En general els fòssils de vertebrats no mamífers es conserven com a restes òssies, però també s'han registrat dents, escates o plaques dèrmiques i extraordinàriament icnofósiles com a copròlits, peles d'ous o icnites i rastres. Aquestes últimes evidències constitueixen el patrimoni immoble format per jaciments de petjades tant de dinosaures com de quelonios declarats Béns d'Interès Cultural amb categoria de zona paleontològica.

Jaciments i espècies destacades

Des dels jaciments més antics, destaquem les petjades i rastres de quelonios del Keuper localitzats a Domenyo, Quesa i Cortes de Pallars com a representació dels escassíssims registres a nivell mundial d'aquesta mena de restes. Del trànsit Juràsic-Cretàcic es custodien esquelets parcials de dinosaures sauròpodes i estegosaurios com Dacentrurus armatus, trobats en els municipis d'Alpont, Aras de los Olmos i la Yesa. Del jaciment de “La Foia” (Cortes d'Arenós), es conserven les evidències més modernes (Cretàcic inferior, Albiense) de pterosaurios (Ornithocheiridae) de la península ibèrica. El jaciment de “La Solana” (Tous), amb edat Maastrichtiense superior, és una referència europea en l'estudi de les faunes d'ornitòpodes de final del Cretàcic a Europa, localitzant-se nombroses restes de hadrosaurios, destacant una hemimandíbula amb els seus elements dentaris, així com vèrtebres i falanges del grup dels azhdárquidos, els majors pterosaurios coneguts. En la col·lecció de vertebrats destaquen també els fòssils de l'important jaciment del Cretàcic superior de Xera (Campaniense-Maastrichtiense) amb restes del titanosaurio Lirainosaurs astibiae, l'ornitòpode Rhabdodon priscus amb la millor representació de l'espècie en aquest jaciment, el nodosaúrido Struthiosaurus amb restes cranials úniques a nivell mundial, dents de teròpodes, pterosaurios azhdárquidos, quelonios, aligatoroideos i zifosuquios com l'holotip de Doratodon ibericus. Del Miocè continental d'origen lacustre destaquen els fòssils de osteictios de llacs salobres com Aphanius bicorbensis de Bicorb, anurs com a Granota pueyoi amb teixits tous conservats i salamándridos de Ribesalbes. Aquests paleolagos són considerats com a jaciments de conservació excepcional “Konservat-lagerstätten” coneguts mundialment per la bona preservació de la seva fauna i flora. Les col·leccions de vertebrats no mamífers constitueixen un clar exemple d'elevat valor científic, didàctic i museístic que a més posseeix un alt grau d'incorporació de nous registres per als fons paleontològics del museu.

Entre els vertebrats paleozoics (condrictios, “acantodios” i peixos agnatos) destaca Leonodus carlsi, les dents de taurons dels quals són els més antics en el registre fòssil a nivell mundial. També destaquen les col·leccions de dents de taurons triàsics, que representen les troballes més antigues de vertebrats a la Comunitat Valenciana, destacant els exemplars tipus de les espècies Hibodus bugarensis i Lonchidion derenzii, denominades així en honor a la localitat de Bugarra i del Prof. De Paleontologia Miquel de Renzi, respectivament.