17 de maig de 2024. 12:00h. Sessió online. Idioma: espanyol.

Gorka Ibaibarriaga¹, Joana Acha¹, y Manuel Perea²

¹Universidad del País Vasco UPV/EHU

²Universitat de València

Recerques recents han revelat que la substitució de la pràctica de l'escriptura a mà per l'escriptura al teclat pot dificultar el desenvolupament de la lectura. Dues hipòtesis per a aquest efecte nociu són (1) la reducció de l'activitat grafomotriu i (2) la menor variabilitat en la producció de lletres. Aquest experiment va investigar aquestes hipòtesis manipulant ortogonalment l'acció grafomotora i la variabilitat de la producció. A més, encara que l'aprenentatge de les estructures ortogràfiques de les paraules és essencial per al desenvolupament de la lectura, les investigacions anteriors s'han centrat en l'aprenentatge de les lletres. Per explorar aquestes qüestions, 50 prelectors van aprendre nou símbols (primera fase d'aprenentatge) i 16 paraules formades per aquests símbols (segona fase d'aprenentatge) en quatre condicions: copiant les lletres/paraules artificials a mà, traçant les lletres/ paraules artificials, teclejant les lletres/paraules en un ordinador amb diversos tipus de lletra, i teclejant amb un únic tipus de lletra. Les tasques posteriors a la prova incloïen anomenar, escriure i identificar visualment les lletres i paraules entrenades. Una anàlisi dels models lineals mixtos va mostrar que els xiquets en les dues condicions grafomotores (escriptura a mà i traçat) mostraven taxes d'aprenentatge més grans que els xiquets en les dues condicions d'escriptura al teclat, independentment de la variabilitat. Aquests resultats il·lustren l'impacte dramàtic de l'experiència de l'escriptura a mà en l'aprenentatge de les representacions alfabètiques i ortogràfiques, i suggereixen certa cautela a l'hora de substituir el llapis i el paper per dispositius digitals en el període d'adquisició de la lectura a la infància.

Bio

Gorka Ibaibarriaga (Investigador predoctoral FPU Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) va obtenir el grau en Psicologia per la UPV/EHU el 2020, s'ha especialitzat en desenvolupament infantil, i investiga sobre predictors contextuals dels processos lectors en col·laboració amb l'ERI Lectura i el grup HAEZI.

Joana Acha (Prof. agregada, UPV/EHU) és professora del departament de Processos Psicològics Bàsics i el seu desenvolupament de la UPV/EHU. Es va doctorar el 2009 a la Universitat de València. Ha estat investigadora al Basque Centre on Cognition Brain and Language de Donostia i actualment investiga els processos cognitius implicats en el desenvolupament del llenguatge i la lectura, explorant el paper del context familiar en el seu desenvolupament. Compagina la seua tasca investigadora amb accions de transferència a la xarxa d'escoles públiques del País Basc.

Manuel Perea (Catedràtic, Universtitat de València) és IP de diversos projectes que es desenvolupen a l'ERI Lectura. La seua recerca se centra principalment en l'estudi experimental dels processos de lectura i com hi influeixen els aspectes ortogràfics, fonològics i semàntics. Per fer-ho, utilitza diverses tècniques tant amb lectors adults com en desenvolupament. Així mateix, presta una atenció especial a poblacions especials (lectura en braille, lectura en sords), així com a l'estudi del bilingüisme.