Ja ha començat la PAU 2016, l'última prova de selectivitat abans que entre en vigor la LOMCE. Repassem els canvis que suposarà aquesta nova llei
7 de de juny de 2016
Aquests dies es desenvolupen en tota Espanya les proves d'accés a la universitat, la PAU 2016. Aquest examen serà l'últim d'aquestes característiques, ja que el pròxim curs entra en vigor la llei LOMCE, que canviarà el sistema d'accés a la universitat. A continuació t'expliquem que canvis introduirà aquesta nova llei.
La Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa -abreujada com LOMCE i coneguda popularment com a Llei Wert, ministre d'educació que la va impulsar- modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LLOE), i sis articles i una disposició addicional de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació (LODE).
La llei ha tingut a la comunitat educativa en contra des que era un avantprojecte i va tirar endavant pels vots únicament del partit del govern. Però, per què ha sigut una llei educativa tan comentada? Quines característiques té?
- S'introdueixen proves finals per a obtenir el Graduat en ESO i el títol de Batxiller. Fins ara un alumne que haguera aprovat totes les assignatures obtenia el títol, però a més ara haurà de passar una prova específica que serà corregides per professors externs al centre, que podran ser tant de l'ensenyament públic com de l'ensenyament privat. Per a aconseguir l'accés a la Universitat l'alumne haurà d'aprovar l'examen del títol de Batxiller i a més una prova específica en la Universitat si aquesta així ho decideix.
- Dos tipus de 4º de l'ESO: el dirigit al Batxillerat o l'orientat a la Formació Professional de Grau Mitjà. L'alumne haurà de triar en 3º curs els seus estudis durant els següents tres anys.
- Els Programes de Diversificació Curricular establits per a l'ESO en la LLOE se substitueixen pels Programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment, l'inici del qual s'avança a 2º de l'ESO.
- Més pes de les assignatures troncals imposades pel Govern: estan són Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials, Llengua Castellana i Literatura, Matemàtiques i Primera Llengua Estrangera.
- Obligatorietat que la llengua principal de l'educació siga el castellà.
- Introducció d'una segona llengua extrangera.
- Retorn de l'assignatura de religió, que contarà per a mitjana en l'expedient acadèmic. Aquest probablement siga el punt més controvertit de la LOMCE.
- Noves modalitats de Formació Professional: Formació Professional Bàsica (destinada a l'alumnat d'entre 15 i 17 anys) i la Formació Professional dual (la que portarà posteriorment a Graus Mitjans o Superiors).
- Majors competències atribuïdes als directors dels centres, en detriment del Consell Escolar.
- Especialització curricular dels Instituts d'Educació Secundària: els centres es podran dirigir a un àrea de coneixement específic i deixar d'oferir les altres.
- S'elimina el compromís que l'Estat garantisca un centre públic per a cursar l'ensenyament obligatori (Primària, ESO i la nova Formació Professional Bàsica) de manera que es deixa de garantir que aquest dret siga gratuït.
- Les Administracions educatives podran convocar concursos públics per a la construcció i gestió de centres concertats sobre sòl públic.
- Concerts amb els col·legis que separen per sexes, és a dir, que els centres educatius que separen als seus alumnes per sexe podran rebre finançament públic, cosa que fins ara estava totalment descartat.
El govern calcula que la implantació de la LOMCE costarà 400 milions d'euros. La meitat d'aquests fons esperen obtenir-los del Fons Social Europeu.
