[Tesi] Anàlisi de les competències generals per a l'ocupabilitat i l'adaptació sociocultural: els titulats universitaris en Educació espanyols treballant a Europa

Hernáiz-Agreda, N.

La internacionalització de les relacions econòmiques i el procés de crisi financera mundial han contribuït a impulsar la mobilitat laboral, a vegades a forçar-la fins i tot, de professionals qualificats. Per això, durant el recent període de recessió (2008-2016), un creixent augment de titulats universitaris espanyols va buscar una eixida laboral concorde a la seua formació en altres països a Europa i altres continents. A més, Espanya tenia i continua mantenint una de les majors taxes de desocupació de la Unió Europea (UE) (Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmics [OCDE], 2018) i les condicions de treball no afavorixen la inserció laboral dels egressats universitaris....

La internacionalització de les relacions econòmiques i el procés de crisi financera mundial han contribuït a impulsar la mobilitat laboral, a vegades a forçar-la fins i tot, de professionals qualificats. Per això, durant el recent període de recessió (2008-2016), un creixent augment de titulats universitaris espanyols va buscar una eixida laboral concorde a la seua formació en altres països a Europa i altres continents. A més, Espanya tenia i continua mantenint una de les majors taxes de desocupació de la Unió Europea (UE) (Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmics [OCDE], 2018) i les condicions de treball no afavorixen la inserció laboral dels egressats universitaris. En este context, i pel fet que el Procés de Bolonya promou la convergència entre les institucions de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), en esta tesi doctoral es van considerar les competències generals dels plans d'estudis de les titulacions de l'àrea d'Educació com un possible eix vertebrador del desenrotllament de l'ocupabilitat en els estudiants universitaris espanyols. Les competències generals poden ser transferides a diferents contextos laborals on poden ser utilitzades també en diverses ocupacions, concordes o no amb la qualificació de l'egressat. Cal esperar que una formació universitària basada en esta mena de competències facilite la mobilitat laboral anara de les fronteres espanyoles. Al país de destinació es posarà a prova l'ocupabilitat d'estos professionals qualificats a través de les competències generals, així com la seua adaptació sociocultural. En este sentit, els objectius d'esta investigació van ser: a) Examinar si la utilització de les competències generals, contribuïx de manera positiva en les autopercepcions d'ocupabilitat a Espanya i fora d'Espanya i, per consegüent, estudiar si la percepció de la pròpia ocupabilitat influïx en l'adaptació sociocultural anara d'Espanya; b) Analitzar si les variables contextuals (experiència prèvia treballant o estudiant en un altre país, context laboral, temps d'estada i tipus de treball) intervenen en les percepcions de l'ocupabilitat i les dificultats d'adaptació sociocultural. Per a portar a terme este estudi, es va recopilar informació de 336 titulats universitaris espanyols de l'àrea de l'Educació. Tots es trobaven treballant en una ocupació concorde a la seua formació o en altres treballs al Regne Unit, Alemanya, Polònia o Espanya. D'esta manera, es va obtindre una visió actual i internacional de la situació laboral d'estos egressats, comparant el context espanyol amb altres tres països europeus. Es va optar per un disseny de la investigació amb una metodologia quantitativa i de tall transversal, adaptant diferents escales que van permetre conformar el Qüestionari de Competències Generals, Ocupabilitat i Adaptació Sociocultural (CGEAS) amb el qual es van recaptar les dades de la investigació. En termes generals, es va concloure que els egressats espanyols es perceben més ocupables quan treballen en un context laboral diferent de l'espanyol, ja que posen en pràctica les competències generals en grau més alt que els treballadors que es troben a Espanya. D'altra banda, no es van trobar diferències destacables entre els països respecte a la importància de les competències generals, exceptuant els resultats de la competència de comunicació en llengua estrangera. Per tant, els resultats indiquen que les competències generals es poden transferir i utilitzar d'igual mode en qualsevol dels quatre països objecte d'estudi. Respecte a l'ocupabilitat i les dificultats d'adaptació sociocultural, es va trobar que una elevada percepció de l'ocupabilitat contribuïx a reduir este tipus de dificultats. Així mateix, els espanyols que van presentar poques dificultats d'adaptació a nivell social i cultural, també es van percebre més ocupables. Finalment, es conclou atorgant importància a la formació en competències generals des de la universitat per a incrementar l'ocupabilitat i reduir les dificultats d'adaptació sociocultural en egressats espanyols treballant fora d'Espanya; ja que estes competències són una base molt important que sustenta l'ocupabilitat de qualsevol professional.

[Tesi] La producció social d'itineraris d'inserció: anàlisi de la formació professional de base des d'una perspectiva de justícia social

Abiétar-López, M.

L'objectiu principal d'esta tesi és analitzar les realitzacions educatives en els contextos educatius de Formació Professional de base des d'una perspectiva de justícia social amb la finalitat de descriure els itineraris que produïxen i l'impacte que tenen en la vida dels i les jóvens que els experimenten. Paral·lel al nostre interés principal s'hi haja el d'intentar comprendre el fenomen de la transició des d'una perspectiva pedagògica que posa l'accent en les relacions socials que es produïxen en la institució educativa. L'estudi de les desigualtats socials produïdes i reproduïdes en el sistema educatiu s'aborda en esta investigació des d'una fonamentació teòrica de justícia social basada...

L'objectiu principal d'esta tesi és analitzar les realitzacions educatives en els contextos educatius de Formació Professional de base des d'una perspectiva de justícia social amb la finalitat de descriure els itineraris que produïxen i l'impacte que tenen en la vida dels i les jóvens que els experimenten. Paral·lel al nostre interés principal s'hi haja el d'intentar comprendre el fenomen de la transició des d'una perspectiva pedagògica que posa l'accent en les relacions socials que es produïxen en la institució educativa. L'estudi de les desigualtats socials produïdes i reproduïdes en el sistema educatiu s'aborda en esta investigació des d'una fonamentació teòrica de justícia social basada en una concepció dimensional del terme seguint principalment les aportacions Nancy *Fraser. En este aspecte, proposem una conceptualització del terme des d'una perspectiva que inclou tres solucions a la injustícia social: la redistribució, el reconeixement i la representació, estretament vinculada a la participació social. La combinació d'esta perspectiva amb les aportacions d'Iris Marion Young, destacant els obstacles institucionalitzats, és a dir, les condicions estructurals que generen injustícies, conformen la perspectiva de justícia social d'esta tesi. Des d'esta posició, el context educatiu específic que analitzem són els programes educatius corresponents al nivell de Formació Professional de base (*FPB: Formació Professional Bàsica i *PFCB: Programes Formatius de Qualificació Bàsica). Plantegem l'anàlisi des de la perspectiva de la modernització conservadora com a tendència en el desenrotllament de les polítiques educatives seguint a Michael W. Apple i a Stephen J. *Ball. Esta perspectiva ens ha possibilitat descriure i analitzar la posició d'estos programes en el conjunt del sistema educatiu, que els aferma com una via segregadora de l'alumnat en risc de fracàs escolar o abandó educatiu primerenc. Comptant amb la perspectiva teòrica i amb el context educatiu específic, el procés que considerem per a l'avaluació de la justícia social és la transició després dels programes, que posem en relació amb les possibilitats de participació social. L'estratègia metodològica es fonamenta en el model de reproducció i transformació cultural de *Basil *Bernstein, que dona estructura al model d'anàlisi específica d'esta tesi en el qual s'ordenen els elements teòrics per a descriure el procés de producció d'itineraris en els contextos educatius específics de la *FPB i dels *PFCB. Des de la teoria de *Bernstein, el concepte de selecció es presenta com una ferramenta conceptual per a la descripció de producció d'itineraris en contextos educatius específics. Este concepte és el que fonamenta el guió de les entrevistes realitzades. Per a l'obtenció de dades s'han realitzat 65 entrevistes a professionals (equip docent, orientador i directiu) que van treballar en estos programes en el seu primer curs d'implantació (2014-15). Des de la seua explicació de la selecció en diferents moments del procés educatiu, hem obtingut informació sobre els elements prioritzats en les pràctiques pedagògiques que ens permeten descriure la producció social d'itineraris d'inserció. Així mateix, 240 estudiants han respost a qüestionaris la fi principal dels quals és conéixer les seues expectatives respecte al programa. Els resultats es presenten contextualitzats en les possibilitats actuals de transició dels i les jóvens en un mercat de treball segmentat i definit per l'extensió de la precarietat, accentuada en una conjuntura socioeconòmica de crisi. La descripció i l'anàlisi de les concrecions educatives ens ha possibilitat diferenciar realitzacions funcionals i realitzacions orientades a la crítica, si bé les dos produïxen itineraris d'inserció marcades per la condició de polítiques d'inserció que definix la Formació Professional de base en el sistema educatiu espanyol. A més, la influència donada pels i les professionals al context de socialització primària i a la conjuntura socioeconòmica en les seues expectatives sobre els itineraris futurs de l'alumnat incidix en el sentit *asistencialista més que educatiu que adquirixen estos programes. Donada la insuficiència dels programes tant en formació com en certificació proporcionada, l'entorn familiar es presenta com un factor de protecció especialment necessari en conjuntures de recessió econòmica. En conjunt, els resultats obtinguts ens porten a concloure que malgrat unes certes diferències en les realitzacions, la Formació Professional de base és una política d'inserció socialment injusta per la limitada participació social que possibilita i els itineraris d'inserció que produïx.

[Tesi] Estatus adult, consolidació d'identitat, religiositat i transcendència com a predictors del benestar psicològic en l'adultesa emergent

Torres Jiménez, Francisca. Dirigida por: Sancerni Beitia, Dolores.

El fonament d'esta tesi es troba en una inclinació connatural pels temes relacionats amb la maduresa personal i les tasques de maduresa en l'etapa adulta, des de la perspectiva de la Teoria del Cicle Vital del desenrotllament humà. S'aprofundix en l'estudi de la transició de l'adolescència a l'edat adulta i en el *conepto d'adultesa emergent proposat per Jeffrey Jensen Arnett. Es tracta d'una etapa del cicle en la qual l'individu pot trobar un espai privilegiat on avançar en les seues tasques evolutives, de manera que quede definitivament conformada la seua pròpia identitat.

[Tesi] Proposta d'un sistema d'indicadors per a la intervenció socioeducativa i la gestió en els centres de dia de menors del sistema de protecció de menors a la Comunitat Valenciana

Jiménez Sánchez, Adoración. Dirigida por: Marhuenda Fluixà, Fernando.

Esta investigació es desenrotlla en el marc de la vulnerabilitat i l'exclusió social, en una societat complexa i de riscos (tal com la definira Beck,1998) i que genera processos d'exclusió (Castel, 1997). L'exclusió social és també el marc de desenrotllament de les polítiques socials i en el qual els Centres de Dia de Menors de la Comunitat Valenciana desenrotllen la seua acció socioeducativa. Esta resposta educativa i social des dels centres, té en compte la multifactorialitat i la multidimensionalitat de l'exclusió, intentant incidir en aquells factors i dimensions que puguen afavorir els processos d'inclusió dels menors i les seues famílies.

[Tesi] El Fracàs Escolar des de la Perspectiva de l'Exclusió Educativa. El Currículum Prescrit del PDC i del PCPI a la Comunitat Valenciana

García Rubio, Juan. Dirigida por: Marhuenda Fluixá, Fernando.

Les dades tan alarmants que salen any rere any sota la referència de fracàs escolar a Espanya, i molt especialment a la Comunitat Valenciana, han suscitat el meu interés per abordar este tema, darrere del que es troben jóvens que tenen moltes possibilitats d'acabar en el que es denomina l'exclusió social.

[Treball d'investigació] Una anàlisi de l'adultesa emergent: criteris i autopercepció de la identitat com a adult en jóvens valencians

Torres Jiménez, F.

[Tesi] Discrepància entre pares i fills en la percepció del funcionament familiar i desenrotllament de l'autonomia adolescent

Alonso Stuyck, P.

L'estudi s'emmarca en el paradigma contextual dialèctic, realitzant una aproximació conceptual a l'adolescència, la família, i l'autonomia, i descrivint la transformació que han experimentat estes realitats. Des del prisma evolutiu-educatiu s'entén l'autonomia adolescent com a part del procés maduratiu de definició de la primera identitat (Teoria Epigenètica de Erikson). Sembla que el conflicte patern-filial, recolzat en la proximitat emocional en les relacions, és un requisit necessari per al seu desenrotllament. Des d'esta perspectiva, l'objectiu de la investigació és analitzar les relacions entre diferents dimensions del funcionament familiar amb dos facetes de l'autonomia adolescent:...

L'estudi s'emmarca en el paradigma contextual dialèctic, realitzant una aproximació conceptual a l'adolescència, la família, i l'autonomia, i descrivint la transformació que han experimentat estes realitats. Des del prisma evolutiu-educatiu s'entén l'autonomia adolescent com a part del procés maduratiu de definició de la primera identitat (Teoria Epigenètica de Erikson). Sembla que el conflicte patern-filial, recolzat en la proximitat emocional en les relacions, és un requisit necessari per al seu desenrotllament. Des d'esta perspectiva, l'objectiu de la investigació és analitzar les relacions entre diferents dimensions del funcionament familiar amb dos facetes de l'autonomia adolescent: emocional i conductual. Les autonomia emocional suposa tindre el centre de gravetat afectiu en un mateix, mentres que l'autonomia conductual implica prendre les decisions de mode personal. Per a això es contrasta l'opinió dels 567 adolescents amb la dels seus pares, en variables de funcionament familiar i autonomia conductual utilitzant la metodologia de qüestionari. Els resultats es relacionen amb les puntuacions dels fills adolescents en identitat, autoestima i autonomia emocional. Les conclusions generals es poden resumir en els següents punts: L'increment d'autonomia es presenta com una de les tasques evolutives adolescents. Les facetes emocional i conductual de l'autonomia, no són solapades entre si, ja que afecten diferencialment el desenrotllament personal. En este sentit, resulta útil estudiar l'increment de l'autonomia, combinant les facetes emocional i conductual en perfils, perquè aclarix el significat de l'autonomia en cada fase de l'adolescència. S'ha comprovat el caràcter negatiu d'una excessiva autonomia emocional a l'inici de l'adolescència . Es verifica igualment una connexió entre autonomia i altres àmbits de desenrotllament adolescent, com el de la identitat. S'observa una relació de l'autonomia amb variables de Funcionament familiar, com la discrepància entre pares i fills, la Cohesió, l'Adaptabilitat o la qualitat en la Comunicació. En síntesi, els resultats avalen l'estreta connexió de dimensions intrapersonals de gran importància evolutiva per a l'adolescent, com l'autonomia i la identitat, amb aspectes interpersonals vinculats a la interacció familiar.

[Treball d'investigació] Processos d'identitat i estils de pensament en l'adolescència

Ruiz Alfonso, J. M.

[Treball d'investigació] El programa *PIECAP: intel·ligència emocional en adolescents

Alonso Stuyck, P