Este novembre l'equip LED (lectura digital) de la ERI-Lectura ha publicat el primer Policy Report del grup. L’informe “Impacte de la lectura digital en educació primària” arreplega dades d'estudis sobre els hàbits lectors en educació primària i secundària i la seua repercussió en la comprensió i motivació lectora.

Este novembre l'equip LED (lectura digital) de la ERI-Lectura ha publicat el primer Policy Report del grup. L’informe “Impacte de la lectura digital en educació primària” arreplega dades d'estudis sobre els hàbits lectors en educació primària i secundària i la seua repercussió en la comprensió i motivació lectora. A continuació, pot trobar el resum executiu d'este informe. Per a accedir a l'informe complet, pot accedir a través d'este enllaç:

https://doi.org/10.5281/zenodo.17675775

Diversos informes internacionals evidencien una deterioració en la comprensió lectora, la lectura en format imprés i la motivació cap a la lectura, juntament amb un increment de l'hàbit lector en format digital. Estos estudis, no obstant això, arrepleguen dades d'un únic moment temporal i comparen diferents grups d'estudiants per curs, la qual cosa impedix establir comparacions longitudinals o determinar si les diferències observades es mantenen o evolucionen amb el temps. A més, es tracta en la seua gran majoria de resultats obtinguts fora d'Espanya. En este informe, per contra, es presenta informació arreplegada al llarg de tres cursos de primària (de 4t a 6é), de la província de València, avaluant al mateix grup d'estudiants (al voltant de 900) els tres anys consecutius. Este informe presenta 1) informació descriptiva sobre les tendències de l'alumnat, i 2) informació sobre les relacions entre els hàbits lectors (en paper i digital), la comprensió i motivació lectora.

1) Informació descriptiva sobre les tendències de l'alumnat:

• Detriment de la comprensió lectora: En 4t la majoria dels estudiants es trobaven en nivells esperables. No obstant això, en 6é solo la mitat de l'alumnat es troba en nivells esperables. A més, de 4t a 6é es duplica la quantitat d'alumnat amb dèficits notables en la comprensió lectora. Finalment, s'observa un descens alarmant en la proporció d'alumnat amb alts nivells de comprensió respecte a avaluacions prèvies.
• Detriment de la motivació lectora: En 6é de primària només 1 de cada 3 estudiants indica que li agrada llegir.
• Detriment dels hàbits lectors en paper per oci: Entre 4° i 6° de primària, augmenta el percentatge d'alumnat que no llig en paper per oci (d'un 40% a 46%) i disminuïx el dels qui ho fan diàriament (d'un 16,4% en 4t al 11,9% en 6é). Si el motiu de la lectura és acadèmica, el paper continua sent el mitjà en el qual més lligen: quasi 7 de cada 10 estudiants indiquen llegir diàriament o setmanalment en paper per motius acadèmics i este hàbit es manté estable al llarg de primària.
• Augmenta la freqüència d'hàbits lectors en digital per oci: Entre 4° i 6° de primària, augmenta el percentatge d'alumnat que llig en digital per oci diàriament (d'un 23% en 4t a un 32% en 6é) i disminuïx el dels qui no lligen mai o quasi mai en este format (d'un 36% en 4t a un 28% en 6é). En el cas de la lectura acadèmica, este hàbit també incrementa: En 4t el 37,2% de l'alumnat declara no llegir mai o quasi mai en digital per motius acadèmics, percentatge que descendix al 27,4% en 6é.

2) Informació sobre les relacions entre els hàbits lectors (en paper i digital), la comprensió i motivació lectora

• L'alumnat que va presentar alts nivells d'hàbits lectors en format imprés per oci també va presentar alts nivells de comprensió i motivació lectora.
• L'alumnat que va presentar alts nivells d'hàbits lectors en format digital per oci va presentar nivells baixos de comprensió i motivació lectora. Un estudi més complex va determinar que un increment dels hàbits lectors digitals per oci en un curs acadèmic no comportava cap alteració en la comprensió o motivació de l'any següent.
• El nivell d'hàbit lector per motius acadèmics, ja fora en paper o digital, no es va relacionar amb la comprensió lectora. No obstant això, un increment dels hàbits lectors digitals per motius acadèmics en quint curs comportava una disminució de la motivació lectora de l'any següent.

Entre les conclusions més destacables, assenyalem que els hàbits lectors en paper continuen sent un potencial predictor de la comprensió i motivació lectora, mentres que els hàbits lectors en digital (encara que en auge) contribuïxen de manera limitada, i fins i tot negativa, al seu desenrotllament. Es discutixen les implicacions dels resultats i es proposen recomanacions per a la comunitat educativa per a bregar amb els possibles efectes negatius de les tendències i relacions destacades.