Segons les dades extretes del Portal de Producció Científica de la Universitat de València, les dones representen el 45,7 % del personal investigador de la UV, és a dir, 2.919 investigadores d’una població total de 6.389. Aquest percentatge supera la mitjana d’investigadores presents en l’ensenyament superior a l'estat espanyol –que se situa en el 43,7 %–, així com a la Comunitat Valenciana, amb el 42,9 %, d’acord amb l’informe ‘Científiques en xifres 2025’ del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

D’altra banda, en el Recull de Dades del Servei d’Anàlisi i Planificació de la UV (SAP) es troben els percentatges de dones investigadores (PDI) per branques de coneixement, de les quals destaquen per damunt del 50 % i, per tant, superen els homes, Ciències de la Salut amb el 59,7 %, Arts i Humanitats amb el 54 %, seguides de Ciències Socials i Jurídiques amb el 44,4 %, Ciències amb el 33,4 % i Enginyeria amb el 23,5 %.

Aquestes dades tornen a deixar palesa la necessitat d’impulsar les carreres STEM entre les dones, una tasca que comença a desenvolupar-se des dels primers nivells educatius en coordinació amb els centres d’educació superior per mitjà d’iniciatives adreçades a xiquetes i joves, com ara concursos (De major vull ser com..., per exemple), divulgació científica en col·legis i instituts o programes de participació juvenil.

I, encara que la investigadora de la UV més citada en Google Scholar –María Moreno Llácer amb 255.401 citacions– pertany al Departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear, les especialitats de les investigadores més citades responen a la lògica dels percentatges anteriors. Així, a Moreno Llácer la segueixen Dolores Corella, del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, amb 150.610 citacions; María Carmen Gómez Cabrera, del Departament de Fisiologia, amb 29.617; Irene Gil Saura, del Departament de Comercialització i Investigació de Mercats, amb 20.176; i Consuelo Borrás, catedràtica de Fisiologia, amb 15.557.

Impacte de la producció científica de les dones
D’altra banda, s’observa un alt impacte de la producció científica de les investigadores de la UV en els indicadors bibliomètrics que mesuren la qualitat, l’impacte i la visibilitat de les publicacions científiques, entre els quals destaquen els indicadors Journal Impact Factor (JIF) de la base de dades Journal Citation Reports (JCR), SCImago Journal Rank (SJR) i l’Índex Dialnet de Revistes (IDR).

El primer indicador d’impacte científic és el JIF de JCR on tenen major presència dues investigadores del Departament de Física Atòmica i Molecular: María Moreno Llácer, amb 1.443 publicacions, de les quals 1.184 s’enquadren en el quartil de major impacte, Q1; i María Aranzazu de Oyanguren amb 1.293 publicacions, de les quals 1.144 són Q1.

El quartil és un indicador que avalua la posició d’una revista dins de la seua categoria. Així, s’ordena una llista de revistes per índex d’impacte i es divideix en quatre parts, cadascuna de les quals és un quartil que s’ordena, al seu torn, de major a menor rellevància: Q1, Q2, Q3 i Q4.

Altres investigadores presents en el JIF per damunt de 500 publicacions són Dolores Corella amb 621 (417 en Q1) i Neus López March (també de Física Atòmica), amb 534 i 477 en Q1.

Repeteixen, així mateix, per damunt de 500 publicacions en el SJR María Moreno Llácer, amb 1.363 resultats i 1.189 en Q1; María Aranzazu de Oyanguren, amb 964 i 874 en Q1; i Dolores Corella, amb 623 i 511 en Q1.

Quant a la producció científica hispana, l’índex més destacat és l’IDR, proporcionat per Dialnet Mètriques, on les tres primeres investigadores de la Universitat de València són Inmaculada Revuelta, del Departament de Dret Administratiu i Processal, amb 137 publicacions, de les quals 133 es troben en el primer quartil (C1); Diana Marín, de Didàctica i Organització Escolar, amb 121 resultats i 38 en C1; i Dolores Gil, de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, amb 95 publicacions.

Tot i que no s’ha arribat a la paritat, les xifres són encoratjadores: la igualtat real està molt a prop i hi ha avanços en la presència científica de les dones. La Universitat de València torna a ser la primera en aquest àmbit i supera la mitjana autonòmica i estatal.