Adrián Cabedo Nebot és actualment catedràtic de llengua espanyola a la Universitat de València. Es va llicenciar en Filologia Hispànica amb matrícula d’honor l’any 2004. Ha realitzat diferents diplomes de postgrau, com el Diploma d’Estudis Avançats el 2006, el de Metodologia i didàctica d’ELE, el 2007, i el de Lingüística Forense de la Universitat Pompeu Fabra (2007-2008), així com un curs d’especialista universitari de postgrau en Disseny i desenvolupament d’Aplicacions Web, per la UNED, l’any 2012. Finalment, es va doctorar amb Excel·lent Cum Laude l’any 2009.

Ha desenvolupat la seua trajectòria acadèmica quasi en la seua totalitat a la Universitat de València, com a becari d’investigació predoctoral Cinc Segles (2006-2009), professor contractat a temps parcial (2009-2014), professor ajudant doctor (2014-2019), professor titular (2019-2024) i, actualment, com a professor catedràtic. També ha sigut professor contractat a temps parcial en el curs 2013-2014 a la Universitat de Gant (Bèlgica). Durant tot aquest temps, ha aconseguit 3 triennis, 2 quinquennis i 2 sexennis d’investigació reconeguts favorablement per l’AVAP (Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva); posteriorment, en aconseguir la plaça de titular universitari, també la CNEAI li va atorgar la valoració positiva de 2 trams d’investigació (2007-2012 i 2013-2018).

Quant a la docència, en els últims anys s’ha especialitzat en assignatures com Fonètica i Fonologia o Dialectologia i Sociolingüística i en matèries com estadística per a lingüistes. Ha participat, a més, en diferents projectes d’investigació, com el projecte L’atenuació pragmàtica en la seua variació genèrica (2017-2020), del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, dirigit per les professores Marta Albelda i Maria Estellés.

Pel que fa a les publicacions, és autor, bé de manera individual o en autoria compartida, de 3 llibres, 7 capítols de llibre i 21 articles d’investigació. Sobre els capítols de llibres, ha publicat en dos monogràfics de l’editorial John Benjamin. També ha publicat en un volum de l’editorial Mouton de Gruyter, l’any 2018. Totes aquestes publicacions tenen en comú l’ús de corpus lingüístics, prosòdia i tractament estadístic avançat de dades. Quant als articles, ha publicat en revistes d’impacte com Journal of Pragmatics, Oralia, Onomázein, Signos, Journal of Politeness Research, RILCE, RILI i Spanish in Context.

Ha assistit a més de 30 congressos a Espanya i a 5 fora d’Espanya. Per a esmentar-ne alguns, diferents Simposis de la Societat Espanyola de Lingüística (2006-2018), diversos congressos de l’IPRA (Manchester 2011, Nova Delhi 2013, Anvers 2015, Irlanda 2017), un congrés del programa EDICE (Colòmbia 2010); també ha participat en el Hispanistentag (Heidelberg 2016). Finalment, dirigeix actualment 4 tesis doctorals i ha actuat com a revisor extern per a diferents revistes com Oralia, Estudios de Fonética Experimental, Journal of Politeness Research; des de 2015, juntament amb el professor Antonio Hidalgo, dirigeix la revista Normas, especialitzada en temes d’investigació en Llengua Espanyola.

MERCEDES QUILIS MERÍN és Catedràtica de Llengua espanyola del Departament de Filologia espanyola de la Universitat de València (Espanya) on exerceix la docència ininterrompudament des de 1989. Llicenciada per la Universitat de València en Filologia hispànica en 1987 i Doctora en Filologia per la mateixa universitat en 1997 amb la Tesis Perspectivas actuales para el estudio de la protohistoria del español. El problema de la F- inicial: entre la oralidad y la escritura. Compta amb cinc quinquennis de docència i tres sexennis d'investigació. És membre del Grup d'investigació HISLEDIA, Història i historiografia de la llengua espanyola en la seua diacronia (GIUV2013-080) de la Universitat de València i del Grup de Transferència i investigació LINGUALITARIAS. 

Ha dirigit quatre tesis doctorals en el Departament de Filologia Espanyola: studio de aspectos gramaticales relacionados con la concordancia y su didáctica en la Educación Primaria, defensada per Eduardo España, 2010, en codirecció amb M.  Aleza; El lenguaje de la práctica teatral   defensada per Guillermo Abad Canós, 2016, en codirecció amb Antoni Tordera; El paisaje lingüístico chino-español en la ciudad de Valencia y su aplicación a la enseñanza de ELE a sinohablantes defensada per Yujing Ma, 2019, i El cambio de la F etimológica en oralidad y escrituralidad desde las perspectivas de la lingüística románica, defensada per Yohei Mishima, 2020, en codirecció amb Adela García Valle. En l'actualitat està dirigint quatre tesis doctorals. 
Ha format part com a investigadora en diversos projectes d'Investigació finançats, des de 1989 fins a l'actualitat de forma continuada, sobre la història i la historiografia de la llengua espanyola en el Departament de Filologia Espanyola, sota la direcció de M. Teresa Echenique i M. José Martínez Alcalde. En l'actualitat és investigadora del projecte La lengua y su enseñanza en la prensa española: de la Ley Moyano al fin de la II República (1857-1939), la Investigadora principal de la qual és M. José García Folgado (Universitat de València). La seua investigació s'ha centrat en la història de la llengua espanyola: és autora d'Orígenes históricos de la lengua española (1999) revisió de l'estat lingüístic de la Península en el període no abordat per Menéndez Pidal i del qual han derivat estudis dedicats a l'oralitat i l'escriptura en el període d'orígens, especialment, sobre l'evolució de la F inicial llatina en les primeres etapes de l'espanyol («La F- inicial latina en los orígenes de la llengua española I i II, Anuario de Filología Vasca Julio de Urquijo). Ha treballat en el camp de la historiografia lingüística de l'espanyol al costat de María José Martínez Alcalde (problemes de periodització de la llengua, l'estatut de l'espanyol d'Amèrica en els tractats gramaticals i històrics sobre l'espanyol, sobre projectes lexicogràfics en el segle XVIII, la historiografia contrastiva de les varietats lingüístiques peninsulars). La seua activitat principal s'ha desenvolupat en el tractament historiogràfic de la lexicografia històrica de l'espanyol, tant monolingüe com plurilingüe, amb estudis sobre Nebrija,*Covarrubias, Terrers o Salvá, entre altres, i en particular sobre els aspectes de fraseologia històrica i d'ortografia en els diccionaris, així com de la ideologia lingüística en aquestes obres. La part principal de la seua investigació se centra en la lexicografia general del segle XIX, tant acadèmica com no acadèmica, i en particular els diccionaris de Ramón Joaquín Domínguez i de Luisa Lacal de Bracho.

S'ha ocupat de qüestions actuals sobre la norma i ús de l'espanyol i és coautora amb Antonio Hidalgo de Fonetica y Fonologia españolas (2002, 2004) i La voz del lenguaje (2012) i  co-editora de l'estudi de La prosodia en Espanya en el siglo XIX: perspectivas y ámbitos (2011). Com co-editora ha preparat al costat de Julia Sanmartín els volums Historia e historiografía de la lexicografía del español (2019) i Retos y avances en lexicografía: los diccionarios del español en el eje de la variación lingüística . En relació amb la norma actual de l'espanyol, ha col·laborat en el volum Normas i usos correctos en  el español actual (2013). Ha elaborat al costat de M. Albelda i M. Josep Cuenca les Guies d'ús per a un llenguatge igualitari (2012, per al castellà i el valencià) i  les recents Guies d'igualtat en el llenguatge (2024, per al castellà i el valencià) de la Universitat de València amb el grup LINGUALITARIAS, aixi com d'altres materials per a l'Administració valenciana i la docència. Ha format part de l'equip de redacció de la Guia de comunicación no sexista de l'Institut Cervantes (2011) . Ha impartit conferències i cursos sobre llenguatge no sexista en l'àmbit acadèmic i administratiu.

Entre altres publicacions en revistes (RFE, BHH, BSEHL, ASJU, Beiträge zur Geschichteder Sprachwissenschaft, Neuphilologische Mitteilungen Gramma-Temas, Quaderns de Filologia, RAHL, Orillas, Revista de Occidente... ), ha col·laborat en diversos volums col·lectius: Lengua romance en textos latinos de la Edad Media (2003), Historia de la lexicografía (2007), El primitivo romance hispánico (2008), Fronteras de un diccionario: las palabras en movimiento (2009), La Lingüística como reto epistemológico y como acción social. (2009), Los diccionarios a través de la historia (2010), Lexicografía en el ámbito hispánico (2010), Modelos latinos en la Castilla Medieval (2010), Historia de la pronunciación de la lengua castellana (2013), Estudios de lingüística e ideología (2014), Métodos y resultados actuales en Historiografía de la Lingüística (2014), Fraseología española: diacronía y codificación (2016), La Historiografía Lingüística como paradigma de investigación (2016), Cómo se “hacen” las unidades fraseológicas: continuidad y renovación en la diacronía del espacio castellano (2018), Nebrija en Bolonia (2019), Creencias y actitudes ante la lengua en la España y América de los siglos XVIII y XIX (2020), El español y las lenguas peninsulares en su diacronía (2020), Noventa años de Orígenes del Español (2020), Lazos entre lingüística y ideología desde un enfoque historiográfico (2020), Investigaciones léxicas. Estados temas y rudimentos (2021), Antonio de Lebrixa, grammatico en su medio milenio (2022), The architecture of grammar (2021), Homo botanicus (2023), De Estepa a Salamanca: miradas en torno a la lengua (2023). 

Ha realitzat estades de docència i investigació en les Universitats de Magúncia (Alemanya, 1992), Gant (Bèlgica 1996), Virginia (els EUA 1998), París 8-San Denís (França 2005), Estrasburg (França 2012), Bolonya (Itàlia 2014) i Lausana (Suïssa 2014) i ha participat en més de setanta congressos internacionals i nacionals. 
Ha sigut vicedegana en l'àrea de Cultura i Organització Acadèmica de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació en dos mandats (2006-2009; 2009-2012) i Secretària del Departament de Filologia Espanyola (2001-2004). Actualment (2023-) és Vicedirectora de l'Escola de Doctorat de la Universitat de València. Des de 2016 a 2020 va ser Coordinadora del Programa de Doctorat en Estudis Hispànics Avançats de la Universitat de València. Ha sigut Directora de la revista Quaderns de Filologia de la Universitat de València entre 2006 i 2012 i codirectora des de 2014 fins a 2021 del Boletín de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (BSEHL). És membre de diverses societats lingüístiques: SEL (Societat Espanyola de Lingüística), AHLE (Associació d'Història de la Llengua Espanyola), AELex (Associació Espanyola d'Estudis Lexicogràfics), de la Junta directiva de la qual forma part des de 2024, i ha sigut vicepresidenta i vocal extraordinària de la SEHL (Societat Espanyola d'Historiografia Lingüística).