En el semestre de primavera de 2025, un grup d’estudiants de la Universitat de València es va proposar dissenyar una sèrie d’esdeveniments centrats en CLIL que reuniren estudiants de grau, màster i doctorat amb la finalitat d’intercanviar idees d’investigació i pràctiques docents innovadores en matèria d’educació bilingüe, CLIL i multilingüe. La iniciativa es va emmarcar en l’Aliança FORTHEM.
Per tal de complir amb els criteris de l’Aliança, el projecte no es va abordar com una mera formalitat, sinó com una autèntica oportunitat de cocreació. A través del Lab de FORTHEM, estudiants de la Universitat de Jyväskylä i de la Universitat d’Opole es van unir a l’equip organitzador de la Universitat de València, convertint la iniciativa en un projecte veritablement transnacional. La col·laboració externa es va veure reforçada per la participació d’investigadors i professionals amb experiència en CLIL com a ponents convidats i oradors en les sessions plenàries.
El resultat va ser EURO-CLIL, un projecte impulsat per estudiants i desenvolupat conjuntament amb professorat de València, Jyväskylä i Opole. El seu doble objectiu era clar: fomentar un diàleg acadèmic significatiu entre estudiants en diferents etapes de la seua trajectòria acadèmica i oferir al professorat i altres usuaris idees pràctiques per a donar suport a l’ensenyament i l’aprenentatge en entorns bilingües i multilingües.
De les preocupacions comunes al diàleg compartit
AICLE i l’educació bilingüe són pilars consolidats en el panorama educatiu europeu, però cada vegada són més qüestionats en molts contextos. Es poden aprendre eficaçment els continguts d’una assignatura a través d’una llengua estrangera? Suposen les exigències lingüístiques un obstacle per a alguns alumnes? Com poden els docents garantir la inclusió sense renunciar al rigor acadèmic?
EURO-CLIL va respondre a aquestes preguntes creant espais per a un diàleg obert i interdisciplinari entre investigadors, futurs docents i educadors en actiu, amb especial atenció a les pràctiques d’andamiatge i al paper de la tecnologia en el suport a l’aprenentatge tant de la llengua com dels continguts.
Activitat 1: Escoltar el professorat en el context europeu
La primera activitat d’aquest diàleg va tindre lloc el 17 d’octubre de 2025, amb una taula redona en línia dirigida per docents d’instituts bilingües i plurilingües de tota Europa. Es va convidar tres docents de Finlàndia, Espanya i Polònia a liderar el debat. Aquests van compartir les realitats quotidianes de les aules d’AICLE: conciliació amb les exigències curriculars, suport a l’alumnat amb perfils lingüístics diversos i adaptació als ràpids canvis tecnològics.
La taula redona va posar en relleu les opinions del professorat i va marcar la línia del projecte. En lloc de presentar solucions predeterminades, el diàleg va destacar els reptes compartits i els punts en comú, establint les bases per a un debat més profund durant la conferència celebrada posteriorment. Més de 85 participants van assistir a la taula redona en línia.
Activitat 2: La conferència híbrida EURO-CLIL
Aquestes converses van culminar en la conferència híbrida EURO-CLIL, celebrada els dies 20 i 21 de novembre de 2025 a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, també amb participació en línia, la qual cosa va permetre un ampli accés internacional.
La conferència va combinar ponències plenàries, contribucions del professorat i un ampli programa de presentacions d’estudiants, reflectint el compromís del projecte amb el diàleg entre persones amb diferents nivells d’experiència.
Les sessions plenàries van oferir perspectives complementàries sobre l’estat actual i el futur del CLIL en diferents nivells educatius. Marisa Pérez Cañado (Universitat de Jaén, Espanya) va obrir el debat amb “So… is CLIL worth the hype? What’s hot and what’s not on the CLIL agenda”, oferint una visió crítica de les tendències actuals, els assoliments i les tensions encara no resoltes en la investigació i la pràctica del CLIL.
Posteriorment, Josephine Moate (University of Jyväskylä, Finlàndia) va explorar un gir multimodal en la pedagogia CLIL en la seua ponència “Towards a multimodal pedagogical model for CLIL”, en la qual va examinar com la construcció de significat a través de diferents mitjans pot afavorir tant la inclusió com l’aprenentatge.
El programa de conferències plenàries va concloure amb una contribució orientada al futur i a la pràctica per part de Dorota Kamińska (University of Opole, Polònia). En els tallers pràctics “Beyond the Coursebook: AI-Powered CLIL Activities for EFL Classrooms”, els participants van explorar com la intel·ligència artificial pot utilitzar-se de manera creativa per a dissenyar tasques CLIL amb andamiatge que vagen més enllà dels materials tradicionals, mantenint alhora una base pedagògica sòlida.
Juntament amb les conferències plenàries, les aportacions del professorat van ancorar el debat en la pràctica. Les experiències compartides a través de 29 presentacions d’estudiants d’Espanya, Polònia, Letònia, Turquia, Irlanda i Finlàndia van il·lustrar com el CLIL s’implementa en contextos de formació professional i educació general. En total, es va comptar amb al voltant de 80 ponents i més de 100 participants, tant en línia com presencials.
L’estudiantat al centre
Un tret distintiu d’EURO-CLIL va ser el protagonisme de les presentacions d’estudiants procedents d’Espanya, Finlàndia i Polònia. Al llarg dels panells temàtics, els estudiants van presentar projectes d’investigació i iniciatives docents que abordaven:
- pràctiques eficaces de CLIL,
- la tecnologia com a eina d’andamiatge,
- estratègies inclusives per a aules diverses i amb necessitats educatives especials,
- i l’aprenentatge de llengües a través de continguts disciplinaris.
Aquestes sessions van demostrar no sols l’amplitud de la investigació actual relacionada amb CLIL, sinó també la capacitat de l’estudiantat per a implicar-se de manera crítica en reptes educatius reals i proposar respostes fonamentades i innovadores.
Una mirada cap al futur
EURO-CLIL va mostrar el que és possible quan es confia en l’estudiantat com a organitzador, investigador i facilitador de l’intercanvi acadèmic. En connectar veus de diferents països, sectors educatius i nivells d’experiència, el projecte va transformar preocupacions compartides en diàleg comú, i el diàleg en col·laboració.
El que va emergir va ser més que una sèrie de presentacions: va ser una comunitat d’aprenentatge, construïda més enllà de les fronteres, compromesa amb fer de CLIL una pràctica més reflexiva, inclusiva i adaptada a les realitats de les aules actuals.
Una iniciativa liderada per estudiants
Al cor d’EURO-CLIL es trobava un comitè organitzador compromés i altament col·laboratiu, el treball del qual va donar forma al projecte des de la seua idea inicial fins a la seua implementació amb èxit. La conferència i les activitats associades van ser coordinades per María Martínez Zarzo, Laura Castañe Bassa, Kamila Styś, Noemí Barrera Rioja, Sandra Celda Pérez i Patricia Guill García, els esforços conjunts de les quals van garantir la qualitat acadèmica, una organització fluida i un ambient inclusiu i dialògic al llarg de tot el projecte. La seua tasca va exemplificar el potencial de les iniciatives liderades per estudiants per a fomentar una col·laboració internacional significativa en l’educació superior.
Autores: Laura Castañe Bassa, Kamila Styś
