Un estudi liderat per l’Estructura de Recerca Interdisciplinària de Lectura (ERI Lectura) de la Universitat de València ha demostrat l’anomenat “efecte de superioritat del paper”: les persones comprenen millor un mateix text si el lligen en paper que si ho fan en digital (per exemple en tauletes o ordinadors). Aquestes conclusions són una novetat en la literatura científica en la mesura que actualment cada vegada és més freqüent la introducció de nous mitjans tecnològics a les escoles.
5 march 2019
La investigació ha estat liderada per Pablo Delgado, Cristina Vargas i Ladislao Salmerón, de la Facultat de Psicologia, amb la col·laboració de Rakefet Ackerman, de l’Institute of Technology d’Israel, i ha estat cofinançada pel projecte europeu COST E-READ i per un projecte del Ministeri d’Economia i Competitivitat. L’article «Don’t throw away your printed books: A meta-analysis on the effects of reading media on reading comprehension» (‘No tire els seus llibres impresos: una metaanàlisi sobre els efectes de la lectura des mitjans en la comprensió lectura’) ha sigut publicat en la revista Educational Research Review, número 3 en els rànquings JCR de la categoria Education & Educational Research.
L’efecte de superioritat del paper depèn, segons indica la investigació, de diversos factors. En primer lloc, de la pressió temporal: la lectura en paper resulta més efectiva quan s’efectua amb temps limitat. En segon lloc, del gènere textual. En aquest sentit, l’estudi mostra que el format paper esdevé més adequat als textos informatius que als narratius.
Pel que fa al perfil del lector, Ladislao Salmerón assegura que la superioritat del paper s’incrementa en les persones menors de vint anys. “La generació que ara té 16 anys mostra un efecte de superioritat del paper major que el que mostraven generacions anteriors. Per tal que quede clar, les noves generacions comprenen encara més en paper que en digital, en comparació a les generacions prèvies.”
Segons indica l’investigador del Departament Psicologia Evolutiva i de l’Educació, les conclusions de l’article, extretes mitjançant una variada metaanàlisi, adquireixen importància des del punt de vista educatiu. No debades, cada vegada resulta més freqüent la introducció de nous mitjans tecnològics a les escoles “sense avaluar de forma robusta els seus efectes sobre l’aprenentatge i la comprensió lectora”.
Aquesta metaanàlisi s’ha elaborat a partir de dades de més de 170.000 persones participants, d’edats compreses entre l’etapa primària i l’adultesa i provinents de més de deu països diferents.
