- Doctorado en Estudios Hispánicos Avanzados, Universidad de Valencia (2021)

Tesis: "Los neologismos fraseológicos como palabras idiomáticas en locuciones en español: morfología y clasificación".

Directora: M.ª Virginia González García

- Máster de Lexicografía Hispánica, Real Academia Española/Universidad de León (2015)

TFM: "Las palabras idiomáticas en la fraseología española: elaboración de un inventario a partir de su tratamiento lexicográfico en el DRAE y el DEA".

Director: Mario García-Page Sánchez

- Diploma de Posgrado en Metodología y Didáctica del Español como Lengua Extranjera, Universidad de Valencia (2014)

- Posgrado: Certificado de Especialización en Edición de Textos Medievales, Universidad de Valencia (2012)

- Máster de Estudios Hispánicos Avanzados, Universidad de Valencia (2010)

TFM: "El componente léxico 'mar' en las unidades fraseológicas en castellano".

Directora: M.ª Teresa Echenique Elizondo

- Licenciatura en Filología Clásica, Universidad de Granada (2005)

Codificador del banco de datos Corpus del español del siglo XXI (CORPES) de la Real Academia Española (RAE) a través del equipo de la Universitat de València (desde 2011)

Colaborador en la redacción del Diccionario histórico de la lengua española (DHLE) de la Real Academia Española (RAE) (desde 2022)

Colaborador en la digitalización del Diccionario del español actual (DEA) de Seco, Andrés y Ramos (desde 2023)

Colaborador del proyecto de I+D+i PID2020-117659GB-100 Tesoro Lexicográfico del Español en América (TLEAM) del Ministerio de Ciencia e Innovación (2021)

Miembro del comité editorial de Phrasis. Rivista di studi fraseologici e paremiologici de la Associazione Italiana di Fraseologia e Paremiologia Phrasis (desde 2016) y FRASEOLEX (Revista Internacional de Fraseología y Lexicología) (desde 2022)

Comité evaluador de las revistas Sintagma, Revista de Lingüística, RILEX. Revista sobre investigaciones léxicas, Foro de Profesores de E/LE, International Journal of Language and Linguistics, Normas. Revista de Estudios Lingüísticos Hispánicos, Revista de Lenguas para fines específicos, Estudios Filológicos (Universidad Austral de Chile), Forum for Linguistic Studies y Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics

Coordinador del equipo de español de la revista Euroamerican Journal of Applied Linguistics and Languages, Texas A&M University-Commerce, EE. UU. (2014-2018)

[ Traducció automàtica ]

Antonio Briz és catedràtic de Llengua espanyola en el Departament de Filologia espanyola de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (Espanya), així com director del grup d'investigació Val.es.co. (www.valesco.es), dedicat a l'estudi de la llengua parlada i a la lingüística de corpus. Treballa en lingüística espanyola i en pragmàtica de l'espanyol, i la seua línia d'investigació principal és l'estudi i anàlisi de la conversa col·loquial (L'espanyol col·loquial en la conversa. Esbós de *pragmagramática, Barcelona, Ariel, 1998; Briz i Val.es.co., Com es comenta un text col·loquial, Barcelona, Ariel *Practicum, 2000, i Corpus de converses col·loquials, Annex de la Revista Madrid, Arquege/Llibres, 2002). Les seues últimes publicacions tracten temes relacionats amb les unitats de la conversa, els marcadors del discurs, la cortesia verbal i el llenguatge jurídic (Briz, *coord., 2018, Manual d'estil per a advocats, València, *Tirant el Blanch). És coordinador d'un projecte interuniversitari titulat Diccionari de partícules discursives de l'espanyol (www.dpde.es), el corpus de converses d'Espanya i Amèrica AMERESCO) i un estudi sobre l'atenuació en l'espanyol i en el portugués (ÉS.PER.ATENUACIÓ): http://esvaratenuacion.es/

La seua activitat docent se centra, sobretot, en sintaxi, pragmàtica de l'espanyol i espanyol col·loquial. En els estudis de postgrau, imparteix cursos en diverses universitats espanyoles i estrangeres sobre els temes citats, així com d'assessoria i peritatge lingüístic. Participa en programes de formació de professors d'espanyol com a llengua estrangera (I/LI). En relació amb aquesta àrea de l'ensenyament de l'espanyol, és director del diploma en línia de “Formació de professors d'espanyol com a llengua estrangera”, títol propi de la Universitat de València i codirector del “Fòrum d'I/LI” en la citada universitat. Ha sigut representant fins hui del *SICELE per part de la Universitat de València. Ha dirigit 32 tesis doctorals.

Entre altres mèrits, cal assenyalar que és membre del consell assessor, de redacció, d'adreça o del comité científic de diferents revistes i col·leccions (Quaderns de Filologia, Universitat de València; i Lingüística Espanyola Actual, Madrid, Arquege-Llibres; Universitat Autònoma de Madrid; , Pontifícia Universitat Catòlica de Xile; Quaderns *AISPI Associaziones *Ispanisti *Italiani); Caragol, Universitat de *Sâo Paulo; col·lecció a, *EUNSA, Universitat de Navarra; coordinador del Programa Internacional *EDICE (Estudis de Cortesia en Español), amb seu a Estocolm.

Ha sigut membre de la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora a Espanya: anys 2010 i 2011; avaluador de l'Agència de qualitat i prospectiva universitària d'Aragó, anys 2012 i 2013; membre de la Comissió nacional d'avaluació de les beques Juan de la *Cierva i Ramón y Cajal, 2012; col·laborador de la divisió de coordinació, avaluació i seguiment científic tècnic del Ministeri d'Economia i Competitivitat per a l'avaluació i la concessió de projectes d'investigació: anys 2016 i 2017.

Va ser soci fundador de l'empresa , creada en 2008 amb la finalitat de transferir la investigació lingüística a la societat: cursos de retòrica i oratòria, peritatges lingüístics, traduccions especialitzades, transcripcions, etiquetatges… (https://tecnolinguistica.com/). El Manual d'estil per a advocats abans citat, així com altres treballs, Saber parlar (2008), Guia de comunicació no sexista (2011), publicats per l'Institut Cervantes, Editorial Aguilar, són resultats d'aquesta labor de transferència.

Recentment ha sigut nomenat membre corresponent de l'Acadèmia Cubana de la Llengua.

Llicenciada en Filologia Hispànica (Universitat de València) i Doctora en Filologia Espanyola (Universitat de València)

Professora Permanent Laboral del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de València.

ORCID: 0000-0003-4817-3288



Em vaig llicenciar en 1997, amb l'obtenció del Premi Extraordinari de Llicenciatura, posteriorment vaig gaudir d'una beca predoctoral de la Generalitat Valenciana per a la realització de la meua tesi doctoral, sobre la labor lexicogràfica de l'il·lustrat Gregorio Mayans que va obtindre la qualificació d'EXCEL·LENT CUM LAUDE. En l'actualitat soc Professora Permanent Laboral. 

Membre del grup d'investigació consolidat de la Uv, Valesco, des de 2009, he participat en 12 projectes d'investigació, que conformen les línies principals en les quals exercisc la meua labor investigadora, l'estudi de l'atenuació pragmàtica i el dels discursos digitals. A continuació referiré algun d'ells.

Destacaré especialment la meua participació en tres projectes d'investigació relacionats amb l'estudi de l'atenuació pragmàtica, finançats per la Universitat de València, el Ministeri d'Economia i Competitivitat, i el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. 

També he d'assenyalar la meua participació en els projectes coordinats per la Dra. Sanmartín, relacionats amb l'estudi del turisme en internet, i subvencionats per la Universitat de València i el Ministeri d'Innovació. Va ser especialment productiva la contribució al disseny de la planta i redacció de continguts del diccionari de Cometval Group, multilingual Dictionary of Tourism. (en línia, 2014).

En l'actualitat forme part del Projecte d'Investigació finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, PID2020-114805GB-100, ESPRINT, «Estratègies pragmàtic-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i coneguts: intensificació, atenuació i gestió interaccional» 

Des de la meua participació en 2001 en un projecte finançat per la Comissió de les Comunitats Europees, em dedique també a la investigació de l'adquisició de l'espanyol com a segona llengua, especialment en entorns virtuals i en l'ús de corpus a l'aula d'ELA així com en l'ensenyament del registre col·loquial.

Marta Pilar Montañez Mesas és Doctora en Filología Hispánica per la Universitat de València, amb la tesi Marcadores discursivos conversacionales y posición final. Hacia una caracterización discursiva de sus funciones en unidades del habla, dirigida per D. Antonio Briz Gómez, amb què va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat.

Actualment, és Professora Permanent Laboral (PPL, antics C. Dr.) en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Prèviament, ha compatibilitzat la seua tasca docent i investigadora a la UV com a professora associada amb la docència de Llengua Castellana i Literatura en Ensenyament Secundari i Batxillerat, on és Funcionària de Carrera (Generalitat Valenciana, des de 2016, ara en excedència).

En la seua trajectòria investigadora, ha format part de diversos Projectes d’Investigació:

-Nuevas aportaciones al Diccionario de partículas del español, dirigit per D. Antonio Briz Gómez, del qual va ser Becària d’Investigació Predoctoral (amb una beca “V Segles” y la FPU del MEC a TC, 2006-2009.

- Estudio etnolingüístico y lexicográfico de la cultura del cuerpo en la sociedad actual” (BFF2003-01374), dirigit per J. A. Díaz Rojo, del CSIC (Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación “López Piñero”, Departamento de Historia de la Medicina, Facultad de Medicina y Odontología, Universitat de València), del qual va ser Becària d’Inici a la Investigació (CSIC) a TC, 2005.

- Transcripción y digitalización del corpus Val.Es.Co. (GV2007-160), finançat per la Conselleria d’Indústria, a càrrec de D. Salvador Pons Bordería, 2007.

-Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de la cortesía y descortesía verbales en español coloquial, del Ministerio de Ciencia e Innovación (Ref. FFI12009-07034), dirigit por el Dr. D. Antonio Hidalgo Navarro, 2009.

- Proyecto de Modernización del lenguaje jurídico (grupo de control: Valencia), dirigit conjuntament per la RAE, el Ministerio de Justicia y la Universitat de València, 2010.

- Actualment, Aportaciones para una caracterización diacrónica del siglo XX (Ref. PID2021-125222NB-I00), del Ministerio de Ciencia e Innovación, 2022, dirigit per D. Salvador Pons Bordería.

Des de 2005 es membre del grup de recerca Val.Es.Co. de la Universitat de València (www.uv.es/valesco), dedicat a l’estudi del registre col·loquial, les varietats diafàsiques de l’espanyol i l’oralitat. Les seues línies d’investigació són l’anàlisi del discurs, especialment, els marcadors del discurs i la posició discursiva, els gèneres orals i la sintaxi col·loquial.

És autora de diversos articles d’investigació i ressenyes relacionats amb la seua investigació principal, però també compta amb d’altes publicacions sobre Espanyol com a llengua estrangera i sobre llenguatge i comunicació no sexista.

Forma part del Grup d'Investigació i Transferència Lingualitarias (www.uv.es/lingualitarias).

Julia Sanmartín Sáez és Catedràtica d'Universitat del Departament de Filologia Espanyola (àrea de Llengua Espanyola) de la Universitat de València des de 2001. Posseïx quatre sexennis d'investigació i cinc quinquennis docents. Ha sigut directora del màster Estudis Hispànics Avançats (2010-2012), secretària de  l’ULMA (2015-2018) i coordinadora de Programes Internacionals gestionats pel vicerectorat de Relacions Internacionals (2003-2019).

Es va doctorar en Filologia Hispànica per la Universitat de València, amb premi extraordinari de doctorat, amb una tesi versada sobre l'argot de la delinqüència (atorgat el premi Fernández Abril de la RAE). Ha mantingut fins a l'actualitat esta primera línia d'investigació, centrada en la caracterització de l'argot de grup a partir de la seua detecció en fonts primàries (orals, medials i digitals) i des de diferents perspectives (així, l'ús de l'argot com a recurs estilístic). Ha combinat esta perspectiva lexicològica amb la lexicogràfica en publicar un Diccionari d'argot (Espasa, 1998-2006) i amb la metalexicogràfica en ocupar-se de la descripció dels diccionaris d'argot i de la marcació en lexicografia.

Des de 1993 forma part del Grup d'Investigació VALESCO, i ha desenvolupat una segona línia de treball amb una continuada labor en l'obtenció i anàlisi de tres corpus orals. Ha participat amb el Grup VALESCO en l'elaboració d'un corpus de converses col·loquials (Corpus de converses col·loquials (Arc, 2002), en el desenvolupament d'un sistema de reconeixement de la conversa col·loquial; en la delimitació de les unitats del discurs, Un sistema d'unitats per a l'estudi del llenguatge col·loquial (Estudis de Lingüística de l'Espanyol, 2014); i en la redacció del Diccionari de Partícules Discursives de l'espanyol (en línia, 2008). També ha col·laborat amb el projecte PRESEEA (Gómez Molina coord. 2001) en l'obtenció del corpus, L'espanyol parlat de València, i amb el GRUP PERLA (Gallardo Paúls 2005) en l'edició d'un corpus de llenguatge afàsic. La seua continuada dedicació a l'obtenció de corpus orals li ha permés dissenyar una proposta de transcripció de la llengua parlada i una valoració dels diferents sistemes de transcripció.

Des de l'any 2000 ha desenvolupat una tercera via d'especialització amb l'anàlisi pragmalingüístic del lèxic de l'espanyol col·loquial (argot comú o argot urbà). Ha estudiat els diferents procediments de creació lèxica i, especialment, ha revisat la metàfora, els prèstecs i la sufixació. També ha iniciat una anàlisi nova quan es procedisca a detectar i quantificar la productivitat dels procediments de formació de paraules, vinculats amb el col·loquial en tres corpus (orals, medials i digitals). Ha contribuït, doncs, al coneixement del lèxic col·loquial, a la detecció de les seues fonts primàries digitals (xarxes socials) i a la identificació de les novetats lèxiques d'este registre. A més, en l'actualitat ha sumat la perspectiva diacrònica a l'estudi del lèxic col·loquial, en considerar la seua evolució des del segle XX al XXI.

En 2004 ha iniciat una quarta línia d'investigació en neologia, en constituir i dirigir el Grup de Neologia de la Universitat de València, col·laborador del OBNEO en el projecte de la Xarxa d'Observatoris de Neologia de l'Espanyol Peninsular (NEOROC). Des d'esta orientació investigadora ha publicat diferents estudis sobre el neologisme, versats en l'anàlisi del neologisme en mitjans de comunicació des d'una perspectiva geolectal contrastiva i des de la revisió dels procediments més vinculats al registre informal, com els escurçaments.

Una quinta línia d'investigació ha sigut l'estudi i la caracterització dels gèneres digitals, línia iniciada en 2008 amb el llibre, El chat. La conversación tecnológica (Arc Llibre) i prosseguida en l'actualitat amb la delimitació d'una proposta teòrica per a descriure els cibergèneres del turisme 2.0 (pàgines web institucionals i xarxes socials), així com les respostes als comentaris digitals, considerat com a gènere encadenat.

Esta línia d'investigació enllaça amb la consideració que les respostes als comentaris responen a una sèrie d'estratègies d'atenuació i cortesia, entre les quals es troben les pròpies fórmules de tractament.

La sexta línia d'investigació es va iniciar en 2010 amb l'anàlisi del lèxic del turisme i la publicació d'un recurs lexicogràfic multilingüe de turisme: Cometval Group multilingual Dictionary of Tourism. (en línia, 2014). Ha desenvolupat l'anàlisi del lèxic del turisme tant des d'una orientació lexicològica com des d'una perspectiva més pròxima a la terminologia i a la regulació terminològica del sector, sempre des de la consideració que el lèxic ha d'inserir-se en unes coordenades discursives (gèneres discursius) concretes i en la seua variabilitat en el marc geolectal.

Finalment, s'ha integrat en el projecte ESPRINT que investiga les estratègies pragmàtic-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i coneguts; i ha publicat diferents articles sobre esta qüestió, com la manera de reproduir el discurs que empra el terapeuta en teràpies de parella.

Totes estes línies d'investigació han contribuït als resultats dels nou projectes d'investigació en els quals ha participat o dirigit, entre els quals cal destacar, Partícules discursives de l'espanyol, L'atenuació pragmàtica en l'espanyol parlat: la seua variació diafásica i diatópica, El mesurament de la neologicidad i la diccionariabilidad dels neologismes en espanyol i, especialment, Anàlisi lèxica i discursiva de corpus paral·lels i comparables (espanyol-anglés-francés) de pàgines electròniques de promoció turística, i els dos més recents, Estratègies pragmàtic-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i coneguts: intensificació, atenuació i gestió interaccional (ESPRINT) i Aportacions per a una caracterització diacrònica del segle XX.