Càtedra Joventut UV GVAUniversitat de València Logo del portal

  • Imatge representativa de la publicació

    [Tesis] Factores psicosociales y de adaptación en adolescentes con enfermedad endocrina crónica y sus familias

    Lacomba-Trejo, L. Dir.: Pérez Marín, María Antonia ; Montoya Castilla, Inmaculada

    València: Universitat de València , 2023. Tesi

    La adolescencia puede ser una etapa llena de complicaciones en las que la salud mental, el bienestar y la autoestima se vean comprometidas. Si a lo anterior se le une el hecho de tener una enfermedad no transmisible y crónica como la diabetes mellitus tipo 1 (T1DM), las dificultades pueden ser mayores. La presencia crónica de una enfermedad física afecta a todo el sistema familiar, por lo que el tipo y calidad de las interacciones entre las personas cuidadoras y el adolescente con DMT1 pueden afectar (facilitando o dificultando) el ajuste a la enfermedad de toda la familia. Existen pocos trabajos que aborden las relaciones entre la díada cuidador/a familiar principal-adolescente.

    [Tesis Doctoral amb Menció Internacional] 

    HANDLE: https://hdl.handle.net/10550/85554
  • [Tesi] Anàlisi de les competències generals per a l'ocupabilitat i l'adaptació sociocultural: els titulats universitaris en Educació espanyols treballant a Europa

    Hernáiz-Agreda, N.

    València: Universitat de València , 2019. Tesi

    La internacionalització de les relacions econòmiques i el procés de crisi financera mundial han contribuït a impulsar la mobilitat laboral, a vegades a forçar-la fins i tot, de professionals qualificats. Per això, durant el recent període de recessió (2008-2016), un creixent augment de titulats universitaris espanyols va buscar una eixida laboral concorde a la seua formació en altres països a Europa i altres continents. A més, Espanya tenia i continua mantenint una de les majors taxes de desocupació de la Unió Europea (UE) (Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmics [OCDE], 2018) i les condicions de treball no afavorixen la inserció laboral dels egressats universitaris....

    La internacionalització de les relacions econòmiques i el procés de crisi financera mundial han contribuït a impulsar la mobilitat laboral, a vegades a forçar-la fins i tot, de professionals qualificats. Per això, durant el recent període de recessió (2008-2016), un creixent augment de titulats universitaris espanyols va buscar una eixida laboral concorde a la seua formació en altres països a Europa i altres continents. A més, Espanya tenia i continua mantenint una de les majors taxes de desocupació de la Unió Europea (UE) (Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmics [OCDE], 2018) i les condicions de treball no afavorixen la inserció laboral dels egressats universitaris. En este context, i pel fet que el Procés de Bolonya promou la convergència entre les institucions de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), en esta tesi doctoral es van considerar les competències generals dels plans d'estudis de les titulacions de l'àrea d'Educació com un possible eix vertebrador del desenrotllament de l'ocupabilitat en els estudiants universitaris espanyols. Les competències generals poden ser transferides a diferents contextos laborals on poden ser utilitzades també en diverses ocupacions, concordes o no amb la qualificació de l'egressat. Cal esperar que una formació universitària basada en esta mena de competències facilite la mobilitat laboral anara de les fronteres espanyoles. Al país de destinació es posarà a prova l'ocupabilitat d'estos professionals qualificats a través de les competències generals, així com la seua adaptació sociocultural. En este sentit, els objectius d'esta investigació van ser: a) Examinar si la utilització de les competències generals, contribuïx de manera positiva en les autopercepcions d'ocupabilitat a Espanya i fora d'Espanya i, per consegüent, estudiar si la percepció de la pròpia ocupabilitat influïx en l'adaptació sociocultural anara d'Espanya; b) Analitzar si les variables contextuals (experiència prèvia treballant o estudiant en un altre país, context laboral, temps d'estada i tipus de treball) intervenen en les percepcions de l'ocupabilitat i les dificultats d'adaptació sociocultural. Per a portar a terme este estudi, es va recopilar informació de 336 titulats universitaris espanyols de l'àrea de l'Educació. Tots es trobaven treballant en una ocupació concorde a la seua formació o en altres treballs al Regne Unit, Alemanya, Polònia o Espanya. D'esta manera, es va obtindre una visió actual i internacional de la situació laboral d'estos egressats, comparant el context espanyol amb altres tres països europeus. Es va optar per un disseny de la investigació amb una metodologia quantitativa i de tall transversal, adaptant diferents escales que van permetre conformar el Qüestionari de Competències Generals, Ocupabilitat i Adaptació Sociocultural (CGEAS) amb el qual es van recaptar les dades de la investigació. En termes generals, es va concloure que els egressats espanyols es perceben més ocupables quan treballen en un context laboral diferent de l'espanyol, ja que posen en pràctica les competències generals en grau més alt que els treballadors que es troben a Espanya. D'altra banda, no es van trobar diferències destacables entre els països respecte a la importància de les competències generals, exceptuant els resultats de la competència de comunicació en llengua estrangera. Per tant, els resultats indiquen que les competències generals es poden transferir i utilitzar d'igual mode en qualsevol dels quatre països objecte d'estudi. Respecte a l'ocupabilitat i les dificultats d'adaptació sociocultural, es va trobar que una elevada percepció de l'ocupabilitat contribuïx a reduir este tipus de dificultats. Així mateix, els espanyols que van presentar poques dificultats d'adaptació a nivell social i cultural, també es van percebre més ocupables. Finalment, es conclou atorgant importància a la formació en competències generals des de la universitat per a incrementar l'ocupabilitat i reduir les dificultats d'adaptació sociocultural en egressats espanyols treballant fora d'Espanya; ja que estes competències són una base molt important que sustenta l'ocupabilitat de qualsevol professional.

    Llegir més Ocultar
  • [Tesi] La producció social d'itineraris d'inserció: anàlisi de la formació professional de base des d'una perspectiva de justícia social

    Abiétar-López, M.

    València: Universitat de València , 2017. Tesi

    L'objectiu principal d'esta tesi és analitzar les realitzacions educatives en els contextos educatius de Formació Professional de base des d'una perspectiva de justícia social amb la finalitat de descriure els itineraris que produïxen i l'impacte que tenen en la vida dels i les jóvens que els experimenten. Paral·lel al nostre interés principal s'hi haja el d'intentar comprendre el fenomen de la transició des d'una perspectiva pedagògica que posa l'accent en les relacions socials que es produïxen en la institució educativa. L'estudi de les desigualtats socials produïdes i reproduïdes en el sistema educatiu s'aborda en esta investigació des d'una fonamentació teòrica de justícia social basada...

    L'objectiu principal d'esta tesi és analitzar les realitzacions educatives en els contextos educatius de Formació Professional de base des d'una perspectiva de justícia social amb la finalitat de descriure els itineraris que produïxen i l'impacte que tenen en la vida dels i les jóvens que els experimenten. Paral·lel al nostre interés principal s'hi haja el d'intentar comprendre el fenomen de la transició des d'una perspectiva pedagògica que posa l'accent en les relacions socials que es produïxen en la institució educativa. L'estudi de les desigualtats socials produïdes i reproduïdes en el sistema educatiu s'aborda en esta investigació des d'una fonamentació teòrica de justícia social basada en una concepció dimensional del terme seguint principalment les aportacions Nancy *Fraser. En este aspecte, proposem una conceptualització del terme des d'una perspectiva que inclou tres solucions a la injustícia social: la redistribució, el reconeixement i la representació, estretament vinculada a la participació social. La combinació d'esta perspectiva amb les aportacions d'Iris Marion Young, destacant els obstacles institucionalitzats, és a dir, les condicions estructurals que generen injustícies, conformen la perspectiva de justícia social d'esta tesi. Des d'esta posició, el context educatiu específic que analitzem són els programes educatius corresponents al nivell de Formació Professional de base (*FPB: Formació Professional Bàsica i *PFCB: Programes Formatius de Qualificació Bàsica). Plantegem l'anàlisi des de la perspectiva de la modernització conservadora com a tendència en el desenrotllament de les polítiques educatives seguint a Michael W. Apple i a Stephen J. *Ball. Esta perspectiva ens ha possibilitat descriure i analitzar la posició d'estos programes en el conjunt del sistema educatiu, que els aferma com una via segregadora de l'alumnat en risc de fracàs escolar o abandó educatiu primerenc. Comptant amb la perspectiva teòrica i amb el context educatiu específic, el procés que considerem per a l'avaluació de la justícia social és la transició després dels programes, que posem en relació amb les possibilitats de participació social. L'estratègia metodològica es fonamenta en el model de reproducció i transformació cultural de *Basil *Bernstein, que dona estructura al model d'anàlisi específica d'esta tesi en el qual s'ordenen els elements teòrics per a descriure el procés de producció d'itineraris en els contextos educatius específics de la *FPB i dels *PFCB. Des de la teoria de *Bernstein, el concepte de selecció es presenta com una ferramenta conceptual per a la descripció de producció d'itineraris en contextos educatius específics. Este concepte és el que fonamenta el guió de les entrevistes realitzades. Per a l'obtenció de dades s'han realitzat 65 entrevistes a professionals (equip docent, orientador i directiu) que van treballar en estos programes en el seu primer curs d'implantació (2014-15). Des de la seua explicació de la selecció en diferents moments del procés educatiu, hem obtingut informació sobre els elements prioritzats en les pràctiques pedagògiques que ens permeten descriure la producció social d'itineraris d'inserció. Així mateix, 240 estudiants han respost a qüestionaris la fi principal dels quals és conéixer les seues expectatives respecte al programa. Els resultats es presenten contextualitzats en les possibilitats actuals de transició dels i les jóvens en un mercat de treball segmentat i definit per l'extensió de la precarietat, accentuada en una conjuntura socioeconòmica de crisi. La descripció i l'anàlisi de les concrecions educatives ens ha possibilitat diferenciar realitzacions funcionals i realitzacions orientades a la crítica, si bé les dos produïxen itineraris d'inserció marcades per la condició de polítiques d'inserció que definix la Formació Professional de base en el sistema educatiu espanyol. A més, la influència donada pels i les professionals al context de socialització primària i a la conjuntura socioeconòmica en les seues expectatives sobre els itineraris futurs de l'alumnat incidix en el sentit *asistencialista més que educatiu que adquirixen estos programes. Donada la insuficiència dels programes tant en formació com en certificació proporcionada, l'entorn familiar es presenta com un factor de protecció especialment necessari en conjuntures de recessió econòmica. En conjunt, els resultats obtinguts ens porten a concloure que malgrat unes certes diferències en les realitzacions, la Formació Professional de base és una política d'inserció socialment injusta per la limitada participació social que possibilita i els itineraris d'inserció que produïx.

    Llegir més Ocultar
  • Imatge representativa de la publicació

    [Tesi] Estatus adult, consolidació d'identitat, religiositat i transcendència com a predictors del benestar psicològic en l'adultesa emergent

    Torres Jiménez, Francisca. Dirigida por: Sancerni Beitia, Dolores.

    València: Universitat de València , 2016. Tesi

    El fonament d'esta tesi es troba en una inclinació connatural pels temes relacionats amb la maduresa personal i les tasques de maduresa en l'etapa adulta, des de la perspectiva de la Teoria del Cicle Vital del desenrotllament humà. S'aprofundix en l'estudi de la transició de l'adolescència a l'edat adulta i en el *conepto d'adultesa emergent proposat per Jeffrey Jensen Arnett. Es tracta d'una etapa del cicle en la qual l'individu pot trobar un espai privilegiat on avançar en les seues tasques evolutives, de manera que quede definitivament conformada la seua pròpia identitat.

    Esta nova etapa seria producte d'un efecte d'adaptació psicològica i sociològica, existencial potser, a les noves condicions socioeconòmiques i culturals dels jóvens de hui, immersos en el món postmodern o que, fins i tot, ha superat el postmodernisme. Els canvis socioculturals ocorreguts han il·luminat un nou perfil en la joventut, com a efecte sobre els processos de maduració i identitat dels subjectes.
    S'exposen en profunditat les característiques d'esta nova etapa, presentant les característiques evolutives i psicològiques que li són pròpies, tractant d'aportar algunes dades clarificadores sobre ella, així com les tasques evolutives la resolució de les quals és necessària per a aconseguir l'edat entesa com a edat adulta.

    Es presenten també els criteris per a l'adultesa, així com el paper que l'autopercepció exercix en l'assoliment de la identitat adulta, al·ludint necessàriament als conceptes d'identitat i maduresa personal, i proposant un model d'estatus d'adultesa basat en la maduració d'identitat i els processos d'autopercepció dels subjectes. Les categories definides en el model van ser adults en funcions, adults autopercebuts, adults no preparats i adults emergents.

    En el treball es defén la necessitat d'incloure les variables de religiositat, espiritualitat i transcendència en l'estudi del desenrotllament saludable de la identitat i la personalitat de l'individu, ja que considerem que la religiositat, l'espiritualitat i la transcendència exercixen el seu propi rol en la transició a l'adultesa.

    Atés que este procés de construcció de la identitat no és neutre, promourà diferents nivells de benestar, en funció de quin siga l'avanç maduratiu particular en la transició a l'adultesa de cada individu. També la religiositat i la transcendència permeten el desenrotllament positiu de l'individu i, per tant, té sentit vincular-los a l'estudi de la identitat i la maduresa personal.

    La metodologia utilitzada ha sigut quantitativa, utilitzant enquestes de mostreig no probabilístic amb procediment “bola de neu”. 546 subjectes d'entre 18 i 30 anys van participar en esta investigació, i es van estudiar les variables d'estatus adult, consolidació d'identitat, maduresa, religiositat i transcendència, optimització evolutiva, desenrotllament òptim i benestar. L'anàlisi de les dades arreplegades es va realitzar mitjançant diferents proves de metodologia quantitativa, la qual cosa s'ajusta plenament al caràcter exploratori de l'estudi. (...)

    [Llegir més] [Ocultar]
    HANDLE: http://hdl.handle.net/10550/49960
  • Imatge representativa de la publicació

    [Tesi] Proposta d'un sistema d'indicadors per a la intervenció socioeducativa i la gestió en els centres de dia de menors del sistema de protecció de menors a la Comunitat Valenciana

    Jiménez Sánchez, Adoración. Dirigida por: Marhuenda Fluixà, Fernando.

    València: Universitat de València , 2016. Tesi

    Esta investigació es desenrotlla en el marc de la vulnerabilitat i l'exclusió social, en una societat complexa i de riscos (tal com la definira Beck,1998) i que genera processos d'exclusió (Castel, 1997). L'exclusió social és també el marc de desenrotllament de les polítiques socials i en el qual els Centres de Dia de Menors de la Comunitat Valenciana desenrotllen la seua acció socioeducativa. Esta resposta educativa i social des dels centres, té en compte la multifactorialitat i la multidimensionalitat de l'exclusió, intentant incidir en aquells factors i dimensions que puguen afavorir els processos d'inclusió dels menors i les seues famílies.

    El sistema de protecció de menors de la Comunitat Valenciana disposa de dos tipus de recursos per a desenrotllar i implementar les funcions de protecció que té assignades: els Centres d'Acolliment Residencial i els Centres d'Atenció Diürna o Centres de Dia de menors. En l'actualitat existixen 60 Centres de Dia de Menors a la Comunitat Valenciana agrupats en dos modalitats, Centres de Suport Convivencial i Educatiu i Centres d'Inserció Sociolaboral, amb un total de 1059 places concertades. No obstant això, l'administració no disposa d'indicadors amb els quals avaluar el treball dels centres. D'altra banda, des de les institucions d'atenció a la infància en la Comunitat Valenciana, es reclama la necessitat de disposar d'un sistema d'indicadors que oferisca informació sobre els centres, les accions desenrotllades, el treball socioeducatiu que es realitza amb menors i famílies, la gestió i l'impacte del recurs en la societat.
    La construcció d'uns indicadors per a la gestió del treball socioeducatiu dels centres, constituïx l'objecte d'este projecte de tesi doctoral, des de la convicció que un sistema d'indicadors pot ser una ferramenta eficaç en la demanda de responsabilitat política i social en relació a un dels col·lectius més vulnerables de la societat, la infància i l'adolescència.

    La tesi es desenrotlla des d'una perspectiva micro, però en la qual es reconeix la complexitat de l'objecte d'anàlisi, aportant un instrument vàlid i senzill d'aplicació quotidiana, que ajude, mitjançant la desagregació d'elements, a comprendre la complexa globalitat dels Centres de Dia de Menors i oferir un instrument per a la seua millora. Per tant esta investigació té una vocació pràctica, però alhora en diàleg amb la teoria. D'una banda contextualitzar el treball realitzat des dels Centres de Dia de Menors i per una altra, projectar possibles canvis que milloren la intervenció socioeducativa i la gestió dels centres. Prestant especial interés a la qualitat de la gestió i de les intervencions socioeducatives i a la participació de cada un dels agents implicats en els centres de menors. Des de la convicció que comprendre la realitat és el primer pas per a transformar-la.

    Per tot això, l'objectiu d'esta tesi és visibilitzar, mitjançant la ferramenta del sistema d'indicadors el treball realitzat des dels Centres de Dia de Menors, proporcionant informació als agents que treballen en ell i augmentant el coneixement sobre este sector i així oferir la base científica per a la gestió i la presa de decisions tant en l'àmbit públic com en el de les entitats socials que gestionen gran part dels centres.

    A fi de comprendre el sector d'actuació dels Centres de Dia de Menors comencem caracteritzant el Tercer Sector d'Acció social, la seua conceptualització i alguna cosa de la seua trajectòria, per a arribar a comprendre el paper que té en la satisfacció de les necessitats socials, en l'exercici dels drets socials; en definitiva, en la producció de benestar social. El que ens porta a qüestionar-nos sobre els possibles models d'atenció a les polítiques públiques aprofundint en el model mixt o de col·laboració entre l'Estat, el Mercat i el Tercer Sector d'Acció Social. Esta realitat social no està lliure de debats i reptes, alguns d'ells en estreta relació amb la situació dels Centres de Dia de Menors, especialment l'avaluació dels centres, el finançament, la mercantilització de l'acció social, entre altres. En la seua majoria, els Centres de Dia de Menors són gestionats per entitats socials d'acció social, per això aprofundirem en la gestió de les organitzacions del Tercer Sector d'Acció Social.

    L'avaluació de programes i la construcció d'indicadors, aporta les bases teòriques sobre les quals armar el nostre sistema d'indicadors per a l'avaluació dels centres. Els vímets que ens han servit per a tal armadura i dels quals donem compte en este capítol són el model d'avaluació sistemàtica de Stufflebeam i Schiklield (1987); el model de gestió de les organitzacions de Fantova (2011) i finalment, l'estudi sobre els indicadors d'inclusió, realitzat per la Fundació Luís Vives (2011).

    Per a entendre el context concret de la investigació en el qual naix i es desenrotlla l'activitat dels centres, es fa un recorregut sobre els antecedents dels Centres de Dia de Menors, com a recursos de protecció de la infància a la Comunitat Valenciana i s'analitzen, en l'actualitat, les actuacions, centres i servicis de protecció en situació de risc o desemparament de menors i adolescents.
    Al costat de la gestió dels centres, la intervenció socioeducativa és l'altre element clau per a entendre el marc d'esta tesi, ja que és l'acció especialitzada que es desenrotlla des dels Centres de Dia de Menors, emmarcada al seu torn en la protecció i promoció dels menors i adolescents.

    La investigació de camp s'ha desenrotllat en quatre fases. Una primera fase d'identificació de la informació en la qual donem compte de les fonts primàries, legislació, identificació d'informants clau i literatura especialitzada. En la segona fase vam fer apilament de la informació aportada pels propis professionals dels centres, mitjançant l'organització de dos grups focals. Esta informació ha sigut la base de contingut per a la proposta inicial del sistema d'indicadors d'avaluació. La tercera fase va servir per a analitzar la informació recopilada i organitzar-la d'una manera lògica valent-nos de les bases teòriques ja esmentats. Posteriorment es va realitzar el procés de construcció dels indicadors, definint els objectius, els estàndards i les fonts d'informació per a cada un d'ells. Armat este primer sistema d'indicadors es va procedir a la seua avaluació i contrast mitjançant el juí d'experts. En la quarta fase, i després de l'anàlisi del juí d'experts, es va plasmar la proposta definitiva del sistema d'indicadors.

    Els elements que finalment han quedat enquadrats en este sistema d'indicadors s'organitzen en quatre fases: La fase d'avaluació del context està formada per tres dimensions: La dimensió de la població, els recursos del territori i la dimensió de participació ciutadana. La fase de l'avaluació de l'input és la fase de la qual s'avaluen quatre processos de gestió, segons el model de gestió de les organitzacions de Fantova (2011). En el nostre sistema d'indicadors, cada un d'estos processos es correspon amb una dimensió: La dimensió de la gestió econòmic- financera; la dimensió de la gestió de les aportacions o contribucions de les persones; la dimensió de la interlocució i la dimensió de la cultura organitzacional. En la fase d'avaluació del procés anivelles i moments de la planificació s'entrecreuen amb el procés de gestió i amb el procés d'intervenció socioeducativa, organitzat conformement a les dimensions de la inclusió (Fundació Luís Vives, 2011) i als tres moments en els quals s'estructura el Projecte Educatiu Individualitzat del menor en els Centres de Dia de Menors, segons la normativa d'estos centres. En l'avaluació del producte, la informació obtinguda en esta fase informa dels resultats del programen i ens servix per a verificar els efectes del programa, tant en la gestió dels centres, com en la intervenció socioeducativa realitzada. En el nostre sistema d'indicadors l'avaluació de producte se centra en tres dimensions: La dimensió de la qualitat, la dimensió del procés educatiu i la dimensió de l'estructuració.

    Este sistema d'indicadors, es complementa amb un glossari d'elaboració pròpia que explica cada un dels termes que apareixen en el sistema d'indicadors, facilitant la comprensió de conceptes la interpretació dels quals poguera donar lloc a equívocs.

    Finalment, la investigació arreplega una sèrie de recapitulacions, ja que el procés realitzat en esta tesi ha portat a elaborar i presentar un producte, el sistema d'indicadors, amb el que no es presenten pròpiament unes conclusions, que hagueren d'esperar a la validació experimental d'este sistema.

    [Llegir més] [Ocultar]
    HANDLE: http://hdl.handle.net/10550/52815
  • Imatge representativa de la publicació

    [Tesi] El Fracàs Escolar des de la Perspectiva de l'Exclusió Educativa. El Currículum Prescrit del PDC i del PCPI a la Comunitat Valenciana

    García Rubio, Juan. Dirigida por: Marhuenda Fluixá, Fernando.

    València: Universitat de València , 2015. Tesi

    Les dades tan alarmants que salen any rere any sota la referència de fracàs escolar a Espanya, i molt especialment a la Comunitat Valenciana, han suscitat el meu interés per abordar este tema, darrere del que es troben jóvens que tenen moltes possibilitats d'acabar en el que es denomina l'exclusió social.

    Després de llegir els diversos treballs realitzats pel professor Escudero sobre el fracàs escolar, vaig pensar que la perspectiva de l'exclusió educativa que ell utilitza em possibilitaria comprendre este fenomen, posant l'accent en factors en els quals normalment no s'incidix. D'esta manera, podria dirigir la meua atenció no tant al resultat com al procés, permetent-me no establir tota la culpa en les “víctimes” d'este, sinó en altres partícips.

    L'enfocament de l'exclusió educativa part d'una idea fonamental: l'educació és un dret essencial per a l'ésser humà pel que per si només representa, i a més, per ser porta d'entrada perquè altres drets es materialitzen.

    És en el Programa de Diversificació Curricular i en el Programa de Qualificació Professional Inicial on he estudiat l'exclusió educativa ja que els dos tenen com a objectiu principal l'aconseguir proporcionar una educació imprescindible i suficient a alumnes que mostren moltes dificultats a aconseguir l'aprenentatge esperat. També els dos programes constituïxen mesures extraordinàries perquè per a aconseguir este objectiu separen als alumnes del seu grup d'iguals, oferint-los curricula diferents als que es troben a les aules ordinàries d'Educació Secundària Obligatòria, però obtenint tots, la mateixa titulació. En ells s'aconseguixen excel·lents resultats acadèmics i cada vegada hi ha més alumnes matriculats en estos, però el que m'he preguntat és si el que es planteja com una solució, encara que siga d'emergència, realment ho és, o per contra, tan sols representa una estratègia que té com a objectiu fonamental disminuir el fracàs escolar de la manera més senzilla: baixant els nivells.

    Doncs bé, al fil de les anteriors reflexions, l'interrogant bàsic de la tesi doctoral ha sigut el següent: Planteja el legislador de la Comunitat Valenciana els Programes de Diversificació Curricular i els Programes de Qualificació Professional Inicial com a instruments d'inclusió o d'exclusió educativa? Seran d'inclusió educativa si planteja que els alumnes aconseguisquen en estos programes coneixements semblants als de l'aula ordinària, o almenys els bàsics, utilitzant mitjans i metodologia distints, però sense canviar en gran manera altres components del currículum -objectius, continguts, competències bàsiques i criteris d'avaluació-.

    I seran d'exclusió educativa si el que prescriu en realitat és una rebaixa substancial en estos, de tal manera que un alumne que no obté el títol de Graduat en ESO a l'aula ordinària podria obtindre'l amb facilitat en un PDC o en un PCPI. Com es pot desprendre de l'interrogant bàsic plantejat, centraré la meua investigació en el currículum prescrit -currículum que condiciona fortament el que succeïx a les aules, a més de definir les intencions educatives que la societat perseguix-, i més en concret en el de la Comunitat Valenciana. La tesi consta en primer lloc d'un estudi teòric sobre el fracàs escolar des del punt de vista de l'exclusió educativa, així com dels dos programes indicats. En una segona part, he presentat el treball de camp realitzat, el propòsit del qual ha sigut establir comparacions entre els objectius, continguts, criteris d'avaluació i competències bàsiques de 2n de PDC i 2n de PCPI, en contrast amb els de 4t d'ESO, ensenyances mínimes de 4t ESO i un currículum bàsic del mateix curs definit pel consens d'experts en les matèries de matemàtiques i castellà, a fi d'acreditar si els diferents elements curriculars presenten semblances. D'altra banda, he intentat ser el més “objectiu” possible en els juís de valor, per a això he recorregut a la tècnica Delphi, convençut que la coincidència de diverses subjectivitats –les que han aportat els experts- aconseguirà un grau d'objectivitat mínim.

    Després de la presentació de la investigació realitzada, he arribat a la conclusió general que els alumnes d'estos dos programes amb l'excepció del currículum de 2n de PDC en la seua comparació en les ensenyances mínimes, no podran gaudir del dret essencial a l'educació, ja que el legislador confecciona un currículum prescrit que manca dels aprenentatges bàsics. Finalment, he establit unes propostes de millora, entre les quals destaca la importància de confeccionar un currículum bàsic consensuat per tota la comunitat educativa que garantisca a tots els alumnes del sistema educatiu aconseguir almenys uns aprenentatges essencials i imprescindibles.

    [Llegir més] [Ocultar]
    HANDLE: http://hdl.handle.net/10550/45838
  • [Treball d'investigació] Una anàlisi de l'adultesa emergent: criteris i autopercepció de la identitat com a adult en jóvens valencians

    Torres Jiménez, F.

    València: Universitat de València , 2012. Tesi

  • [Tesi] Discrepància entre pares i fills en la percepció del funcionament familiar i desenrotllament de l'autonomia adolescent

    Alonso Stuyck, P.

    València: Universitat de València , 2005. Tesi

    L'estudi s'emmarca en el paradigma contextual dialèctic, realitzant una aproximació conceptual a l'adolescència, la família, i l'autonomia, i descrivint la transformació que han experimentat estes realitats. Des del prisma evolutiu-educatiu s'entén l'autonomia adolescent com a part del procés maduratiu de definició de la primera identitat (Teoria Epigenètica de Erikson). Sembla que el conflicte patern-filial, recolzat en la proximitat emocional en les relacions, és un requisit necessari per al seu desenrotllament. Des d'esta perspectiva, l'objectiu de la investigació és analitzar les relacions entre diferents dimensions del funcionament familiar amb dos facetes de l'autonomia adolescent:...

    L'estudi s'emmarca en el paradigma contextual dialèctic, realitzant una aproximació conceptual a l'adolescència, la família, i l'autonomia, i descrivint la transformació que han experimentat estes realitats. Des del prisma evolutiu-educatiu s'entén l'autonomia adolescent com a part del procés maduratiu de definició de la primera identitat (Teoria Epigenètica de Erikson). Sembla que el conflicte patern-filial, recolzat en la proximitat emocional en les relacions, és un requisit necessari per al seu desenrotllament. Des d'esta perspectiva, l'objectiu de la investigació és analitzar les relacions entre diferents dimensions del funcionament familiar amb dos facetes de l'autonomia adolescent: emocional i conductual. Les autonomia emocional suposa tindre el centre de gravetat afectiu en un mateix, mentres que l'autonomia conductual implica prendre les decisions de mode personal. Per a això es contrasta l'opinió dels 567 adolescents amb la dels seus pares, en variables de funcionament familiar i autonomia conductual utilitzant la metodologia de qüestionari. Els resultats es relacionen amb les puntuacions dels fills adolescents en identitat, autoestima i autonomia emocional. Les conclusions generals es poden resumir en els següents punts: L'increment d'autonomia es presenta com una de les tasques evolutives adolescents. Les facetes emocional i conductual de l'autonomia, no són solapades entre si, ja que afecten diferencialment el desenrotllament personal. En este sentit, resulta útil estudiar l'increment de l'autonomia, combinant les facetes emocional i conductual en perfils, perquè aclarix el significat de l'autonomia en cada fase de l'adolescència. S'ha comprovat el caràcter negatiu d'una excessiva autonomia emocional a l'inici de l'adolescència . Es verifica igualment una connexió entre autonomia i altres àmbits de desenrotllament adolescent, com el de la identitat. S'observa una relació de l'autonomia amb variables de Funcionament familiar, com la discrepància entre pares i fills, la Cohesió, l'Adaptabilitat o la qualitat en la Comunicació. En síntesi, els resultats avalen l'estreta connexió de dimensions intrapersonals de gran importància evolutiva per a l'adolescent, com l'autonomia i la identitat, amb aspectes interpersonals vinculats a la interacció familiar.

    Llegir més Ocultar
    ISBN: 8437062241
    Dipòsit Legal: V-1378-2006
  • [Treball d'investigació] Processos d'identitat i estils de pensament en l'adolescència

    Ruiz Alfonso, J. M.

    València: Universitat de València , 2003. Tesi

  • [Treball d'investigació] El programa *PIECAP: intel·ligència emocional en adolescents

    Alonso Stuyck, P

    València: Universitat de València , 2003. Tesi