Juan C Meléndez es Catedratico de Universidad del Departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación, Director del Grupo de investigación Envejecimiento: cognición y emoción -EnveCoEm / GIUV2016-320- y Coordinador del Programa de Doctorado en Psicogerontología: Perspectiva del Ciclo Vital, Universidad de Valencia, España. Obtuvo su doctorado en 1994 en la Universidad de Valencia (España) con la tematica de autopercepcion en el envejecimiento. Su investigación se centra en los mecanismos psicológicos del envejecimiento. Dentro de este campo ha desarrollado dos líneas de investigación. Envejecimiento optimo, investigando los procesos psicológicos de afrontamiento y adaptación, bienestar e integridad. Demencia y deterioro cognitivo, investigando los procesos cognitivos de recolección y familiaridad y la aplicación de técnicas de neurorehabilitación basadas en estimulación transcraneal no invasiva. Además, en el campo aplicado estudiado la eficacia de la terapia de reminiscencia y del entrenamiento y la estimulación cognitiva en adultos mayores

Proyectos de investigación:

IP Proyecto I+D+I PSI2013-43533-R Ministerio de Economía y Competitividad Retos de la Sociedad. Análisis experimental del falso reconocimiento en el envejecimiento normal y patológico.

IP Proyecto I+D+I PSI2016-77405-R Ministerio de Economía y Competitividad Retos de la Sociedad. Los déficits en familiaridad y falso reconocimiento como marcadores del deterioro cognitivo: análisis experimental y longitudinal en ancianos sanos, pacientes DCL y Alzheimer.

IP Proyecto  I+D+I PID2019-103956RBIOO Ministerio de Economía y Competitividad Retos de la Sociedad. Análisis experimental de patrones de familiaridad, recolección y falso reconocimiento, y efectos de neuroestimulación cognitiva en ancianos sanos y con Enfermedad de Alzheimer.

IP Proyecto I+D+I PID2022-136798OB-I00. Ministerio de Ciencia e Innovación, Proyectos de Generación de Conocimiento. Intervención combinada mediante estimulación transcraneal por corriente directa y estimulación cognitiva en pacientes con trastorno neurocognitivo leve y mayor.

[Biografia, versió en valencià]

Paz Viguer Seguí és Doctora en Psicologia i Professora Titular del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de València des de l’any 2000, on desenvolupa la seua activitat docent i investigadora des de 1994. El seu treball s’ha orientat a l’estudi i la promoció del desenvolupament òptim al llarg del cicle vital, evolucionant cap a l’anàlisi dels processos de desenvolupament positiu en l’adolescència i la joventut, les competències socioemocionals, la intervenció socioeducativa i, més recentment, l’alfabetització mediàtica i informacional per al pensament crític.

Des de 2001 ha dirigit grups d’investigació vinculats a l’estudi del desenvolupament òptim. Entre 2001 i 2019 va dirigir el Grup d’Investigació en Optimització Evolutiva (GIOE) i, des de 2019, dirigeix el Grup d’Investigació en Desenvolupament Òptim (GIDOP), resultat de la integració del GIOE i del grup de Vinculacions Afectives. La seua activitat investigadora se centra en la identificació de factors i processos associats al desenvolupament positiu i al benestar, així com en el disseny, la implementació i l’avaluació de programes adreçats a xiquets i xiquetes, adolescents, joves, famílies i comunitats. Entre les seues línies de treball més recents destaquen els estudis sobre alfabetització mediàtica i informacional per al desenvolupament del pensament crític en adolescents i joves. Actualment treballa en equips interdisciplinaris integrats per professionals de la psicologia, l’educació, la sociologia, la metodologia i la intervenció socioeducativa.

Al llarg de la seua trajectòria ha dirigit i participat en nombrosos projectes competitius d’àmbit autonòmic, estatal i internacional, així com en contractes i convenis d’investigació i transferència amb administracions públiques i entitats socials. Aquesta activitat ha donat lloc a una producció científica continuada en revistes nacionals i internacionals, capítols de llibre i monografies, reconeguda mitjançant tres sexennis d’investigació i un sexenni de transferència del coneixement. Així mateix, ha dut a terme estades i col·laboracions amb universitats i centres d’investigació nacionals i internacionals, i participa regularment en processos d’avaluació científica com a avaluadora de projectes per a organismes com ANEP, CNEAI i AGAUR, a més de revisora de revistes científiques especialitzades.

La transferència i l’impacte social constitueixen una dimensió central de la seua activitat acadèmica. Des de les seues primeres investigacions ha desenvolupat un model de col·laboració entre universitat, administracions públiques i teixit associatiu orientat a la identificació de necessitats socials, el disseny d’intervencions basades en l’evidència i l’avaluació dels seus resultats. Aquest treball ha donat lloc a models de prevenció de la violència i promoció de la convivència, metodologies participatives de treball amb famílies, programes d’acompanyament socioeducatiu a adolescents i joves i estratègies d’enfortiment comunitari implementades en diferents municipis i contextos institucionals, mitjançant la creació de xarxes estables de col·laboració entre universitat, administracions públiques i entitats socials.

La seua vinculació amb l’àmbit de la joventut ha estat constant tant des de la pràctica professional com des de la investigació i la transferència del coneixement. L’any 2022 va assumir la direcció de la Càtedra de Joventut de la Universitat de València (UV-IVAJ), creada mitjançant un conveni de col·laboració entre la Universitat de València i l’Institut Valencià de la Joventut. Des d’aquesta responsabilitat impulsa activitats d’investigació aplicada, formació, assessorament tècnic i divulgació científica, promovent la connexió entre coneixement acadèmic, professionals de joventut i polítiques públiques. La Càtedra ha consolidat una àmplia xarxa de col·laboració amb serveis municipals, mancomunitats, entitats socials i administracions públiques de la Comunitat Valenciana, arribant actualment a desenes de serveis municipals i entitats socials, a més de participar en iniciatives i projectes europeus.

Compromesa amb la formació de noves generacions d’investigadors i professionals, ha dirigit més de 25 treballs de fi de màster i tesis doctorals i ha participat en la formació de joves investigadors mitjançant beques, contractes i projectes d’investigació. Així mateix, ha desenvolupat una intensa activitat de tutoria de pràctiques acadèmiques externes i de col·laboració amb institucions i organitzacions de l’àmbit professional.

En l’àmbit docent, compta amb una àmplia experiència en titulacions de grau, màster i doctorat. Des de 2009 coordina l’assignatura Optimització Evolutiva i Educativa del Grau en Psicologia i ha desenvolupat durant més de tres dècades responsabilitats vinculades a la coordinació del Pràcticum del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Així mateix, va coordinar la Comissió de Docència i Estudis durant prop d’una dècada, participant activament en els processos de planificació, seguiment i millora de la docència i de les titulacions. La seua tasca docent es completa amb la participació en projectes d’innovació educativa dirigits a millorar els processos d’aprenentatge, l’ajust acadèmic i social i l’experiència universitària de l’estudiantat.