes publicacions, revistes:

“Las escuelas de Ingenieros Agrónomos y Peritos Agrícolas de Valencia, de Fernando Moreno Barberá. Una cuestión actual”. erph_revista electrónica de patrimonio histórico, núm. 31 (2022), estudios generales, páginas 143-161.

DOI: https://doi.org/10.30827/erph.vi31.21422

Últimes col·laboracions, llibres:

- Guía de arquitectura de València. Valencia: CTAV, 2023.

- De la movilización estudiantil a la reforma social: La Asociación Católica de Propagandistas en Valencia (1920-1970). Valencia: Tirant, 2023.

- Guia de la València del primer franquisme (1939-1948). València: UV/ UPV, 2021.

-Tres arquitectes, una ciutat i un temps: Ribes, Mora i Goerlich a la València de principis del segle XX. València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, 2021.

Últimes col·laboracions, exposicions:

- Javier Goerlich Lleó: Arquitectura i urbanisme a la ciutat de València (1914-1962). Ajuntament de València, 2018.

Jorge Sebastián Lozano és Professor Titular al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València des de 2023. Abans havia sigut professor invitat del seu Master de Patrimoni Cultural, des de 2006. Ha rebut beques d'investigació del Real Colegio Complutense de Harvard University, en 2017 i 2018.

La seua investigació com a historiador inclou camps diversos. Va dedicat la seua tesi doctoral a la representació visual del gènere en la monarquia hispànica de l’Edat Moderna, publicant articles i assajos sobre el tema. De forma més recent, ha dedicat especial atenció a la pintora Sofonisba Anguissola, mitjançant publicacions i col·laboracions vàries.

Paral·lelament, ha impartit múltiples cursos sobre l’aplicació de les TIC a l’estudi i la difusió del patrimoni històric. Des de 2018 és Technical Manager de SILKNOW, un projecte d’investigació finançat per la Comissió Europea (programa Horizon2020).

També ha organitzat abundants exposicions i jornades sobre art contemporani, principalment a la Fundación Mainel.

Amadeo Serra Desfilis ((València, 1963) és llicenciat en Geografia i Història (Universitat de València, 1986) i Doctor en Història (Università degli studi di Bologna, 1988). Ha sigut professor d'Història de l'Art a l'Universitat de València des de març de 1991 fins avui, quan ocupa una Càtedra d'Història de l'Art Medieval. Ha treballat com a investigador al Colegio de España (Bolonya), a la Bibliotheca Hertziana de Roma i al Warburg Institute de Londres i ha estat professor convidat a la Universitat de Girona, a la Universitat de Palerm i a la Universitat Politècnica de València. 

La seua docència i investigació tenen com a principals temes la història de l'arquitectura i l'urbanisme i la història de l'art de la baixa Edat Mitjana. En els darrers anys ha treballat sobre els retaules del període gòtic en la Corona d'Aragó, en la seua producció, els usos de la imatge narrativa en ells i la seua interpretació en el context de la societat multicultural que fou l'antic regne de València entre els segles XIV i XV. Altrament també ha estudiat les relacions amb Itàlia de l'art de la Corona d'Aragó durant el mateix període no sols en l'àmbit de l'arquitectura ans també en les arts figuratives.

[ Traducció automàtica ]

Lluís Vives-Ferrándiz Sánchez és Doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, on actualment desenvolupa la seva tasca docent i investigadora. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha realitzat estades de recerca en centres internacionals com The Warburg Institute, i ha gaudit de diverses beques de formació en institucions com el Museu de la Ciutat de València, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat i el Museu Nacional de Ceràmica. Les seves publicacions poden trobar-se en revistes acadèmiques com Goya, Caràcters, Ars Longa, Anuari del Departament d'Història i Teoria de l'Art, Potestas o Revista Concreta i en mitjans de difusió com ABC Cultura, així com en editorials nacionals de prestigi com Fernando Villaverde o Ediciones Encuentro. Les seves principals línies d'investigació se centren en l'estudi del tema de la vanitas en l'esfera de la cultura barroca, així com les seves extensions al camp de la cultura visual contemporània sota la perspectiva del neobarroc. També ha realitzat estudis sobre les reflexions teòriques de la imatge i la cultura visual en la postmodernitat i la manera en què afecten la pràctica de la Història de l'Art. Les seves últimes investigacions han desenvolupat l'ús de la imatge fotogràfica com a element ideològic i identitari, l'estudi dels nous règims escópicos i la iconoclàstia contemporània. És director de la col·lecció Pigmalió de Sans Soleil Edicions, editorial independent dedicada a la publicació de llibres de cultura visual.