Es tracta d'una de les grans exposicions de la temporada. L'artista valencià Artur Heras exhibeix el seu treball recent en el Centri Cultural La Nau de la Universitat de València, una mostra que, baix el títol genèric de “No Ficció” recull més de 400 obres (entre dibuixos, pintures, collages, escultures, i obres multimèdia) produïdes en els últims quatre anys.
19 de de juliol de 2016
L'exposició “No ficció. Obsolescència i Permanència de la Pintura” ha estat organitzada pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València en col·laboració amb la Galeria Paz i Comèdies. Està comisariada per Josep Salvador (conservador del IVAM). A l'octubre d'aquest any viatjarà a Perpinyà, al centre d'art contemporani A Cent Metres du centri du monde, però es podrà visitar al Centre Cultural La Nau fins al 18 de setembre.
Artur Heras va nàixer a Xàtiva (La Costera) en 1945 i és, sens dubte, un dels creadors més prestigiosos i reconeguts del panorama artístic valencià contemporani. Heras va ser una dels artistes referents del Pop Art i el Nou Realisme en l'Espanya dels anys setanta, durant els últims anys del Franquisme i els primers de la Democràcia. Va realitzar les seues primeres exposicions a mitjan dècada dels seixanta i va arribar a ser, entre els anys 1980 i 1995, el director de la Sala Parpalló de València, que va ser considerada com el lloc de referència de l'avantguarda a la capital del Túria abans de la creació del IVAM.
Ara presenta “No Ficció”, una mostra que exemplifica a la perfecció la incansable dedicació que sempre ha estat el senyal d'identitat d'un artista que ha aconseguit evolucionar i reinventar-se al llarg de la seua fructífera carrera, característiques que fins i tot avui, als seus 70 anys, aconsegueix transmetre a través del seu caràcter, el seu pensament i com no, les seues obres.
El terme “No Ficció” procedeix de l'àmbit literari. Va ser utilitzat per primera vegada per escriptors que van voler posar en valor un gènere literari que barrejava la veracitat imprescindible en l'àmbit periodístic i la subjectivitat del relat literari. Autors com Truman Capote, Norman Mailer o Tom Wolfe van ser els principals exponents. Dècades després, Artur Heras torna a aquest concepte per deixar constància que allò “no fictici” és i serà també un assumpte extremadament interessant per als pintors. A grans trets, es pot afirmar que, de fet, la no ficció és el tret diferenciador del propi gènere pictòric, el que confereix el seu estatut veritable. Així doncs, l'exposició pot considerar-se com una reivindicació de la pintura i la seua vigència, dècades després que molts crítics d'art hagueren proclamat el seu final.
Heras és un artista molt cultivat i, com a conseqüència, a les seues obres abunden les referències a moments i personatges transcendentals de la Història de l'Art i la Història Política i Social recent. Referències a Ernesto “el Che” Guevara o el Nazisme, per citar algunes dues fites del segle XX, són abundants en les seues creacions.
Això suposa un reclam molt eficaç per atreure immediatament a l'espectador, ja que activa la seua curiositat i la seua capacitat de reflexió al mateix temps que li endinsa en un mar de textures i recursos plàstics (a això contribueixen les grans dimensions dels llenços), fent-li caure en un parany ideat per seduir als amants de la pintura i la bellesa. En les creacions d'Heras, el resultat pictòric i el procés adquireixen la mateixa importància, i el seu caràcter desenfadat, directe i transgressor fan de la visita un veritable goig.
