Javier Orduña, Catedràtic de Dret Civil de la Facultat de Dret UV i Vicente Pérez Daudí, de Dret Processal de la UB, redacten una proposta legislativa per a regular la ‘Clàusula Rebus’ i la seua aplicació en circumstàncies sobrevingudes com l'actual DANA que presentaran els Col·legis de l'Advocacia de València i Barcelona.

Ha sigut durant l'II Congrés Clàusula Rebus, celebrat esta setmana a València i organitzat pel Col·legi d'Advocats de València (ICAV) el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i el Col·legi de l'Advocacia de Sueca (ICA Sueca).

La clàusula Rebus sic stantibus, que podria permetre renegociar o adaptar els contractes de tota mena i de caràcter durador, com els contractes de subministrament, arrendament o franquícia als afectats per la DANA, siguen particulars o empreses, manca en aquest moment de regulació positiva.

Javier Orduña apunta al fet que aquesta falta de regulació en el nostre ordenament és una anomalia després de 135 anys de la publicació del Codi Civil espanyol i tenint en compte, a més, que la seua normalització ha sigut una constant en el recent desenvolupament del Dret Europeu.

Orduña sempre va defendre la utilitat d'aquest mecanisme en situacions de crisis com l'actual i ara exigix la seua regulació legal per a acabar amb les interpretacions que a vegades impedixen el seu ús adequat.

De fet, com a magistrat del Tribunal Suprem, va impulsar la normalització d'aquesta salvaguarda en la jurisprudència, amb motiu de la crisi de 2008 i de la posterior Covid 19. Sense les seues sentències -Orduña va dictaminar en 2014 en el Suprem a favor de la seua aplicació- no s'hauria pogut donar solució jurídica a molts dels afectats per aquestes crisis.

En contextos sobrevinguts com l'actual DANA, la falta de regulació en el nostre Codi Civil huitcentista d'aquesta figura jurídica ens allunya dels ordenaments jurídics del nostre entorn, però a més posa en perill el funcionament del sistema econòmic, dels contractes i, per extensió, de les empreses i dels llocs de treball. És, per tant, un instrument privilegiat per a fer front a les crisis econòmiques ocasionats per canvis sobrevinguts que, cada vegada amb major freqüència, es presenten de manera cíclica en les nostres economies, deixant de ser un factor singular.

Quan la Comissió Europea va activar durant la COVID 19 l'anomenada “clàusula de salvaguarda” respecte del Pacte d'Estabilitat estava, de facto, aplicant una immensa clàusula rebus que va permetre adaptar les polítiques de gasto i endeutament a les circumstàncies derivades de la crisi sanitària en l'àmbit econòmic.

El mateix va ocórrer amb les nombroses mesures que els governs, tant l'Estat com les Comunitats Autònomes, van adoptar per a pal·liar els efectes d'aquesta greu crisi i preparar, al més prompte possible, la necessària recuperació econòmica.

En conseqüència, bé des de la perspectiva de la doctrina científica, bé des del pla social i econòmic, és cada vegada més urgent comptar amb el reconeixement normatiu d'aquesta clàusula com una figura o instrument tècnic especialment idoni.

Per a Javier Orduña i per a Vicente Pérez Daudí també resulta imprescindible adequar la normativa processal per a aconseguir una major immediatesa i efectivitat en la intervenció judicial, ja que, en cas contrari, quan es dictara la resolució judicial adaptant el contracte a les noves condicions podria ser tard per a la part demandant.

Per a Rafael Marimón, Catedràtic de Mercantil de la Facultat de *Dret UV i ponent també en l'II Congrés Clàusula Rebus, els Principis Unidroit sobre els contractes comercials internacionals (PU art. 6.2.2 i 3) així com els Principis de Dret Europeu (PECL, art. 6.111, 2 i 3) i la Proposta de Reglament sobre Compravenda Europea (CESL) contemplen ja la projecció de l'excessiva onerositat (hardship) o el canvi sobrevingut de les circumstàncies com a pressupost per a la modificació o adaptació dels contractes.

Marimón indica que una possibilitat és que la reforma normativa per a regular la Clàusula Rebus s'articule en el marc competencial del 149.1.8a CE, com a part de les bases de les obligacions contractuals, després d'haver desaparegut de la Proposta de nou Codi Mercantil de 2018, que anava pel 149.1.6a, és a dir, com a legislació mercantil, que és competència exclusiva de l'Estat, per a garantir la unitat del mercat. I tot això des d'una òptica empresarial i tenint en compte que en este moment també hi ha prop de 30.000 empreses a la província de València afectades per la DANA.

DECLARACIÓ DE PROPOSTA DE NORMACIÓ DE LA CLÀUSULA REBUS