El passat 28 d'abril de 2018 va aparèixer al diari El País un resum del projecte recent de la ERI Lectura sobre la lectura en format digital i en paper. https://elpais.com/ccaa/2018/04/27/valencia/1524820599_547084.html

El que segueix és l'entrevista completa per al diari, que va aparèixer resumida en l'article final.

- Entre quines edats estan els nens estudiats (150.000 alumnes   referits) en la metanàlisi efectuada.

En primer lloc, ens agradaria aclarir que un meta-anàlisi és un estudi de revisió estadística en el qual s'inclouen els resultats de tots els treballs de recerca que s'han realitzat durant un període de temps determinat sobre un mateix objecte d'estudi, en el nostre cas: la possible diferència en el nivell de comprensió lectora entre la lectura en paper i la lectura en dispositius digitals, des de gener de l'any 2000 fins a maig de 2017. Per tant, cal diferenciar entre els mateixos estudis inclosos i el nombre total de persones que han participat en aquests estudis i que formen part, de manera indirecta, del nostre meta-anàlisi. Per exemplificar-ho, propond r emos una situació fictícia:

Suposem que tenim una metaanàlisi amb 5 estudis en total (no es realitzen metaanàlisi amb tan pocs estudis, simplement és un exemple simplificat). D'aquests 5 estudis, 4 han estat realitzats amb universitaris i només 1 amb estudiants de primària. Hauríem 5 resultats diferents, i un 80% d'ells haurien estat aconseguits amb estudiants universitaris. No obstant això, aquests quatre estudis amb universitaris sumen un total de 300 participants entre tots, mentre que l'estudi amb estudiants de primària va ser realitzat amb 1. 200 nens. Llavors, si atenem al total de participants inclosos en el meta-anàlisi, estaríem en la situació oposada: el 80% de les persones serien estudiants de primària.

Això és important, ja que, en el nostre estudi passa una cosa semblant. D'una banda, la majoria dels estudis inclosos (aproximadament un 60% del total dels 54 estudis) han estat realitzats amb mostres d'estudiants universitaris. D'altra banda, la majoria dels participants són estudiants de primària i secundària, a causa de que del total de 170.000 participants (aprox.), Una mica més de 160.000 corresponen a 3 estudis de gran escala realitzats en aquesta població.

Responent més específicament a la pregunta, les edats de les persones que han format part dels estudis inclosos van des d'estudiants de cursos equivalents a primer de Primària (6-7 anys) fins a persones adultes que cursen estudis de postgrau i fins i tot ja professionals . Si atenem als resultats aportats per cadascun dels estudis inclosos, una mica més d'un 60% provenen de mostres d'estudiants universitaris. No obstant això, més d'un 90% dels participants corresponen a estudiants de col·legi i institut, repartits aproximadament a parts iguals entre estudiants de Primària (6-12 anys) i Secundària (12 -18 anys).

- Segons comenteu, les generacions més joves comprenen pitjor en formats digitals que les més gran: és qüestió de maduresa? És a dir, en la mesura que passen els anys la gent es concentra millor en el digital i per tant entén millor el que llegeix o veu aquí.

No ens referim a les persones més joves, sinó a les noves generacions. No és una qüestió d'evolució (maduració) individual, sinó de l'evolució de la població en el seu conjunt. I, al contrari del que planteges, el que trobem és que les persones d'aquestes generacions més recents mostren una major inferioritat en la Comprensió n lectora digital. És a dir, la diferència en comprensió lectora entre els dos mitjans de lectura seria més gran en estudiants universitaris en l'any 2016 que en estudiants d'aquest mateix nivell educatiu en l'any 2005.

Aquest resultat e s fins a cert punt contrari al que es podria pensar intuïtivament. Es podria assumir que les generacions més recents, els integrants han crescut des dels seus primers dies en un món "més digital", tindrien millor comprensió lectora en mitjans digital és per ser més versats en l'ús d'aquesta tecnologia. No obstant això, no sembla el cas, sinó el contrari: aquestes noves generacions llegeixen pitjor quan el format és digital. Sembla que com més estès està l'ús dels dispositius digitals, i per tant major i més primerenca és l'experiència amb ells, la inferioritat de la lectura en pantalla augmenta.

La inferioritat que trobem a la comprensió lectora en mitjans digitals mostra un efecte petit, però és significatiu. És l'esperable, no es podria pensar que perdrem la nostra habilitat lectora en un grau elevat pel fet de canviar de mitjà de lectura. Però sí que és important assenyalar que l'efecte trobat e s fins i tot una mica més gran que alguns resultats reportats per altres treballs de meta-anàlisi que revisen els efectes benefic us us d'intervencions educatives mitjançant noves tecnologies.

- És la distracció l'única raó que al vostre j udici explica aquesta situació o hi ha més?

Què explica aquesta aparent inferioritat de la lectura en pantalla és una cosa que encara no coneixem. Hi ha diferents hipòtesis i probablement incideixen diversos factors. Una línia de treball que ofereix una explicació plausible és aquella portada a terme per la investigadora israeliana Rakefet Ackerman i el seu grup de recerca. Els r esultats de diversos estudis que han dut a terme suggereixen que els processos d'autoregulació cognitiva es veuen minvats quan ens enfrontem en el format digital a tasques exigents com la lectura. Simplificant, sembla que apareixen dificultats per identificar el grau de dificultat de la tasca i, especialment, per a valorar el propi nivell de comprensió o d'aprenentatge que arribem després de llegir textos quan ho fem en el format digital. És tes dificultats apareixen a la majoria dels casos quan els participants disposen d'un temps limitat per a realitzar la tasca, i això és una cosa que hem trobat també en el nostre meta-anàlisi: aquells estudis que van imposar un temps límit als participants ofereixen pitjors resultats per a la lectura en format digital. Això és congruent amb la hipòtesi de dificu ltades en els processos de autorr egulación cognitiva, ja que aquests processos juguen un paper més decisiu quan disposem de temps limitat i, per tant, hem de decidir com distribuir els nostres esforços.

L'anterior hipòtesi es troba en clara relació amb altres idees, com les exposades per Nicholas Carr, que adverteix que la lectura en mitjans digitals, especialment a Internet, ens està portant a una lectura més superficial, motivada per la gran quantitat d'informació a la que accedim a Internet, i la nostra forma d'accedir-hi, ja que solem llegir de forma accelerada, passant amb gran rapidesa d'un text a un altre, d'una notica a una altra, d'un comentari a Twitter a un altre. Això ens estaria duent a ser més propensos a distraccions ia tenir dificultats per llegir en profunditat i concentrar-nos en textos llargs, el que al seu torn podria estar relació qual ionado amb els dèficits d'autor regulació abans esmentats.

Altres explicacions giren al voltant de qüestions ergonòmiques, com un possible efecte negatiu de la brillantor de la pantalla, que resultaria en un major cansament durant la lectura, o una major dificultat per construir una imatge mental de l'estructura del text a causa de la diferent organització de la informació en el mitjà digital. Fins i tot altres autors assenyalen que l'experiència de llegir en format imprès implica molt més al nostre cos, per exemple, pel fet de comptar entre les nostres mans amb un llibre, controlant les pàgines amb el nostre sentit del tacte, el que faria el procés de lectura molt més envoltant, facilitant la concentració.

- Tot i els resultats de la investigació, no aporta res el digital donada la seva major capacitat per oferir no només textos, sinó vídeo, so i la possibilitat d'interactuar?

En aquest punt cal aclarir que el nostre metaanàlisi només inclou aquells estudis que van utilitzar textos digitals que no disposaven d'aquest tipus de característiques o possibilitats que són exclusives del format digital. La nostra intenció era aïllar, en la mesura del possible, l'e fecte del medi per se. L'única característica exclusiva del format digital que podien incloure era la necessitat de fer "scroll" per avançar o retrocedir pel text, és a dir, pujar i baixar mitjançant una barra lateral o la roda del ratolí. Així i tot, aquest factor el vam incloure en estudiar possibles variables moderadores de l'efecte del medi (com el temps disponible per a la lectura, abans esmentat). Tot i que hem trobat que en aquells casos en què calia fer "scroll" la inferioritat de la lectura digital era una mica més gran que en aquells estudis que no feien servir aquesta eina (és a dir, cada pàgina del text o tot el text es veia al complet a la pantalla), aquesta diferència no va resultar estadísticament significativa, de manera que sembla que el fet que sigui necessari fer "scroll" no sembla determinant.

Contestant a la pregunta, és evident que les possibilitats de presentació de la informació en el mitjà digital ofereixen un major ventall d'oportunitats que els textos impresos, tant en la presentació de la informació com en les possibilitats d'interactivitat. Ara bé, no està clar sota quines circumstàncies això pot ser beneficiós o, per contra, suposar un problema. No obstant això, sembla plausible argumentar que disposar d'un major nombre d'eines qualitativament diferents, formats, i possibilitats d'interacció, fa necessari que les persones aprenguin a utilitzar-les, aprenguin a accedir ia manejar la informació en aquest nou context. I referent a això, sembla que la introducció de les noves tecnologies en els sistema s educatius, en si mateixa, no garanteix aquest aprenentatge. No són pocs els estudis que alerten que els joves actuals, generalment, no són bons manejant informació en el mitjà digital. Fa una mica més de 2 anys, el director de la secció d'educació de l'OCDE, Andreas Schleicher, que és responsable del programa internacional d'avaluació educativa PISA, assenyalava en una entrevista que el matrimoni entre educació i noves tecnologies, fins al moment, no està complint amb les altes expectatives generades. El que resulta clar és que, més enllà de la seva inclusió a les aules, el veritablement important és com i per a què es fan servir, i és aquí on resulta necessari incidir perquè la comunitat educativa aprofiti les noves oportunitats i, més important, formi bé els estudiants en aquest àmbit.

- La investigació es va dirigir des de la vostra universitat (¿només la va fer el becari Pau Prim?) o va ser alguna cosa coordinat amb altres universitats.   Ho dic perquè els alumnes que van intervenir procedeixen de 10 països ...

Com ja hem explicat, el fet que els participants fossin de diferents nacionalitats obeeix al fet que en ser un meta-anàlisi, hem inclòs estudis que s'han realitzat en diferents països. Així i tot, encara que Pablo Delgado és el primer autor, en qualitat d'investigador en formació finançat pel Minister io d'Economia i Competitivitat, aquest treball també forma part del Programa Europeu de Cooperació en Ciència i Tec nologia (COST per les sigles en anglès), en concret dins el projecte Evolution of reading in the age of digitisation ( E-Read). Així, a més d'altres dos investigadors de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València, Crist ina Vargas i Ladislao Salmerón (aquest últim com a supervisor del treball), també signa l'estudi la investigadora israeliana abans esmentada, Rakefet Ackerman. A més, hem comptat amb la col·laboració d'altres investigadores d'universitats de Grècia i Israel.

- Quina és la vostra conclusió: ¿s'ha de refrenar la pres ència creixent dels suports digitals en l'educació fins que no s'ajusti millor la involucració de la tecnologia a les aules. O ha de seguir la convivència del paper i el digital o seria convenient rescatar un major protagonisme o inclus o l'exclusivitat del paper?

Frenar la presència de la tecnologia digital a les aules, donat el nostre nou ordre digital, és irrealista. Més encara, el mitjà digital és cada vegada més, si cap, el principal mitjà d'informació i eina de treball. Per tant, els sistemes educatius no poden eludir la tasca d'educar els estudiants i formar-los per al maneig d'informació en aquests mitjans. Encara que com ja hem dit, no sembla que la seva mera inclusió massiva sigui suficient. Cal focalitzar esforços en com i per què les fem servir. És aquí on cal aprofundir, tant des de la investigació com des de la pràctica educativa, per arribar a comprendre quines són les circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament de la ja famosa "competència digital". Llastimosament, els sistemes educatius de tot el món tendeixen a incloure innovacions sense conèixer si aquestes realment funcionen i, el que és pitjor, no se solen avaluar els resultats després d'aquesta inclusió. No ens podem permetre que aquesta situació segueixi mantenint-se respecte a la inclusió de les noves tecnologies en un món totalment immers en l'era digital.  

- La influència de la tecnologia és tan gran i creix tan ràpid en tots els ordres de la vida que sembla complicat que els alumnes puguin tenir una existència digital fora de les aules i una altra més tradicional a els centres educatius.

Com acabem d'explicar, els sistemes educatius, les aules, ni poden ni han de mantenir-se al marge d'aquesta situació. El que és imperiosa ment necessari és que les pràctiques educatives estiguin basades en l'evidència trobada per anteriors investigacions o pràctiques educatives. O bé, si el que es pretén és introduir mètodes o eines molt noves, de les que no hi ha prou evidència, ha de ser una obligació reportar detalladament com i per què es va fer i, per descomptat, avaluar els resultats. La comunitat educativa ofereix un servei molt important als ciutadans, del qual depèn el seu futur, i la responsabilitat i honradesa dels seus actors professionals ha de ser pedra angular. No només és important innovar en educació, també cal retre comptes en tots els sentits.