Personal Investigador en Formació (PIF) del Departament d'Història de la Universitat de València (2020).

Andrés Ávila Valverde (Mislata, 1995) és graduat en Història (2013-2017) i en Història de l'Art (2017-2019), ambdues titulacions per la Universitat de València. Gràcies al programa ERASMUS va poder realitzar una estada durant el curs 2015-2016 a la Università della Sapienza, a Roma. Així mateix, ha realitzat pràctiques curriculars en el Museu d'Història de València on va treballar en aspectes relatius a la comunicació i les xarxes socials (2017) i ha col·laborat amb la revista Makma d'arts visuals i cultura contemporània (2019).

En el curs 2018-2019 va obtenir la Beca de Col·laboració amb el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, iniciant-se en les tasques investigadores vinculades a aquest departament. No obstant això, la seva producció acadèmica va començar després de la realització del Màster Universitari d'excel·lència acadèmica en Història de l'Art i Cultura Visual de la Univesitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló (2019-2020) amb un Trenall Final de Màster dirigit per la professora Mercedes Gómez-Ferrer titulat Los Tudor en el audiovisual contemporáneo: La imagen de Enrique VIII y sus esposas a través del cine. La posterior obtenció de la beca de Formació del Professorat Universitari (FPU) del Ministeri d'Universitats, li va permetre convertir-se, a partir de l'1 de novembre de 2020, en Personal Investigador en Formació (PIF) al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València.

Els seus interessos generals versen sobre l'art, la història, la cultura, el cristianisme i les llengües. Actualment es dedica a la investigació i realització de la seva tesi doctoral que porta per títol 'L'EUCARISTIA EN L'ART VALENCIÀ: CAPELLES DE COMUNIÓ I TRASAGRARIOS' inserida en el Projecte de Recerca R + D del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat: GEOART (https://geoart.es/) sobre Geografies de la mobilitat artística. València en època Moderna, dirigit per la professora i catedràtica Mercedes Gómez-Ferrer Lozano (mercedes.gomez-ferrer@uv.es).

Finalment, des de desembre de 2020 obstenta el càrrec de vicepresident de l'Associació de joves investigadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, 'Pangaea', de la qual és membre des de 2019.

Torrent, 1967. Llicenciat en Geografia i Història (1990) i doctor en Historia de l'Art (2010) per la Universitat de València. Ha desenvolupat l’activitat professional com a director del Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March, des de la seua creació en 1996 fins l'any 2013, que ha compaginat durant aquest període amb la docència com a professor associat en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, com a professor ajudant doctor des de 2013 i des de 2018 com a profesor titular. Membre electe del claustre des de 2014, on com a tal ha format part de diversos òrgans de gestió universitària, com el Consell de Govern, la Comissió d'Estatuts i la Mesa del Claustre. Des de setembre de 2018 és responsable de l'àrea de conservació del patrimoni cultural de la Universitat de València.

Les seues línies d'investigació se centren en l'estudi d'algunes manifestacions del patrimoni cultural relacionades amb els paisatges on s'integren, com ara l'arquitectura popular, l'arquitectura industrial i el patrimoni de l’obra pública, sobre les que ha publicat diferents aportacions en revistes especialitzades i en obres col·lectives.

Ha treballat en l'elaboració dels inventaris de patrimoni etnològic immoble (1994) i de patrimoni industrial de la Comunitat Valenciana (1997-2005) i ha format part d'equips redactors de diversos instruments de planejament territorial, plans especials, plans directors de monuments i de catàlegs municipals de béns i espais protegits, i ha estat autor d'un bon nombre d'informes en matèria de protecció i gestió dels béns culturals immobles. Ha participat en més d'una desena de contractes d'investigació i en diversos projectes I+D finançats en convocatòries públiques

Grado en Historia del Arte por la Universitat de València (2015) - Premio Extraordinario de Grado y Beca de Excelencia Académica de la Generalitat Valenciana

Máster en Historia del Arte y Cultura Visual por la Universitat de València (2016) - Premio Extraordinario de Máster

Beca de investigación en las colecciones del Museo del Prado-Meadows Museum de Dallas (siglos XV-XVI). Departamento de Pintura Italiana y Francesa hasta 1700

Doctorado en Historia del Arte por la Universitat de València (2022) - Premio Extraordinario de Doctorado. Tesis: Arte, coleccionismo y cultura nobiliaria en el Reino de València en tiempos de Felipe III. Directores: Mercedes Gómez-Ferrer y Miguel Falomir Faus

Contratado posdoctoral Margarita Salas (2022)

Contratado posdoctoral Generalitat Valenciana (APOSTD/2023) en el Departamento de Historia del Arte de la UNED (Madrid). Supervisors: Mercedes Gómez-Ferrer y Antonio Urquízar Herrera

Líneas de investigación:
-Coleccionismo y agencia artística de la nobleza cortesana en la España de los siglos XVI y XVII
-El I duque de Lerma (m.1625) y su relación con las artes
-Intercambios artísticos España-Italia, con un especial interés en la importación española de mármoles genoveses y de pintura de antiguos maestros
 

[Biografia, versió en valencià]

Sergi Doménech García (Carlet, 1982) és doctor en Història de l'Art per la Universitat de València (cum laude) amb menció internacional. Va ver Investigador en Formació predoctoral en el Departament d'Història de l'Art de la UVEG. Ha estat investigador en la Càtedra Demetrio Ribes i investigador de plantilla en Instituto de Investigaciones Estéticas de la Universidad Nacional Autónoma de México.  Ha realitzat diverses estades de recerca en diversos centres internacionals –entre ells en el Warburg Institute, de Londres– i ha estat professor convidat a diverses universitats d'Iberoamèrica. És membre de la Sociedad Española de Emblemática i secretari de la revista Imago que aquesta societat edita. En l'actualitat és Secretari Acadèmic del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València i coordinador de les pràctiques externes del Màster en Història de l'Art i Cultural Visual de la mateixa universitat.

Ha dedicat part de la seva recerca a l'estudi de l'art iberoamericà, encara que no de manera excloent. Les seves recerques se centren en l'anàlisi i interpretació de la imatge. La seva principal línia de recerca és l'estudi de les “pràctiques, enginys persuasius i retòrica visual de la imatge religiosa en el període barroc”, així com la continuïtat de pràctiques i expectatives de la imatge sagrada en la modernitat. Reflex d'això últim és la seva línia de recerca sobre “Imatge, religió i poder en l'Espanya contemporània”.

Mireia Ferrer Alvarez és Professor Titular del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Doctora en Història de l'Art per la Universitat de València amb la tesi doctoral "Paris i els pintors Valencians 1880-1914" (2007). Ha realitzat els seus estudis a la Universitat de València, la Université Paris Sorbonne IV, l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París i l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York. Exerceix tasques docents al Departament d'Història de l'Art de la UV des de l'any 2000-2001. En l'actualitat imparteix docència en el Grau d'Història de l'Art de la Universitat de València, en el Master Universitari de Patrimoni Cultural, Identificació Anàlisi i Gestió de la UV, en el Master Universitari en Història de l'Art i Cultura Visual de la UV-UJI ; en el Diploma d'Especialització en Anàlisi i Autenticació d'obres d'Art de la UV; en  PERMEA. Programa Experimental de Mediació i Educació a través de l'art del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la UV i en el Master de Fotografia de la UV-Espai d'art Fotogràfic. Ha dirigit el Projecte de Recerca I + D "L'Art i la seva funció social en les societats contemporànies" subvencionat per la Generalitat València i format part de nou projectes I + D de la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Unió Europea. Els seus camps d'estudi es refereixen a l'art espanyol i valencià de l'època contemporània, Cultural Studies, Women i Gender Studies i estudis de Museologia, Patrimoni Artístic i desenvolupament local.

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la Universitat de València (1984), amb tesi de llicenciatura (Excel·lent per unanimitat). Doctor en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la mateixa universitat (1991) amb tesi doctoral sobre Flora Emblemàtica (Cum Laude). Professor associat d'Història de l'Art per la Universitat de València (1990-1998), professor titular d'Història de l'Art de la mateixa amb perfil "Iconografia i Iconologia" (1998-2016). Acreditat com a catedràtic d'Universitat en maig de 2012, accedeix a la Càtedra d'Història de l'Art a l'octubre de 2016. Ha dirigit diversos cursos de recerca en doctorat i màster des de 1992, i porta dirigides 15 tesis doctorals. La seva recerca s'ha centrat en l'estudi de la Emblemàtica (segles XVI-XVIII), la Iconografia, la Cultura Visual i el Patrimoni Artístic. Soci fundador de la Societat Espanyola d'Emblemàtica (1993), President d'aquesta (2005-2017) i President d'honor des 2017. Fundador i director de Imago: revista de emblemàtica i cultura visual (des de 2009). En el seu haver podem trobar una abundant producció d'articles en revistes, capítols de llibres i col·laboracions en congressos nacionals i internacionals.

Yolanda Gil Saura (1972) és professora titular adscrita al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València on exerceix com a professora des de 1999. Ha estat secretària acadèmica del departament, coordinadora del Grau d'Història de l'Art i secretària de redacció de la revista Ars Longa. Ha format part del Patronat del Museu de Belles Arts de València. Actualment es directora del departament. 
Va realitzar la seva tesi doctoral dirigida pel professor Joaquín Bérchez al voltant de l'arquitectura barroca en els territoris valencians de l'antiga diòcesi de Tortosa. Des de llavors les seves recerques s'han centrat en l'art i l'arquitectura espanyola de l'Edat Moderna especialment els segles XVII i XVIII. S'ha interessat per l'arquitectura en la cruïlla de territoris valencians, catalans i aragonesos i amb posterioritat ha dirigit la mirada al món del col·leccionisme nobiliari. Ha estudiat la petjada cultural dels exiliats austracistes a Viena després de la Guerra de Successió, tema en el qual continua treballant i que li va portar a realitzar una estada en la Universitat de Viena. Recerques en curs se centren en la cort virregnal valenciana i els intercanvis culturals amb l'àmbit italià, la qual cosa li ha portat a realitzar estades i impartir conferències en les universitats de Palerm, Càller i Venècia.
Les seves recerques s'han emmarcat de manera ininterrompuda en projectes de recerca finançats dirigits primer pel professor Joaquín Bérchez i després per la professora Mercedes Gómez-Ferrer. Forma part del grup GIUV2013-055 Art i Arquitectura de l'Edat Moderna-GEOART i es IP del projecte PID2021-126266NB-I00, Vivir noblemente en la Valencia Moderna. Una corte de la monarquía hispánica.

[Biografia, versió en v

alencià]

Doctora amb menció internacional en Història de l'Art per la Universitat de València. Llicenciada en Història de l'Art i master en Història de l'Art i Cultura Visual, totes dues amb premi extraordinari. Ha sigut beneficiària d'una Ajuda de Formació del Professorat Universitari (FPU) del Ministeri de Educació així com del programa de contractes postdoctorals  «Atracció de Talent» de la Universitat de València. També ha gaudit beques i contractes d'investigació en institucions com Bombas Gens Centre d'Art, el Museu Nacional del Prado o el Muvim. La seua activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de l'art i l'arquitectura de l'edat moderna hispànica. Les seues investigacions sobre el patrimoni de l'Orde Militar de Santiago i la promoció artística del focus cortesà han sigut objecte de guardons com el premi Alumni-Plus de la Universitat de València (2019) i el Premi per a l'estudi de les Ordres de Cavalleria espanyoles de la fundació Lux Hispaniarum (2019). Ha realitzat estades de investigació en centres nacionals i internacionals, com la Università degli Studi di Palermo, la Bibliotheca Hertziana-Max Planck Institut for Art History, la Sapienza Università di Roma o la Universitat Autónoma de Madrid. Ha sigut docent en la Universitat Jaume I de Castelló i en la Universitat de València. Així mateix, és membre del grup d'investigació Art i Arquitectura de l'Edat Moderna, dirigit per la professora Mercedes Gómez-Ferrer.

Mireia López-Bertran és professora Ajudant Doctor del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història des del 2016. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) l'any 2000 i doctora en Història per la mateixa universitat l'any 2007. La seua Tesi Doctoral va tractar els rituals fenício-púnics utilitzant a través de la coroplastia des de una perspectiva corporal i paisatgística. Entre el 2010 i el 2012 va tenir un contracte postdoctoral del Ministeri d'Educació i Cultura -FECYT que li va permetre ser Honorary Research Fellow de la School of Humanities de la University of Glasgow. Durant aquest període va realitzar un projecte de recerca titulat "Artesania, rituals i gènere a la Mediterrània púnica: una anàlisi comparativa entre Eivissa i Sardenya.  Entre el 2014 i el 2016 va gaudir d'un contracte postdoctoral Beatriu de Pinós B/ Marie Curie Cofund finançat per AGAUR (Generalitat de Catalunya) i la Unió Europea on va desenvolupar el projecte "Canvi i continuïtat al cementeris del món fenício-púnic: rituals funeraris i concepcions corporals". 

Ha estat investigadora visitant en diverses institucions com la Eberhard-Karl Universität Tübingen (2006, 2010, 2014, 2017), el Joukowsky Institute of Archaeology and the Ancient World, Brown University (2015) o l' Istituto del Mediterraneo Antico (2003). Ha participat en diversos projectes d' investigació nacionals i internacionals I+D+I. Actualment, és membre del grup ARSMAYA (GIUV2013-09) dirigit perr Cristina Vidal (Universitat de València) i té com a objectiu la documentació, difusió i posada en valor del patrimoni cultural.

Les seues principals línies de recerca es vinculen amb l'art i la iconografia del Mediterrani durant l'Edat del Ferro des d'un punt de vista corporal, de gènere i ritual. Especialment, el seu interès se centra en la coroplastia fenícia, púnica i ibèrica basant-se en una definició de l'art entesa com a cultura material.

Professora Titular d'Història de l'Art des de 2001 en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Llicenciada en Geografía i Historia, secció Història, especialitat Arqueologia, per la Universitat de València. Doctora per la mateixa Universitat amb la tesi “El caso de Arse-Saguntum. Una aproximación al estudio de la Cultura Ibérica en la zona central del País Valencià”, dirigida per la Dra. Carmen Aranegui Gascó. Becaria d'investigació pel Ministerio de Educación y Ciencia (1993-1996). Professora ajudant en el Departament d’Història de l’Art (1997-2001).

Ha participat en diversos projectes d'investigació finançats: Imagen, mito y sociedad en la Cultura Ibérica (1993-1994), La sociedad ibérica a través de sus cerámicas (1995-1998), La imagen en el Arte Ibérico y las estructuras de poder (1999), Imagen y cultura. Base de datos iconográfica (2001-2002), Apes. Base de datos iconográfica (2004-2007), Los grafitos mayas: iconografía y conservación(2008), Los tipos iconográficos. Descripción diacrónica, fuentes y hermenéutica (2009- 2011).

El seu àmbit de recerca es centra en l'anàlisi i interpretació de la imatge i la Cultura visual des d'una perspectiva de gènere. Ha coordinat la celebració dels Seminaris de Cultura Visual que es desenvolupen al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València amb els següents títols: De Santas y Pecadoras (2010-2011), El cuerpo femenino en el celuloide. Sexualidad y Belleza como esferas de desigualdad (2011-2012), Los usos de la imágenes (2012-2013), Dolor, enfermedad, duelo y género (2016-2017) y Entre la Adoración y el estigma: madres, vírgenes y prostitutas (2018-2020). Com a membre del grup de recerca APES, participa en el projecte finançat: Los tipos iconográficos: Antiguo Testamento I, on s'ha centrat en la representació de la Teofanía de Mambré. [Biografia, versió en valencià]

María Elvira Mocholí Martínez és doctora en Història de l'Art, amb menció internacional, per la Universitat de València. En finalitzar la llicenciatura, va gaudir d'una beca FPU en el Departament d'Història de l'Art d'aquesta universitat i va dur a terme estades d'investigació en el Warburg Institute de Londres. Després de més d'una dècada d'activitat professional en l'àmbit del turisme cultural, en 2016 va reprendre la seua funció docent i investigadora en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, on actualment exerceix com a professora ajudant doctora. És secretària de la revista Imago, editada per la Societat Espanyola d'Emblemàtica, de la qual forma part.

La seua investigació s'ha centrat en l'estudi de la imatge medieval en tots els seus aspectes (relíquies i reliquiaris, miniatures, etc.) per a dur a terme una anàlisi i interpretació de la mateixa en el seu context cultural, amb especial atenció a la imatgeria escultòrica de la Mare de Déu en l'antic regne de València. En l'actualitat, participa en el projecte “Els tipus iconogràfics: Antic Testament I”.

Professor Titular de la Universitat de València. (Art Antic) Departament Història de l'Art. Doctor en Història, Llicenciat en Geografia i Història, Diplomat en Professorat de EGB, Académico Correspondiente Real Academia de la Historia..

Degà de la Facultat de Geografía-Historia de la UV. coordinador de l'itinerari de Conservació Preventiva del Patrimoni, dins del Màster de Patrimoni Culural i la seua Gestió, de la Universitat de València. Director de la revista SAITABI. És professor especialista d'Història de l'Art en les PAU (Proves d'Accés a la Universitat).

El seu camp de treball està referit a l'estudi de les ceràmiques de l'Antiguitat, especialment la Terra Sigillata, havent estudiat el conjunt de la zona valenciana i altres espais d'Hispània i Europa, en una aproximació no sols tipològica i comercial sinó també com a reflex d'imatges i difusió de les mateixes. És investigador del projecte: Inventari estudi i iconografia de les ceràmiques romanes del Gabinet d'Antiguitats de la Reial Acadèmia de la Història. És Investigador Principal del projecte: “Lenguaje simbòlic en la decoració sobre Terra Sigillata Hispánica”;. Ha participat en el Projecte Internacional de Bibracte (Mont Breuvay, Borgonya, França) . També s'orienta, la seua investigació, a diversos camps del Patrimoni Cultural, Paisatge, Turisme Cultural especialment el territori valencià. Entre les seues publicacions compta amb llibres com: Terra Sigillata. Antiguitats Romanes I, Reial Acadèmia de la Història, Madrid, 2004;.Textos d’Història Valenciana. Institució Alfons el Magnànim, València, 2000. Comercialització de Terra Sigillata en Ilici. Sèrie Arqueològica núm.16, Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, 1998; L'entorn local com a recurs educatiu. Col·lecció Educació i Municipi, Diputació de València, 1993; Terra Sigillata en Sagvntvm i terres valencianes. Caixa d'Estalvis de Sagunt, 1991, etc.; A més d'aportacions al Patrimoni de diverses localitats valencianes (València, Buñol, Lliria, Eliana...) , i altres temes d'investigació, difusió, didàctica, paisatge, gestió i defensa del Patrimoni.

Ha sigut director del Centre internacional de Gandia de la UV. També va ser director del Departament d'Història de l'Art, director de la revista Ars Longa i del programa de doctorat (amb menció de qualitat) : Art, paisatge i cultura visual.

[Biografia, versió en valencià]

Elena Monzón Pertejo és doctora en Història de l'Art (cum laude i menció internacional) per la Universitat de València. Ha sigut becària de col·laboració en la Unitat d'Innovació Educativa (2009-2011) i beneficiària del contracte predoctoral Atracció de Talent de la Universitat de València (2011-2015). Durant la seua etapa predoctoral, va realitzar estades d'investigació tant nacionals (centre d'investigació ADHUC-Centre de Recerca, Teoria, Gènere i Sexualitats de la Universitat de Barcelona, 2015) com a internacionals (New York University, NYC, 2014). Així mateix, va ser beneficiara d'un contracte postdoctoral de la Generalitat Valenciana, realitzant una estada d'investigació d'un any a la Universitat de Barcelona (2019-2020). 

Actualment és professora ajudant doctora en el Departament d'*Història de l'Art de la Universitat de València. És secretària de la revista Imago. Revista de Emblemática y Cultura Visual; així com membre del comité editorial de la revista Lectora. Revista de dones i textualitat. 

És membre de la Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (AEIHM), de la Sociedad Española de Emblemática (SEE) i de la Asociación de Jóvenes Investigadores en Ciencias de las Religiones (AJICR). 

Les seues principals línies d'investigació se centren en l'estudi de la cultura audiovisual amb perspectiva de gènere, en les resignificacions religioses i en el concepte de transgressió en diversos àmbits de la cultura visual.

Pascual Patuel és Professor Titular d'Història de l'Art de la Universitat de València. Llicenciat en Geografia i Història (Universitat de València) i en Història de l'Art (Universitat de Barcelona), Doctor en Història de l'Art (Universitat de Barcelona). És autor de llibres, ressenyes, articles, comunicacions a congressos, comissariats d'exposicions i informes tècnics. Ha dedicat la major part de la seva activitat investigadora al període artístic conegut habitualment com Últimes Tendències o Neoavanguardes, que cobreix l'etapa compresa des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat. L'objectiu bàsic ha buscat centrar l'atenció en els moviments més renovadors que s'han produït en el si de l'Art Valencià, prestant especial interès a aquells artistes o institucions que han tingut major projecció nacional i internacional.

Aquesta línia d'investigació es concretaria en sis blocs bàsics, que han anat vertebrant i concretant la seua dedicació a aquest període que cobreix els últims 60 anys de l'Art Contemporani, en l'àmbit de les arts plàstiques, l'arquitectura i l'urbanisme. Aquests blocs són els següents.

A) Corrents artístiques actuals

Bàsicament està destinada a l'estudi de les avantguardes desenvolupades en l'àmbit valencià i espanyol en el període objecte d'estudi. Entre les diverses publicacions podem citar:

– Pintura espacialista valenciana (Revista Goya, 1991).

– Pintura sígnico-gestual valenciana (Revista Goya, 1993).

– El informalismo matérico en la pintura valenciana (Diputación Provincial de Castellón, 1997).

– Geométrica valenciana (Diputación Provincial de Valencia, 1999).

– Realisme Social Valencià en la Col·lecció Martínez Guerricabeitia (Universitat Jaume I de Castellón, 2018).

B) Estudis sobre artistes amb àmplia trajectòria

Aquest àmbit està dedicat a abordar l'anàlisi monogràfic d'alguns autors amb ampli ressò i significació en el context valencià i espanyol actual. Alguns d'ells ja morts i els altres amb la trajectòria bastant avançada, nascuts des de finals del segle XIX fins als anys quaranta del segle XX. Van militar en grups com el Grup Z, Grup Els Set, Parpalló, Moviment Artístic del Mediterrani, Art Actual, etc. Caldria destacar:

– Vicente Pastor Pla (Diputación Provincial de Valencia, 1997).

– Joaquín Michavila (Diputación Provincial de Castellón, 1999).

– Javier Calvo (Generalitat Valenciana, 1999).

– Nassio Bayarri (Universidad Politécnica de Valencia, 2000).

– Salvador Victoria (Universidad Politécnica de Valencia, 2000).

– Eduardo Sales (Universidad Politécnica de Valencia, 2002).

– Alfonso Pérez Plaza (Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Museo del Puerto de Veracruz, México, 2002).

– Agustín Albalat (Diputación Provincial de Valencia, 2002).

– Antonia Mir (Generalitat Valenciana, 2003).

– José Manaut (Generalitat Valenciana, 2004).

– José Vento González (Generalitat Valenciana, 2005).

– Fernando Peiró Coronado (Grafisa, 2006).

– Salvador Soria (Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2006).

– Wenceslao Rambla (Generalitat Valenciana, 2007).

– Monjalés (Consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana, 2014).

– Salvador Montesa (Generalitat Valenciana-Fundación Chirivella Soriano, 2016).

– Isabel Oliver. 40 años de arte comprometido, 1970-2009 (Universidad de Valencia, 2019).

C) Grups i moviments artístics valencians

Permet poder estudiar tot un seguit de grups i moviments artístics dels anys 40, 50 i 60, a través dels quals s'havia anat gestant el desenvolupament de l'avantguarda en el món valencià. Es va fer un esforç especial per localitzar l'amplíssima documentació que la seva tasca havia anat generant entre catàlegs d'exposicions, monografies, publicacions diverses, estatuts, cartes, revistes, referències a la premsa, etc.

– Grupo Z y Grupo Los Siete (Revista L'Espill, 1991).

– Grupo Parpalló (Revista Archivo de Arte Valenciano, 1990).

– Movimiento Artístico del Mediterráneo (Consell Valencià de Cultura, 1998).

– Los grupos Neos, Art Nou y Rotgle Obert en la Valencia de los años 50 (Revista Saitabi, 1995).

– Asociación Arte Actual (Revista Archivo de Arte Valenciano, 1993).

– 25 años del premio de pintura y escultura Bancaja (Bancaja, 1998).

– Salones Valencianos de Arte (Diputación de Valencia, 1999).

D) Projectes temàtics

Són publicacions que giren al voltant d'un tema monogràfic concret que l’intenten abordar en funció del nucli vertebrador que es proposa:

– Diccionario de Artistas Valencianos del Siglo XX (Albatros, 1999).

– Paisaje Valenciano en el siglo XX (Generalitat Valenciana, 2002).

– Música y Arte (Ayuntamiento de Valencia, 2004).

– Arte actual a la comarca de l'Horta Sud de Valencia (CAM-Mancomunidad e Instituto de Estudios de l'Horta Sud de Valencia, 2003).

– Repertorio Bibliográfico de Artistas Valencianos Contemporáneos Seleccionado y Comentado (Diputación de Valencia-Universidad de Valencia, 2005 y ss.).

– La luz de las imágenes. Lux mundi Xàtiva 2007 (Generalitat Valenciana, 2007).

– Pabellón de la Santa Sede, (Nunciatura Apostólica en España. Expo Zaragoza, 2008).

– Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2009).

E) Estudis sobre Art Actual

Correspon a estudis relacionats amb l'art internacional del període comprès entre els anys seixanta del segle XX i els decennis del segle XXI que ja han tingut lloc. En bona mesura, són resultat de estades a l'Universitat de Toulouse i a la Universitat de l'Estat de Colorado, quan es va tenir l'oportunitat d'accedir a un volum significatiu de documentació i fonts documentals que han permès analitzar amb profunditat aquest proper període de l'art actual. La intenció és poder oferir als estudiants d'art i a les persones interessades en aquestes etapes de la història de l'art estudis de caràcter diacrònic amb criteris historiogràfics :

– Arquitectura Actual (Tirant Humanidades, 2016).

– Arte Actual (Universidad de Valencia, 2016).

F) Visions globals sobre Art Valencià Contemporani

– Architecture and urban development of the University of Valencia Blasco Ibáñez Campus (Presses Universitaires de Perpignan, 2014).

– Arte Valenciano en el Franquismo, 1939-1975 (Universidad de Valencia-Institució Alfons el Magnànim, 2019).

[Biografia, versió en valencià]

Sagunt, 1962. Tesi doctoral L'individu exterior. Figures i espais en la il·lustració gràfica del segle XIX (2007).

Especialitzat en les problemàtiques generades per les imatges durant els processos històrics d'implantació de la Modernitat, en l'estudi i interpretació de la imatge gràfica europea d'àmplia difusió durant el segle XIX, així com de l'art valencià de les dècades finals del segle XIX i els inicis del segle XX i de la fotografia. Les investigacions es poden emmarcar dins el camp teòric dels estudis visuals i han proposat obrir vies de connexió amb la història de l'estètica, la tècnica i les epistemologies científiques, així com els estudis culturals, per reconstruir les estructures actives en el funcionament i evolució dels mecanismes dels imaginaris moderns. Participa en el Projecte I+D+i "La vida artística a València (1880-1936). Fuentes per a un diccionari d'artistes". (HAR2009-14480). En 2010 publica el llibre La il·lustració gràfica del segle XIX. Funcions i disfuncions. Col·labora amb ASCIGE (Atelier sour le Satirique, la Caricature et l'Illustration Graphique en Espagne), amb el Festival Internacional Incubarte 6 i 7 i amb Perifèries 13. Desenvolupa activitat de crítica d'art contemporani amb treballs sobre Artur Heras, Sebastià Miralles, Juan Cuéllar, Manuel Bellver, José Guerrero Tonda, María José Pérez Vicente i XLFamily entre altres. Realitza conferències sobre art dels segles XIX i XX i desenvolupa funcions de comissariat.

Professor associat del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, i Tècnic de Patrimoni Cultural de la FGUV. Ha desenvolupat el seu treball, en els últims anys, al voltant de l'estudi de la història de l'arquitectura i el patrimoni cultural.

Doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, va obtenir en 2011 el Premi Senyera d'Investigacions Històriques de l'Ajuntament de València, pel seu treball sobre l'arquitectura realitzada a València, en el període comprès entre el final de la Guerra Civil i la riuada de 1957, la qual cosa va donar lloc a la publicació del llibre Arquitectura i espai urbà a València, 1939-1957 (Ajuntament de València, 2012). Així mateix, és autor d'alguns llibres i articles sobre la història de València, la seua arquitectura i urbanisme, durant els sis primers decennis del segle XX. També ha publicat diferents treballs, que han tingut com a objecte l'estudi, investigació, catalogació, i difusió del patrimoni cultural de la Universitat de València.

En 2021 va obtenir, juntament amb l'arquitecte Amando Llopis, el Premi d'Arquitectura COACV 2021, per la seua labor divulgativa de la figura de l'arquitecte Javier Goerlich Lleó, a través del comissariat de l'exposició realitzada sobre aquest arquitecte.

Últimes publicacions, revistes:

“Las escuelas de Ingenieros Agrónomos y Peritos Agrícolas de Valencia, de Fernando Moreno Barberá. Una cuestión actual”. erph_revista electrónica de patrimonio histórico, núm. 31 (2022), estudios generales, páginas 143-161.

DOI: https://doi.org/10.30827/erph.vi31.21422

Últimes col·laboracions, llibres:

- Guia de la València del primer franquisme (1939-1948). València: UV/ UPV, 2021.

-Tres arquitectes, una ciutat i un temps: Ribes, Mora i Goerlich a la València de principis del segle XX. València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, 2021.

Últimes col·laboracions, exposicions:

- Javier Goerlich Lleó: Arquitectura i urbanisme a la ciutat de València (1914-1962). Ajuntament de València, 2018.

En 2021 va obtenir, juntament amb l'arquitecte Amando Llopis, el Premi d'Arquitectura COACV 2021, per la seua labor divulgativa de la figura de l'arquitecte Javier Goerlich Lleó, a través del comissariat de l'exposició realitzada sobre aquest arquitecte.

Últimes publicacions, revistes:

“Las escuelas de Ingenieros Agrónomos y Peritos Agrícolas de Valencia, de Fernando Moreno Barberá. Una cuestión actual”. erph_revista electrónica de patrimonio histórico, núm. 31 (2022), estudios generales, páginas 143-161.

DOI: https://doi.org/10.30827/erph.vi31.21422

Últimes col·laboracions, llibres:

- Guia de la València del primer franquisme (1939-1948). València: UV/ UPV, 2021.

-Tres arquitectes, una ciutat i un temps: Ribes, Mora i Goerlich a la València de principis del segle XX. València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, 2021.

Últimes col·laboracions, exposicions:

- Javier Goerlich Lleó: Arquitectura i urbanisme a la ciutat de València (1914-1962). Ajuntament de València, 2018.

Jorge Sebastián Lozano és Professor Contractat Doctor al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València des de 2014. Abans havia sigut professor invitat del seu Master de Patrimoni Cultural, des de 2006. Ha rebut beques d'investigació del Real Colegio Complutense de Harvard University, en 2017 i 2018.

La seua investigació com a historiador inclou camps diversos. Va dedicat la seua tesi doctoral a la representació visual del gènere en la monarquia hispànica de l’Edat Moderna, publicant articles i assajos sobre el tema. De forma més recent, ha dedicat especial atenció a la pintora Sofonisba Anguissola, mitjançant publicacions i col·laboracions vàries.

Paral·lelament, ha impartit múltiples cursos sobre l’aplicació de les TIC a l’estudi i la difusió del patrimoni històric. Des de 2018 és Technical Manager de SILKNOW, un projecte d’investigació finançat per la Comissió Europea (programa Horizon2020).

També ha organitzat abundants exposicions i jornades sobre art contemporani, principalment a la Fundación Mainel.

Amadeo Serra Desfilis ((València, 1963) és llicenciat en Geografia i Història (Universitat de València, 1986) i Doctor en Història (Università degli studi di Bologna, 1988). Ha sigut professor d'Història de l'Art a l'Universitat de València des de març de 1991 fins avui, quan ocupa una Càtedra d'Història de l'Art Medieval. Ha treballat com a investigador al Colegio de España (Bolonya), a la Bibliotheca Hertziana de Roma i al Warburg Institute de Londres i ha estat professor convidat a la Universitat de Girona i a la Universitat Politècnica de València. 

La seua docència i investigació tenen com a principals temes la història de l'arquitectura i l'urbanisme i la història de l'art de la baixa Edat Mitjana. En els darrers anys ha treballat sobre els retaules del període gòtic en la Corona d'Aragó, en la seua producció, els usos de la imatge narrativa en ells i la seua interpretació en el context de la societat multicultural que fou l'antic regne de València entre els segles XIV i XV. Altrament també ha estudiat les relacions amb Itàlia de l'art de la Corona d'Aragó durant el mateix període no sols en l'àmbit de l'arquitectura ans també en les arts figuratives.

Dt.. Luisa Vázquez de Ágredos Pascual és Llicenciada en Història de l'Art i Periodisme. Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i Doctora en Història de l'Art per la Universitat Politècnica de València. Màster en Cooperació al Desenvolupament amb l'especialitat d'Ajuda Humanitària Internacional per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment és Professora Titular del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Vicedegana de Relacions Internacionals, Qualitat i Innovació Educativa en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. La seua línia d'investigació des de fa quasi dues dècades ha sigut l'estudi material, cultural i simbòlic del color en l'Antiga Mesomèrica, amb especial èmfasi en la cultura maia. Les seues investigacions més recents estan centrades en el binomi “Materialitat i Significat”, aplicat als colors, les fragàncies i les textures de diferents cultures del món antic, amb l'objectiu d'indagar en el tema de la percepció sensorial a través de l'art i el ritual (públic i privat). De forma paral·lela, la seua formació i experiència en Cooperació Internacional li ha permés en els seus projectes i investigacions, en la seua major part centrades en l'àrea maia (Centreamèrica), conjuminar el binomi Patrimoni Cultural i Desenvolupament Local. Entre 2009 i 2014 va ser Vicepresidenta Autonòmica de Cooperació Internacional i Diplomàcia Humanitària en Creu Roja Espanyola – Comunitat Valenciana. Compta amb experiència a Centreamèrica (Mèxic i Guatemala), Àfrica Occidental (Burkina Faso, Niger) i Àsia (subcontinent Índia), especialment vinculada a col·lectius infància i dona.

Graduada en Història de l'Art (2017), Màster en Història de l'Art i Cultura Visual (2018) per la Universitat de València, Màster en Professorat de Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyança d'Idiomes per la Universitat Catòlica San Vicent Màrtir de València (2022) i Guia Oficial de Turisme de la Comunitat Valenciana (2022). Actualment és doctoranda en el Departament d'Història de l'Art on desenvolupa activitats d'investigació i docència gràcies a l'obtenció de la beca predoctoral ACIF 2020 de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital (GVA). Ha realitzat una estada internacional d'investigació en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (2022) i el seu estudi es centra en les imatges de la premsa gràfica en les primeres dècades del segle XX en diferents països. També és membre del projecte d'innovació docent TrencArt (Trencant la Història. Imatges, textos i contextos per a la igualtat en la Història de l’Art Contemporani) que planteja noves perspectives docents sobre els feminismes, la multiculturalitat i la diversitat de gènere o la sexualitat.