17 de de febrer de 2023
És d’esperar que la conducció altament automatitzada reduïsca el risc de tindre accidents de trànsit deguts als errors humans. Tanmateix, la investigació suggerix que este tipus de conducció també pot afavorir que els conductors es distraguen, reduint la seua eficiència per recuperar el control del vehicle quan és necessari. Açò pot ocórrer, per exemple, quan un panell de missatge variable (PMV) ens informa d’un perill pròxim i inesperat i, el conductor, distret, no presta l’atenció necessària al missatge.
En l’actualitat, és possible que els conductors reben missatges d’àudio amb informació actualitzada rellevant per al seu desplaçament, per exemple, proporcionant dins del vehicle la informació que es mostra mitjançant text i/o pictogrames als PMV. Alguns estudis suggerixen que quan la informació mostrada amb el text d’un PMV també es rep en forma d’àudio (és a dir, de forma audiovisual, no sols visual), el conductor és més competent per diferenciar entre missatges no crítics, que no necessiten una resposta immediata, i missatges crítics, que sí que la necessiten.
No obstant això, estos estudis previs no han comprovat si este resultat també apareixeria quan el conductor està distret amb alguna activitat que implica tant la visió com l’audició, la qual cosa pot ocórrer, per exemple, durant la conducció automatitzada (Fig. 1). Per això, el primer objectiu d’este treball ha sigut comparar l’efectivitat en la identificació del missatge del PMV per a les modalitats audiovisual i sols visual. El segon objectiu ha sigut explorar l’ús potencial de la modalitat audiovisual per ajudar als conductors de vehicles altament automatitzats a identificar situacions crítiques.
|
|
| Figura 1. Visualització d’una sèrie de televisió durant la conducció autònoma. |
Com s’ha realitzat l’estudi?
Es van reclutar 24 voluntaris per a un experiment en un simulador de conducció. La ruta en el simulador es va realitzar amb el mode autònom activat (Fig. 2) i, durant la l’esmentada ruta, es va projectar un episodi d’una sèrie de televisió en una tableta incorporada al simulador.
|
|
| Figura 2. Vista frontal de la ruta simulada (baix a la dreta pot veure’s el símbol verd indicant l’activació del mode autònom). |
Al llarg del recorregut es van presentar 40 PMV, bé en format audiovisual, bé en format visual. Els participants havien de fer dues tasques: prestar atenció a la sèrie i recuperar el control manual del vehicle només quan el missatge del PMV era un missatge crític. Al final de l’experiment, se’ls va fer preguntes sobre la sèrie per determinar-hi el grau d’atenció dedicat. Amb l’objectiu d’analitzar si es complien els objectius de l’estudi, es van analitzar tant variables conductuals (precisió i rapidesa de les respostes dels participants) com variables psicofisiològiques (mesurament de moviments oculars: quant de temps tardaven en mirar a la carretera per primera vegada, el nombre de mirades a la carretera, la duració mitjana de les mirades a la carretera i la suma total del temps que miraven a al carretera).
Qué s'ha trobat?
En general, s’ha vist que quan l’àudio estava disponible, els participants discriminaven millor els missatges dels PMV i d’una forma més ràpida (Fig. 3). A més a més, el seu patró de mirades a la carretera era més eficient: miraven la meitat de vegades a la carretera, tardaven més en fer-ho i, quan ho feien, li dedicaven menys temps (Fig. 4).
|
|
| Figura 3. Distància mitjana de respostes correctes i sensibilitat en funció del tipus de missatge (audiovisual i sols visual). |
|
|
| Figura 4. Mirades a la carretera en funció del tipus de missatge (audiovisual i sols visual). |
Què podem concloure?
Així, és possible concloure que el processament de missatges de trànsit millora quan es reben com a missatges auditius a més de visuals. Considerem que estos resultats poden ser d’especial interés per enginyers que dissenyen automòbils altament automatitzats, ja que el disseny d’estos sistemes ha de garantir que l’atenció del conductor és suficient per reprendre el control en el moment en què siga necessari.
Publicació associada: Pi-Ruano, M., Roca, J. & Tejero, P. (2024). Audiovisual presentation of variable message signs improves message processing in distracted drivers during partially automated driving. Journal of Safety Research. doi: https://doi.org/10.1016/j.jsr.2024.01.014
Pots descarregar l’article sobre l’estudi ací:
https://authors.elsevier.com/sd/article/S0022-4375(24)00014-8
Finançament: Aquesta publicació és part del projecte d'R+D+i PID2019-106562GB-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033, i del projecte AICO/2021/290, finançat per la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació (Generalitat Valenciana). A més, Marina Pi-Ruano és beneficiària d'un contracte predoctoral (ACIF/2019/160), finançat per la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i el Fons Social Europeu.
|
|
||
 |
 |
 |
