| Foto | Nom i cognoms | Adreça | + info | Biografia |
|---|---|---|---|---|
|
|
GARCIA VALLE, ADELA |
Universitat de València. Facultat de Filología, Traducció i Comunicació. Avda. Blasco Ibáñez, 32 46010 Valencia Despacho n.º 15 (tercer piso) (9638) 64690 |
Biografia | |
|
Adela García Valle, llicenciada i doctora en Filologia Hispànica, és professora titular de Llengua Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València i membre del grup de recerca HISLEDIA de la UV (Història i Historiografia de la Llengua Castellana en la seua Diacronia GIUV2013-080). ORCID iD: https://orcid.org/0000-0002-2858-1316. La seua activitat docent s'ha centrat en assignatures relacionades amb la història de la llengua ("Comentari Filològic" i "Diacronia de la llengua espanyola"), i amb l'ús correcte de l'espanyol ("Norma i ús correcte de l'espanyol"). La seua activitat investigadora inclou la seua participació en deu Projectes de Recerca de caràcter nacional i internacional i més de setanta publicacions. Els Projectes de Recerca han estat els següents: "Protohistòria de la llengua espanyola" (1989-1992); "Atles toponímic valencià" (1994-1995); "DILE. Espanyol comercial. Autoaprenentatge de l'espanyol amb tecnologia multimèdia i reconeixement automàtic de la parla en versió CD-ROM i Internet" (1996-1997); "L'obra de Rafael Lapesa: Fonaments i consolidació de la sintaxi històrica de l'espanyol" (1998); "Diacronia fraseològica de l'espanyol" (2002-2205); "Història, codificació i fixesa de les locucions adverbials en un segment temporal de l'espanyol (1492-1596)" (2005-2008); "SAIL: Promote Language Learning Through Sport; Raising Awareness and Information about benefits of language learning” (2005-2007); "HISPROCAST" (2009-2011); "FRASLEDIA" (2014-2017) i "HISLEcDIAc" (2018-2020), un dels resultats del qual ha estat la publicació del Diccionari històric fraseològic de l'espanyol. Tasca lexicogràfica del segle XXI. Combinacions de caràcter locucional prepositiu i adverbial. Mostra arquetípica (Peter Lang, 2021). Entre les publicacions destaquen tres llibres: La variació nominal en els orígens de l'espanyol (CSIC, 1998), El notariat hispànic medieval (Universitat de València, 1999) i Comentari de textos hispànics: anàlisi del comentari filològic (Tirant humanidades, 2109), a més d'articles en revistes indexades, capítols de llibres, comunicacions i ponències per invitació. Les seues línies de recerca principals són la història de la llengua espanyola (fonètica i fonologia històriques, llengua jurídica medieval i fraseologia històrica), els estudis de l'espanyol en contacte amb altres llengües en els seus aspectes diacrònics i l'espanyol com a llengua estrangera. Entre les seues publicacions més recents destaquen: “De les fórmules notarials llatines a les fórmules en romanç en el segle XIII. A propòsit de la traducció en fraseologia històrica de l'espanyol” (RFULL, 2023); “Locucions prepositives i adverbials en els seus inicis en documentació notarial medieval” (RHLE, 2022); “Fraseologia jurídica medieval: I. Les fórmules llatines” (Vox Romanica, 2021); “Fraseologia jurídica medieval: II. Les fórmules en romanç” (Octaedro, 2021); “La fraseologia en el procés de traducció del llatí al romanç en el segle XIII: els fonaments de les locucions adverbials en la documentació notarial” (Tirant humanitats, 2020); "Una altra vegada sobre el document de infeudació del castell de Alcozar a partir d'una nova proposta d'interpretació" en Estudis lingüístics en homenatge a Emilio Ridruejo (Universitat de València, 2019); “Per a la diacronia de les locucions prepositives de finalitat en l'àmbit lingüístic peninsular a partir de les cròniques alfonsíes i les seues traduccions al gallec i al portuguès”, en Com es fan les unitats fraseològiques: continuïtat i renovació en la diacronia de l'espai castellà (Peter Lang, 2018); “Entorn del sistema locucional de l'espanyol en la seua diacronia: l'estructura amb nucli nominal en el II tom de la Primera Crònica General (Estoria de Espanna) d'Alfons X” (Vox Romanica, 2017); “L'expressió de la causa a través de les combinacions locucionals prepositives medievals en les cròniques alfonsíes i en les seues traduccions al gallec i al portuguès” (amb A. Ricós Vidal), en La fraseologia a través de la història de la llengua espanyola i la seva historiografia (Tirant lo Blanch, 2017); “Combinacions locucionals prepositives en el Tom II de la Primera Crònica General d'Alfons X (Estoria de Espanna)” en Fraseologia espanyola: Diacronia i codificació (Annex 104 de la Revista de Filologia Espanyola, 2016); “Oralitat i tradicions discursives en la documentació antiga (per una revisió de les tradicions discursives a partir de la llengua oral en els escrits notarials)”, en Temes, problemes i mètodes per a l'edició i l'estudi de documents hispànics antics (Tirant humanitats, 2015); “Locucions adverbials d'àmbit jurídic: dels furs medievals a la seua consolidació en la llengua” (Revista de Filologia Espanyola-CSIC, 2010); “Les fórmules jurídiques medievals. Un acostament preliminar des de la documentació notarial de Navarra” (Anuari d'Història del Dret Espanyol, 2004), etc. També ha estat avaluadora externa en qualitat d'especialista en revistes de recerca com Dicenda. Quaderns de Filologia Hispànica (Madrid, 2015); Onomázein (Santiago de Xile, 2015); Études romanes de Brno (República Txeca, 2020); Quaderns de Filologia de la Universitat de València. Estudis lingüístics (València, 2020); Revista d'Història de la Llengua Espanyola (2021); RFULL. Revista de Filologia de la Universitat de la Llacuna (2022); Estudis Romànics de la Universitat de Múrcia (2022); Panorama d'estudis actuals de l'espanyol a Amèrica, publicació a càrrec del Fons Editorial de la Facultat de Comunicacions i Filologia de la Universitat de Antioquia (Santiago de Xile i Madrid, 2023). Tesis doctorals dirigides: El canvi de la F etimològica en oralitat i escrituralidad des de les perspectives de la lingüística romànica (Yohei Mishima, 2020. En codirecció amb M. Quilis Merín); Les paraules diacrítiques i les seues locucions en la història de la llengua espanyola (Juan Manuel Ribes Lorenzo, 2021. En codirecció amb D. Porcel Bueno). Ha compaginat la docència i la recerca amb la gestió acadèmica com a coordinadora de mobilitat de titulació del Grau en Estudis Hispànics, adjunta (2015-2018) i titular (2018-2021). Ha estat tutora en el programa “Entreiguals” de mentoría d'estudiants –modalitat "estudiants Incoming"- (2015-2021). També ha estat coordinadora i tutora de les pràctiques externes en empreses del màster de “Estudis Hispànics avançats” (2012-2021) i tutora d'aquestes pràctiques en el Grau en “Estudis Hispànics” (2012-2021) i en la Llicenciatura de “Filologia Hispànica” (2006-2014). Així mateix, és actualment coordinadora dels cursos de UGA (University of Georgia, USA) a la Universitat de València des de 2015 i ha estat membre de diverses comissions en la FFTiC, de contractació per a places de professor associat d'Universitat, (2001-2002, 2010-2013), de la CAT de “Estudis Anglesos” (2015-2017), de la de “Revisió de Qualificació de la FFTiC” (2018-2021) i de la “Comissió Acadèmica del Màster d'Estudis Hispànics Avançats” del Departament. de Filologia Espanyola de la FFTiC (des de 2019). |
||||
|
|
LLOPIS CARDONA, ANA BELEN |
Facultat de Filologia, Comunicació i Traducció Av. Blasco Ibáñez, 25, 3.ª planta, despatx n.º 26 València 46010 (9638) 64075 |
Biografia | |
|
Ana Belén Llopis Cardona és professora titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València i membre del grup d'investigació. La seua investigació se centra en la pragmàtica lingüística, sociocultural i històrica. És autora del monogràfic Aproximación funcional a los marcadores discursivos. Análisis y propuesta lexicográfica (2014), publicat per Peter Lang, així com de diversos capítols i articles publicats en revistes especialitzades (Revista Española de Filología, Rilce, Journal of Pragmatics, Onomázein, Communication & Society, Verba, Journal of Historical Pragmatics, Languages, entre altres). Recentment, ha editat el monogràfic Culturas juveniles, contracultura y procesos de difusión en el español coloquial en la revista Spanish in Context. Ha format part de l'equip d'investigació de projectes competitius autonòmics i nacionals. Al seu torn, ha sigut investigadora principal del projecte “Difusión del cambio lingüístico en el español coloquial durante los últimos cincuenta años” (GV/2020/157). En 2023, se li ha atorgat la Beca Leonardo a Investigadores y Creadores Culturales de la Fundación BBVA. |
||||
|
|
MARTINEZ ALCALDE, M.JOSE |
Biografia | ||
|
Catedràtica de Llengua Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Doctora en Filologia Hispànica amb premi extraordinari de Llicenciatura i Doctorat. Compta amb cinc trams sexenales d'investigació reconeguts. Les seues línies d'investigació se centren en la Historiografia i Història de la llengua espanyola. Ha impartit docència en diverses assignatures de l'àrea de Llengua Espanyola en els antics estudis de Llicenciatura i en els actuals de Grau, així com en els estudis de Màster i Doctorat, amb especial atenció als estudis diacrònics i historiogràfics. Directora del grup d'investigació HISLEDIA (Història i Historiografia de la Llengua castellana en la seua diacronia) de la Universitat de València (GIUV2013-080). Investigadora principal de diferents projectes d'Investigació finançats en convocatòries competitives: La codificació gramatical de la llengua espanyola, 1626-1821, La norma de l'espanyol des de la perspectiva historiogràfica, ss. XV-XIX i, com a investigadora principal juntament amb M.ª Teresa Echenique, els projectes Fraseologia de la llengua castellana en la seua diacronia: des dels orígens fins al segle XVIII i Història i historiografia de la llengua castellana en la seua diacronia contrastiva. En tots ells han participat investigadors de la Universitat de València i de diferents universitats espanyoles i estrangeres. Entre les seues publicacions es troben La fixació ortogràfica de l'espanyol: norma i argument historiogràfic (Peter Lang, 2010), Diacronia i gramàtica històrica de la llengua espanyola (Tirant Humanitats, 2013, autora amb M.ª Teresa Echenique), Fraseologia espanyola: diacronia i codificació. (Madrid, CSIC, edit. amb M.ª Teresa Echenique, Juan P. Sánchez i Francisco P. Pla, 2016), La fraseologia a través de la història de la llengua espanyola i la seua historiografia (Tirant lo Blanch, edit. amb M.*ª Teresa *Echenique i Francisco P. Pla, 2017). Sòcia fundadora i vicepresidenta de la Societat Espanyola d'Historiografia Lingüística (SEHL) entre 2019 i 2022. Ha sigut Directora del Programa de Doctorat amb Menció de Qualitat Estudis Lingüístics i Filològics hispànics (2005-2008) del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.
|
||||
|
|
QUILIS MERIN, MERCEDES |
Departamento de Filología Española Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Av. Blasco Ibáñez 32, 46010 València (9639) 83269 |
Biografia | |
|
MERCEDES QUILIS MERÍN és Catedràtica de Llengua espanyola del Departament de Filologia espanyola de la Universitat de València (Espanya) on exerceix la docència ininterrompudament des de 1989. Llicenciada per la Universitat de València en Filologia hispànica en 1987 i Doctora en Filologia per la mateixa universitat en 1997 amb la Tesis Perspectivas actuales para el estudio de la protohistoria del español. El problema de la F- inicial: entre la oralidad y la escritura. Compta amb cinc quinquennis de docència i tres sexennis d'investigació. És membre del Grup d'investigació HISLEDIA, Història i historiografia de la llengua espanyola en la seua diacronia (GIUV2013-080) de la Universitat de València i del Grup de Transferència i investigació LINGUALITARIAS. Ha dirigit quatre tesis doctorals en el Departament de Filologia Espanyola: studio de aspectos gramaticales relacionados con la concordancia y su didáctica en la Educación Primaria, defensada per Eduardo España, 2010, en codirecció amb M. Aleza; El lenguaje de la práctica teatral defensada per Guillermo Abad Canós, 2016, en codirecció amb Antoni Tordera; El paisaje lingüístico chino-español en la ciudad de Valencia y su aplicación a la enseñanza de ELE a sinohablantes defensada per Yujing Ma, 2019, i El cambio de la F etimológica en oralidad y escrituralidad desde las perspectivas de la lingüística románica, defensada per Yohei Mishima, 2020, en codirecció amb Adela García Valle. En l'actualitat està dirigint quatre tesis doctorals. S'ha ocupat de qüestions actuals sobre la norma i ús de l'espanyol i és coautora amb Antonio Hidalgo de Fonetica y Fonologia españolas (2002, 2004) i La voz del lenguaje (2012) i co-editora de l'estudi de La prosodia en Espanya en el siglo XIX: perspectivas y ámbitos (2011). Com co-editora ha preparat al costat de Julia Sanmartín els volums Historia e historiografía de la lexicografía del español (2019) i Retos y avances en lexicografía: los diccionarios del español en el eje de la variación lingüística . En relació amb la norma actual de l'espanyol, ha col·laborat en el volum Normas i usos correctos en el español actual (2013). Ha elaborat al costat de M. Albelda i M. Josep Cuenca les Guies d'ús per a un llenguatge igualitari (2012, per al castellà i el valencià) i les recents Guies d'igualtat en el llenguatge (2024, per al castellà i el valencià) de la Universitat de València amb el grup LINGUALITARIAS, aixi com d'altres materials per a l'Administració valenciana i la docència. Ha format part de l'equip de redacció de la Guia de comunicación no sexista de l'Institut Cervantes (2011) . Ha impartit conferències i cursos sobre llenguatge no sexista en l'àmbit acadèmic i administratiu. Entre altres publicacions en revistes (RFE, BHH, BSEHL, ASJU, Beiträge zur Geschichteder Sprachwissenschaft, Neuphilologische Mitteilungen Gramma-Temas, Quaderns de Filologia, RAHL, Orillas, Revista de Occidente... ), ha col·laborat en diversos volums col·lectius: Lengua romance en textos latinos de la Edad Media (2003), Historia de la lexicografía (2007), El primitivo romance hispánico (2008), Fronteras de un diccionario: las palabras en movimiento (2009), La Lingüística como reto epistemológico y como acción social. (2009), Los diccionarios a través de la historia (2010), Lexicografía en el ámbito hispánico (2010), Modelos latinos en la Castilla Medieval (2010), Historia de la pronunciación de la lengua castellana (2013), Estudios de lingüística e ideología (2014), Métodos y resultados actuales en Historiografía de la Lingüística (2014), Fraseología española: diacronía y codificación (2016), La Historiografía Lingüística como paradigma de investigación (2016), Cómo se “hacen” las unidades fraseológicas: continuidad y renovación en la diacronía del espacio castellano (2018), Nebrija en Bolonia (2019), Creencias y actitudes ante la lengua en la España y América de los siglos XVIII y XIX (2020), El español y las lenguas peninsulares en su diacronía (2020), Noventa años de Orígenes del Español (2020), Lazos entre lingüística y ideología desde un enfoque historiográfico (2020), Investigaciones léxicas. Estados temas y rudimentos (2021), Antonio de Lebrixa, grammatico en su medio milenio (2022), The architecture of grammar (2021), Homo botanicus (2023), De Estepa a Salamanca: miradas en torno a la lengua (2023). Ha realitzat estades de docència i investigació en les Universitats de Magúncia (Alemanya, 1992), Gant (Bèlgica 1996), Virginia (els EUA 1998), París 8-San Denís (França 2005), Estrasburg (França 2012), Bolonya (Itàlia 2014) i Lausana (Suïssa 2014) i ha participat en més de setanta congressos internacionals i nacionals. |
||||
|
|
RICOS VIDAL, AMPARO |
Departamento de Filología Española Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avda. Blasco Ibáñez, 32. 46010 València (9638) 64691 |
Biografia | |
|
Professora Titular en Llengua Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. És llicenciada i doctora en Filològia Hispànica. A més, va obtindre la llicenciatura en Filologia Anglogermànica per la UV i en Filologia Portuguesa per la UB (amb premi extraordinari). Ha impartit docència en les àrees de Filologia Portuguesa i de Llengua Espanyola, en la que va ser responsable d'assignatures relacionades amb la gramàtica històrica, el comentari lingüístic de textos i l'ús correcte de l'espanyol. En l'actualitat, la seua docència se centra en l'ensenyança-aprenentatge de l'espanyol com a llengua estrangera, tant en el grau com en el màster. Forma part del grup de recerca de la UV HISLEDIA (Història i Historiografia de la Llengua Castellana en la seua Diacronia) i ha participat en diversos projectes competitius. Les seues línies d'investigació se centren fonamentalment en els estudis diacrònics de l'espanyol en contrast amb altres modalitats (portugués i català) : sintaxi i pragmàtica històriques, fraseologia històrica, fonètica i fonologia. Actualment, participa en el Projecte Variació i codificació fraseològica en la història de l'espanyol (segles XIII-XVIII) (CODIFRAS) amb referència PID2023-152770NB-I00, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (Projectes Generació de Coneixements 2023, Subprograma de generació del coneixement), dirigit pel Dr. Francisco Pedro Pla Colomer i el Dr. Santiago Vicente Llavata. Entre les seues publicacions mès recents destaquen: "Estudio histórico del proceso de pragmatización de construcciones fraseológicas con los esquemas Voto a… y Voto va… en español" (Artifara, 2024.2); "Apuntes sobre el proceso de gramaticalización y pragmatización de algunas combinaciones interjectivas con núcleo Dios" en Investigaciones léxicas. Estados, temas y rudimentos. Líneas de investigación del Seminario de Lexicografía Hispánica (2021, Octaedro); “Para la historia románica de cabo: Combinaciones locucionales en el período postalfonsí”, en Cómo se hacen las unidades fraseológicas: continuidad y renovación en la diacronía del espacio castellano (2018, Peter Lang); “La expresión de la causa a través de las combinaciones locucionales prepositivas medievales en las crónicas alfonsíes y en sus traducciones al gallego y al portugués” (amb Adela García Valle), en La fraseología a través de la historia de la lengua española y su historiografía (2017, Tirant lo Blanch); “El origen de algunas locuciones prepositivas en gallego y portugués. Análisis de las crónicas medievales” , en Fraseología española: diacronía y codificación. (2016, Madrid, CSIC); “De injurias y blasfemias: insultos y otros actos descorteses en los procesos inquisitoriales de los siglos XVI y XVII”, en Los poderes de la palabra. El improperio en la cultura hispánica del Siglo de Oro (2013, Peter Lang); “Contraste con otras modalidades hispánicas: castellano y portugués en el siglo XVI”, en Historia de la pronunciación de la lengua castellana (2013, Peter Lang). Ha compaginat la docència i la investigació amb la gestió acadèmica en la Facultat de Filològia, Traducció i Comunicació. De 2012 al 2018 va ser vicedegana d'Ordenació Acadèmica i Qualitat i des de març del 2018 a març del 2024, va ostentar el càrrec de degana. Va codirigir el Màster en Investigació en Llengües i Literatures des d'abril de 2014 fins a novembre de 2018. És membre electe de la Junta de Facultat des de 2011 i del Claustre des de 2013. |
||||
|
|
VICENTE LLAVATA, SANTIAGO |
Avda. Blasco Ibáñez, 32 (Valencia 46010) Despacho 012 Teléfono: (9616)28919 28919 |
Biografia | |
|
Santiago Vicente Llavata és Professor Titular d'Universitat en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Compta amb dos sexennis d'investigació reconeguts per la CNEAI-ANECA i ha rebut avaluació positiva amb qualificació "Excel·lent" (200/200) per al període docent quinquennal 2015-2020, segons els paràmetres del programa DOCENTIA UV. És Investigador Principal, junt amb Francisco P. Pla Colomer, del Projecte d'Investigació Variación y codificación fraseológica en la historia del español (siglos XIII-XVIII) [CODIFRAS], amb referència PID2023-152770NB-I00, finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Ha codirigit la tesi doctoral "La comunicación emocional en español y en chino: estudio diacrónico contrastivo de la fraseología generada en torno al amor", elaborada per l'estudiant Junlan Huang, i llegida el 25 de novembre de 2024. En l'actualitat codirigeix quatre tesis doctorals, una d'aquestes amb financiació mitjançant un contracte predoctoral. Ha obtingut el segon premi als Premis Educa Abanca al Millor Docent 2024, d'àmbito estatal, en la categoria d'Universitat. És llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de València, i doctor en Filologia Hispànica (2010) per la mateixa Universitat amb la tesis Estudio histórico de la fraseología en la obra literaria de don Íñigo López de Mendoza, dirigida per la Dra. M.ª Teresa Echenique Elizondo. Fou adjudicatari en tres edicions consecutives (2004, 2005 i 2006) d'una beca de lexicografia, terminologia i toponomàstica en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. A part d'aquesta formació filològica, s'ha especialitzat en el camp de la didàctica de la llengua i la literatura amb la realització d'un Màster Universitari d'Investigació en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat de Barcelona. Anteriorment a la seua activitat professional actual, va accedir per oposició en 2007 (funcionari de carrera [BOE 10.11.2008]) al Cos de Professors d'Ensenyament Secundari i Batxillerat en l'especialitat de Llengua castellana i Literatura, i va desplegar l'activitat docent en diferents centres educatius de Mallorca i València. De forma simultània a la seua labor en l'ensenyament secundari, va treballar com a professor associat en el Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina de la Universitat de les Illes Balears (2010-2011), així com en els departaments de Filologia Espanyola (2011-2012, 2012-2013, 2016-2017 i 2017-2018) i de Didàctica de la Llengua i la Literatura (2014-2015 i 2015-2016) de la Universitat de València. Des del curs 2019-2020 participa en un grup consolidat d'innovació docent de caràcter interdisciplinar Ampliant diversitats a través de GRUPal, desenvolupat a la Universitat de València. Ha coordinat durant el curs 2023-2024 el projecte d'innovació docent Metodologías activas para un aprendizaje inmersivo de la historia de la lengua española, amb resultats en forma de seqüencies dramatitzades del patrimoni textual medieval i clàssic: Dramatis Personae [Historia de la lengua española & Patrimonio textual]. Actualment coordina el projecte d'innovación docent Historia e historiografía de la lengua castellana en su innovación didáctica (HISLEDIDAC). Forma part del grupo de investigación UV HISLEDIA (Historia e historiografía de la lengua castellana en su diacronía [GIUV2013-080]), dirigit des de la seua fundació per la Dra. M.ª Teresa Echenique Elizondo, i actualment, dirigit per la Dra. María José Martínez Alcalde, en el marc del qual ha participat en diversos projectes d'investigació competitius (vegeu, mes avall, l'apartat referit a projectes). Un dels resultats científics més rellevants del grup HISLEDIA és l'elaboració de l'obra lexicogràfica DHISFRAES. Diccionario histórico-fraseológico del español. Tarea lexicográfica del siglo XXI. Combinaciones de carácter locucional prepositivo y adverbial. MUESTRA ARQUETÍPICA (Peter Lang, 2021). En el marc d'aquest grup científic, ha participat en multitud de congressos i foros acadèmics d'àmbit nacional i internacional (Espanya, Alemanya, França, Israel, Perú, Itàlia, Portugal, Àustria, Suïssa, etc.), tant mitjançant comunicacions orals com a través de ponències per invitació. Ha format part també del Comité Organitzador de diferents iniciatives científiques. Ha realitzat estades docents i d'investigació en Hogeschool Van Utrecht (Holanda, 2001), en la Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Italia, 2019), en Alma Mater Studiorum - Università di Bologna (Italia, 2019), en Universität Leipzig (Alemanya, 2023) i en l'Instituto Politécnico do Porto (Portugal, 2024). Ha col·laborat recentmente amb diferents Instituts universitaris d'Investigació com el IULCE-UAM (Instituto Universitario "La Corte en Europa" - Universidad Autónoma de Madrid), el INULAB (Instituto Universitario de Lingüística Andrés Bello - Universidad de La Laguna), el IALT (Instituto de Lingüística Aplicada y Translatología - Universität Leipzig) o el ISIC-IVITRA (Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA - Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante), així com amb altres organismes científics com la Institución Fernando el Católico (Excma. Diputación de Zaragoza) o CILENGUA (Centro Internacional de Investigación de la Lengua Española - Fundación San Millán de la Cogolla - Gobierno de La Rioja). És autor únic de la monografia Estudio de las locuciones en la obra literaria de don Íñigo López de Mendoza (marqués de Santillana). Hacia una fraseología histórica del español (Universitat de València, 2011), i coautor, junt amb Francisco P. Pla Colomer, del llibre La materia de Troya en la Edad Media hispánica. Historia textual y codificación fraseológica (Iberoamericana/Vervuert, 2020). A més, va participar com a redactor en l'elaboració del Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Edicions Bromera, 2007). La seua producció científica es completa amb la publicació d'articles i ressenyes en diferents revistes d'alt impacte (Paremia, Dicenda. Estudios de lengua y literatura españolas, Revista de Filología Románica, Revista de Literatura Medieval, Vox Romanica, Nueva Revista de Filología Hispánica, Zeitschrift für Romanische Philologie, Verba: Anuario galego de Filoloxía, Romanische Forschungen, Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Anuario de Estudios Filológicos, Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, Edad de Oro o Philologica Canariensia), així com de capítols de llibre en editorials d'excel·lència (Cilengua, CSIC, Tirant Lo Blanch, Peter Lang, Reichenberger, etc.). Manté també una activitat regular com a avaluador extern en diferents revistes científiques d'Espanya, Itàlia, Estats Units, Xile, Mèxic, Costa-Rica i Polònia. Les seues línies nuclears d'investigació són:
Quant a la gestió acadèmica, ha estat coordinador de la Unitat Docent de Llengua Espanyola, així com coordinador de primer curs del Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seus Literatures durant tres cursos consecutius (2019-2020, 2020-2021 i 2021-2022). Ha estat especialista de la matèria de Castellà: llengua i literatura II per a les proves de l'EVAU durant el curs 2022-2023, i és responsable de matèria de Castellà per a les proves d'accés a la Universitat per a majors de 25, 40 i 45 anys. Quant a la gestió universitària, actualment ocupa el càrrec de cap d'Iniciatives d'Unisocietat, dependent del Vicerectorat de Cultura i Societat. |
||||
Doctorat en Estudis Hispànics Avançats
© 2025 UV. - Av. Blasco Ibáñez, 32. 46010 València. Telèfon: 96 3864254