La resistència pot transferir-se de la mare al nadó a l’úter i a través del calostre .El tracte digestiu del nadó es converteix en un reservori de gens de resistència fins i tot abans del naixement. La prevalença d’alguns gens de resistència es sis vegades major en el xiquet que en la mare
L’estudi, realitzat per investigadors de la Unitat Mixta en Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), així com del Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBEResp), que depèn de l’Instituto de Salud Carlos III, en col·laboració amb investigadors de la cohort INMA Valencia i de la Universitat de Copenhaguen, ha revelat una alta prevalença de gens de resistència a antibiòtics betalactàmics i a la tetraciclina tant al meconi com en mostres fecals primerenques de nadons.
L’intestí ha estat identificat com un important reservori de gens de resistència a antibiòtics que es poden transferir a espècies patògenes. Els resultats d’aquest estudi indiquen que les resistències a antibiòtics presents en la mare poden transferir-se al nadó fins i tot abans del naixement, a l’úter, així com a través del calostre, i s’estableixen al tracte digestiu del nadó.
“És alarmant, perquè hem identificat tant al meconi com a les mostres d’excrements de nadons d’una setmana d’edat una prevalença particularment elevada del gen mecA, que es xifra en un 45%, sis vegades més que la prevalença detectada a les mares”, destaca la Dra. M. José Gosalbes, investigadora de la Unitat Mixta de Fisabio i la UV, així com del CIBEResp.
Els investigadors han analitzat la presència de resistències a antibiòtics en 20 mostres de mencions que provenien de nadons de la cohort del projecte INMA. En un 70% d’aquests s’ha trobat resistència a antibiòtics.
Així mateix, els científics han estudiat una sèrie de mostres d’excrements de 13 parelles de mares i fills, i han analitzat mostres tant de les mares abans del part com del nadó a una setmana del naixement. A més, per a una de les parelles han pogut estudiar també el calostre i el meconi, així com mostres fecals de la mare i del nadó a la setmana i al mes 1, 3, 7 i 12.
“Tant al meconi com al calostre hem trobat que es repeteixen algunes de les resistències a antibiòtics detectats en la mare abans del part, més avant hem comprovat que aquestes resistències poden desaparèixer i aparèixer-ne altres de noves”, ressalta la Dra. Pilar Francino, cap de l’Àrea de Genòmica i Salut de la Fundació FISABIO.
“Tot això és preocupant perquè, per exemple, el gen mecA, que permet als bacteris ser resistents als antibiòtics betalactàmics, es troba en molt alta freqüència als meconis i als excrements dels nadons d’una setmana, i es crea un reservori al qual poden accedir patògens com el Staphylococcus aureus”, ressalta la Dra. Francino, també investigadora del CIBEResp i professora adjunta de l’Escola de Ciències Naturals de la Universitat de Califòrnia.
L’article, titulat "High frequencies of antibiotic resistance genes in infants meconium and early fecal samples”, ha estat publicat en la revista Journal of Developmental Origins of Health and Disease.
Juntament amb les doctores Gosalbes i Francino, també signen l’article els investigadors de la Unitat Mixta en Genòmica i Salut de FISABIO i la UV Yvonne Vallès i Nuria Jiménez-Hernández; els estudiants P. Riva i S. Miravet-Verde; Sabrina Llop i Ferran Ballester, ambdós de la Unitat Mixta en Epidemiologia i Salud Ambiental de FISABIO, la UJI i la UV, així com del CIBEResp; Y. Agersó, de l’Institut Nacional dels Aliments de Dinamarca; i Cristina Balle, Soren J.Sørensen i L. E. de Vries, del Departament de Biologia, Secció de Microbiologia, de la Universitat de Copenhaguen.
Sobre el Projecte INMA i la cohort de València
INMA – Infància i Medi Ambient és una xarxa d’investigació de grups espanyols, entre els quals es troba l’Àrea d’Ambient i Salut de FISABIO-Salut Pública, que té com a objectiu l’estudi del paper dels contaminants ambientals més importants en l’aire, aigua i en la dieta durant l’embaràs i l’inici de la vida, i els efectes en el creixement i desenvolupament infantil.
A l’octubre de l’any 2003 es va dur a terme l’estudi pilot per a la creació de la cohort INMA a València. Es van reclutar 855 dones de la província de València. S’ha realitzat un seguiment als nadons acabats de nàixer al llarg de la seua infantesa.
