.jpg)
Un estudi liderat per la Universitat de Valladolid (UVa) i l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), en el qual participa el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt de la Universitat de València, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Generalitat Valenciana, quantifica per primera vegada les alteracions de l’estructura interna de la tempesta provocades pel canvi climàtic. Aquestes variacions, el 29 d’octubre de 2024, en la DANA de València, van intensificar la taxa de precipitació en un 20 %, van estendre un 55 % la zona afectada per precipitacions superiors a 180 mm i van augmentar el volum total de pluja en la conca del riu Xúquer en un 19 %, en comparació amb l’era preindustrial.
El nou treball publicat en Nature Communications, en el qual participa personal investigador del CIDE i de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), empra simulacions d’alta resolució que permeten determinar la influència del canvi climàtic en la dinàmica convectiva de la tempesta, procés pel qual s’originen les precipitacions després del ràpid ascens d’aire càlid i humit des de la mar cap a les capes altes de l’atmosfera.
A l’octubre de 2024, el sud-est peninsular va registrar intenses precipitacions provocades per una depressió aïllada en nivells alts (DANA). Les pluges van afectar amb especial virulència la província de València, on es van registrar casos com el municipi de Torís, on l’estació meteorològica va registrar precipitacions que van superar la mitjana anual (771 mm), en tan sols 15 hores.
Les dades reflecteixen que la temperatura de les aigües superficials de la mar Mediterrània presentava una anomalia d’1,2 °C per damunt del normal, la qual cosa va provocar un major contingut d’humitat atmosfèrica. Per això, les precipitacions es van intensificar un 20 % per cada grau de calfament de la mar, és a dir, en un context sense canvi climàtic, les pluges haurien sigut fins a una cinquena part menys intenses. Aquest increment supera fins i tot l’escala de Clausius-Clapeyron, que explica com cada grau centígrad que augmenta la temperatura de l’aire, aquest pot contenir aproximadament un 7 % més de vapor d’aigua.
“La temperatura de la mar va actuar com a combustible, amplificant l’energia potencial convectiva disponible en la tempesta amb corrents ascendents més intensos i canvis en l’activitat de la microfísica de núvols”, explica Carlos Calvo, autor principal de l’estudi i actualment investigador del CIDE.
Els investigadors van analitzar les dades registrades mitjançant un enfocament de ‘pseudo-calfament global’ (PGW, per les seues sigles en anglès) de molt alta resolució espacial, que va permetre avaluar la contribució del canvi climàtic. “Estudiem diferents components interns de la tempesta mitjançant l’ús de simulacions d’alta resolució (1 km) aplicant aquesta metodologia”, aclareix Calvo.
Aquest sistema funciona de manera anàloga a un bessó digital que, després de reconstruir la meteorologia que va caracteritzar la dana, aplica un forçament per a eliminar el calfament global acumulat des de l’era preindustrial. Això permet els investigadors comparar els dos escenaris, la tempesta d’octubre de 2024, amb canvi climàtic; i la reconstrucció de les mateixes precipitacions sense els seus efectes. “Aquesta metodologia ens permet quantificar com el calfament global ha influït en un esdeveniment meteorològic extrem”, afig.
“El més interessant de l’estudi és que els nostres experiments permeten quantificar les alteracions que es produeixen en els principals processos físics involucrats en un esdeveniment meteorològic extrem d’aquesta naturalesa, fins i tot a escala de la microfísica de núvols. Aquest enfocament mai s’havia aplicat abans en un esdeveniment, sent la primera vegada per a l’episodi de la dana de València”, afig Estimar Halifa, investigador de l’IPE i de la Plataforma Temàtica Interdisciplinària (PTI) Clima y Servicios Climáticos del CSIC.
Referència article: Calvo-Sancho, C., Díaz-Fernández, J., González-Alemán, J.J., Halifa-Marín, A., Miglietta, M.M., Azorin-Molina, C., Prein, A.F., Montoro-Mendoza, A., Bolgiani, P., Morata, A., Martín, M.L. (2026) Human-induced climate change amplification on storm dynamics in Valencia’s 2024 catastrophic flash flood. Nature communications. https://www.nature.com/articles/s41467-026-68929-9
