Conferència virtual, University College of London, 10-12 d’agost del 2020
2 september 2020
L’ERI-Lectura ha participat en la trobada de la SIG15. Aquest grup té un interès en necessitats educatives especials pertanyent a l’European Association for Research on Learning and Instruction (EARLI) (https://www.earli.org/node/18).
La doctoranda Nadina Gómez-Merino ha presentat dos treballs en format de pòster. A més, Gómez-Merino va ser convidada a participar en una discussió sobre els reptes de la recerca en l’àmbit de les necessitats educatives especials.
Les dues contribucions empíriques fan referència a dos estudis que formen part dels projectes Advancing del segle XXI literacy skills- EDU2017-87626-P, dirigit pel doctor Ladislao Salmerón, i Llenguatge figuratiu i anàfores en lectors amb Trastorns de al Desenvolupament: Estudi de moviments oculars i potencials evocados- AICO / 2016 / 072, liderat per la doctora Immaculada Fajardo.
Estudi 1. Podem millorar la comprensió dels estudiants amb discapacitat intel·lectual a partir de vídeo-blocs?
Els vídeo-blocs podrien ser un bon recurs per donar suport a l’aprenentatge d’estudiants que presenten dificultats en lectura, com és el cas dels estudiants amb discapacitat intel·lectual.
Si bé, alguns estudis suggereixen que el fet que freqüentment els vídeo-
blocs s’associen a activitats d'oci podrien posar-ne en dubte l’utilitat com a eina d’aprenentatge, perquè l’estudiant no regularia la seua conducta com ho faria en un context que freqüentment s'associa a l'ensenyament. D’altra banda, la presentació de textos en "lectura-fàcil" (textos simplificats) acostumen a millorar-ne la comprensió en aquest col·lectiu.
En l’estudi presentat a la trobada, s’hi va comparar si la comprensió del contingut variava en funció del format de presentació (text o vídeo-blog) i la dificultat de la mateixa (simplificat vs original). En l’estudi van participar 15 adults amb discapacitat intel·lectual.
Els resultats, encara preliminars, no indiquen diferències en comprensió del material, de manera que els participants van comprendre de manera similar el contingut independentment del format (vídeo-blog o text) i de la dificultat.
Exemple d'estudis similars: Fajardo, I., Salmerón, L., Àvila, V., Delgado, P., Gómez-Merino, N., & Gómez-Porta, M. (2019, June). Learning through vídeo blocs: The case of students with intellectual disability. In Proceedings of the XX International Conference on Human Computer Interaction (pp. 1-4).
Estudi 2. Què ens diuen els moviments oculars de les habilitats de narració dels estudiants amb Síndrome de Down?
En aquest estudi es pretenia analitzar les habilitats de comprensió i producció de narracions amb suport visual (històries expressades en imatges) a estudiants amb Síndrome de Down.
Hi van participar 15 estudiants amb Síndrome de Down de 10 a 17 anys i un grup de 15 estudiants de 1r curs de Primària amb un nivell lector (precisió de lectura de paraules i pseudoparaules) similar al dels estudiants amb Síndrome de Down.
Com suggereixen estudis previs, els resultats reflecteixen la gran 
discrepància entre habilitats de producció i de comprensió que demostren els estudiants amb Síndrome de Down. En aquest sentit, els estudiants amb Síndrome de Down comprenen millor del que produeixen / narren les històries i tenen pitjor rendiment en general que els estudiants amb desenvolupament típic d’igual nivell lector.
Com a novetat, durant l’experiment es van registrar els moviments oculars dels participants alhora que aquests escoltaven i posteriorment narraven una història en imatges.
Les dades de moviments oculars apunten que les limitacions en competència narrativa davant d'una història amb suport visual no es reflecteixen en un patró atencional diferent (no es "fixen" menys en els elements que apareixen a la història) sinó més aviat es deuen a dificultats lingüístiques (no verbalitzen oralment els elements que apareixen).
Aquests resultats suggereixen que la millora en la producció lingüística ha de ser un dels objectius quan es treballa competència narrativa en els estudiants amb Síndrome de Down.
Si bé, els resultats presentats són preliminars i es requereix d'una major mostra i d'anàlisis estadístiques refinats per donar suport a aquesta afirmació.
Discussió. Quins són els majors reptes que planteja la investigació amb alumnat amb necessitats educatives especials?
En el grup de discussió coordinat per Erica Ranzato, van participar representants de diferents nacionalitats: Dr. Petri Partanen (Suècia), Pernille Ladegaard Pedersen i Dr. Pernille Bødtker Sunde (Dinamarca) i Nadina Gómez-Merino (Espanya).
S’hi van destacar les dificultats per aconseguir una mostra àmplia i homogènia com una de les limitacions a l’hora de dur a terme investigacions amb aquest col·lectiu. La presència de comorbiditats (dificultats addicionals a aquelles per les quals s’avalua el participant; ex. Discapacitat intel·lectual i TDAH) i la variabilitat intragrup (ex. diferents graus de discapacitat intel·lectual) entre d’altres, van ser també algunes de les variables que dificultaven aquesta tasca.
Tal com va indicar la Dra. Emily Farran durant la seva intervenció ("Neurodevelopmental disorders, Open research and Reproducibility"), la posada en marxa de col·laboracions entre laboratoris de diferents universitats podria ser una de les claus per fer front a aquestes dificultats (un exemple d’això és el grup Wisdom Network).
