El catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i subdirector de FEDEA inaugura el cicle de conferències Cajamar-Ivie 2026.
El catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i subdirector de FEDEA, José Ignacio Conde-Ruiz, ha alertat que l'economia i la política espanyoles “no afavoreixen als joves, que són electoralment irrellevants”, durant la conferència La joventut atracada: demografia, polítiques públiques i el futur de les noves generacions, amb la qual es va inaugurar el cicle de conferències Cajamar-Ivie 2026. La xarrada, celebrada en la Facultat d'Economia de la Universitat de València, va reunir un públic de més de cent persones, majoritàriament, joves estudiants.
El director de Negoci de la Direcció Territorial de Cajamar a València, Ignacio Gurrea; i el director adjunt d'Investigació de l'Ivie, Joaquín Maudos, van ser els encarregats d'inaugurar la conferència i el cicle complet que Cajamar i l'Ivie reprenen enguany després de l'experiència de 2025 i amb el mateix objectiu d'impulsar la reflexió sobre alguns dels principals reptes socioeconòmics del moment.
El protagonista d'aquesta primera sessió, José Ignacio Conde-Ruiz, va explicar que Espanya ha passat d'un context amb “dividend demogràfic positiu”, en el qual les generacions joves eren majoritàries i sostenien el creixement, a un altre en el qual l'envelliment condiciona tant l'economia com les decisions polítiques. “En els anys vuitanta, els joves d'entre 18 i 34 anys representaven el 35% de l'electorat; hui a penes són el 21%, mentre que els majors de seixanta-quatre anys concentren el 25%, la qual cosa influeix directament en les prioritats de les polítiques públiques”, va assenyalar.
La demografia influeix en els pressupostos públics que es destinen cap a les preferències del votant mitjà. Actualment, el 20% de la despesa pública es dedica a finançar les pensions, la sanitat i la dependència, necessitats associades a la població de més edat. “En 2050, eixe percentatge superarà una quarta part del PIB, és a dir, un 27,5% podria estar directament vinculat a la despesa associada a l'edat”.
A més, com la gran majoria de les despeses van destinats als majors, només queda recórrer al deute públic per a finançar millores per als joves, per exemple, en l'àmbit laboral o l'habitatge. “Des de l'any 2008, s'està traslladant a la futura despesa equivalent a un 4% del PIB. El dèficit i l'emissió de deute públic són factures impagades que hauran d'assumir els joves de hui”, ha insistit Conde-Ruiz. Per això, va proposar un equilibri més gran entre la despesa destinada a majors i a joves. En aquest punt, es va detindre en el problema de la sostenibilitat de les pensions, una despesa destinada als majors. “Espanya és l'únic país del món que ha augmentat la despesa en pensions en el segle XXI, quan a més som el país més envellit, només per darrere de Corea del Sud. Ara hi ha 3 persones ocupades per cada pensionista, però amb l'evolució demogràfica prevista, en 2050 només hi haurà 1,5 treballadors per a pagar cada pensió. Per tant, és necessari adaptar el sistema a l'augment de la longevitat”, va concloure.
L'economista va subratllar que en aquest context d'envelliment demogràfic l'única via per a sostindre el creixement és augmentar la productivitat, la qual cosa suposa invertir en educació, R+D, infraestructures estratègiques, etc. “Si els joves no tenen oportunitats, l'economia no aconseguirà un equilibri”, va advertir, recordant a més que les noves generacions estan més disposades a canviar de lloc de residència i poden optar per emigrar a altres països a la recerca de millors condicions. El subdirector de FEDEA va reclamar donar major veu als joves en la presa de decisions i va proposar mesures com rebaixar l'edat de vot a 16 anys o crear noves institucions independents que vetlen pels interessos dels joves.
Durant la seua intervenció, Conde-Ruiz va proposar també introduir regles fiscals en favor de l'equitat intergeneracional com, per exemple, destinar, per cada euro addicional que es gaste en majors, un altre per als joves. Va recordar, a més, els reptes que cal afrontar en polítiques d'habitatge, “hui, inexistents”. “Mentre en els anys noranta i principis dels 2000 el pressupost públic destinat a despesa en habitatge era de l'1% del PIB, ara a penes arriba al 0,5%”. A més, va insistir en la necessitat de potenciar l'accés a l'habitatge públic en règim de lloguer en lloc de crear habitatge social en propietat.
El ponent va concloure incidint en el fet que el repte és urgent: “Si els joves no tenen futur, ningú ho tindrà”. En aquest sentit, va fer una crida a prioritzar polítiques que afavorisquen l'emancipació, la natalitat i la igualtat d'oportunitats, advertint que, en cas de no abordar-se aquests desafiaments, l'actual desequilibri demogràfic podria derivar en la fugida dels joves anara d'Espanya i fins i tot en tensions econòmiques i socials a llarg termini.
Amb aquest primer debat sobre el futur dels joves, Cajamar i l'Ivie inauguren el seu cicle de conferències 2026, que es completarà amb altres cinc sessions. L'habitatge, els reptes de la intel·ligència artificial (IA), el relleu generacional en l'empresa familiar valenciana, la gestió sostenible de l'aigua o l'impacte de l'ampliació del Port de València s'analitzaran detalladament en les conferències programades al llarg de l'any.
Images:
