.jpg)
El 28 de juliol es commemora el Dia Mundial contra l’Hepatitis, una malaltia que causa prop d’1,3 milions de morts en el món i impacta directament en la qualitat i l’esperança de vida de milions de persones. Per aquest motiu entrevistem Carmina Montoliu, catedràtica del Departament de Patologia de la Universitat de València.
Montoliu ha situat la Universitat com un referent internacional en l’estudi dels mecanismes responsables del deteriorament cognitiu associat a les malalties hepàtiques i en el desenvolupament de noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. Dirigeix el Grup d’Investigació en Deteriorament Neurològic de la Universitat de València i l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA. Ha publicat 135 articles, ha dirigit 14 tesis doctorals, i només en 2025 va col·laborar amb 43 grups d’investigació.
Per què és important commemorar aquest dia per a visibilitzar la malaltia?
El Dia Mundial contra l’Hepatitis és una oportunitat per a recordar que les hepatitis víriques continuen sent un problema de salut pública important, encara que, amb freqüència, passen desapercebudes.
Cada any causen al voltant d’1,3 milions de morts en el món, una xifra comparable a la de malalties com el VIH o la tuberculosi. Cuidar el fetge també és cuidar el cervell: el gran desafiament és diagnosticar l’hepatitis a temps per a evitar complicacions greus.
Però també és un dia per a transmetre un missatge d’esperança. Gràcies a les vacunes, el nombre d’infeccions noves ha disminuït de manera molt important. El tractament de l’hepatitis C ha suposat un dels majors avanços terapèutics de les últimes dècades, capaç de curar la infecció en més del 95 % de pacients.
En què consisteix la malaltia?
L’hepatitis és una inflamació del fetge que pot ser causada per diversos factors, com ara virus, consum excessiu d’alcohol, determinats medicaments o malalties autoimmunitàries. En el context del Dia Mundial contra l’Hepatitis ens referim principalment a les hepatitis d’origen víric.
El fetge exerceix funcions essencials per a l’organisme: elimina substàncies tòxiques, participa en la digestió, produeix proteïnes indispensables i regula nombrosos processos metabòlics. Quan la inflamació es manté durant anys, pot produir fibrosi, cirrosi i fins i tot càncer hepàtic.
La malaltia pot romandre sense símptomes durant anys, i quan apareixen, entre els més habituals es troben el cansament intens, la pèrdua de gana, les nàusees, el malestar general o el dolor a la part superior dreta de l’abdomen. En fases més avançades hi pot aparèixer icterícia, és a dir, color groguenc de la pell i dels ulls, orina fosca o femta de color clar.
Quines accions es poden dur a terme per a evitar la malaltia i millorar el pronòstic del pacient?
Evitar compartir agulles o altres objectes que puguen contenir restes de sang, mantenir pràctiques sexuals segures quan hi haja risc de transmissió i garantir unes adequades mesures de seguretat en l’àmbit sanitari.
En les persones que ja pateixen una malaltia hepàtica és igualment important evitar el consum d’alcohol, mantenir un pes saludable, controlar malalties com la diabetis i seguir correctament el tractament i les revisions mèdiques.
Moltes persones desconeixen que estan infectades, per això és fonamental facilitar l’accés al cribratge, simplificar els circuits assistencials i reforçar el paper de l’atenció primària en la detecció precoç.
Això suposa un enorme benefici per a les i els pacients, però també per al sistema sanitari, perquè redueix la necessitat d’hospitalitzacions, trasplantaments i tractaments molt més complexos i costosos.
Haver patit una hepatitis C no confereix una immunitat protectora davant de noves infeccions; la millor estratègia continua sent prevenir la infecció
La persona amb anticossos de l’hepatitis C queda protegida davant d’una possible reinfecció?
No. Haver patit una hepatitis C o haver-se curat gràcies al tractament no confereix una immunitat protectora davant de noves infeccions. Per això, és fonamental mantenir les mesures de prevenció i evitar les conductes de risc. La millor estratègia continua sent prevenir la infecció.
En els seus estudis analitza la relació de la malaltia hepàtica amb els mecanismes de deteriorament. En què consisteix?
El fetge no treballa de manera aïllada. Quan se’n deteriora la funció, algunes substàncies que normalment elimina poden acumular-se a la sang, arribar fins al cervell i alterar-ne el funcionament.
El nostre grup investiga per què les malalties hepàtiques poden produir alteracions cognitives i motores. Durant els últims anys hem demostrat que la inflamació exerceix un paper fonamental en aquest procés. Actualment, estudiem com interactuen la microbiota intestinal, el sistema immunitari i les vesícules extracel·lulars ―menuts missatgers biològics que permeten la comunicació entre les cèl·lules― i de quina manera contribueixen al deteriorament cognitiu.
Incorporar la perspectiva del sexe en la recerca biomèdica és essencial per tal d’anar cap a una medicina de precisió
La malaltia afecta igual homes i dones?
Cada vegada hi ha més evidència que el sexe biològic influeix en el desenvolupament de moltes malalties, incloses les hepàtiques. En el grup hem demostrat que hi ha diferències en la resposta inflamatòria del cervell durant l’encefalopatia hepàtica.
Incorporar la perspectiva del sexe en la recerca biomèdica no sols millora el coneixement de l’hepatitis, sinó que és essencial per tal d’anar cap a una medicina de precisió, capaç d’oferir la millor estratègia terapèutica per a cada persona.
El coneixement científic només aconsegueix el valor vertader quan arriba a la societat i contribueix a millorar la vida de les persones
Què pensa de la divulgació científica?
La divulgació científica forma part de la responsabilitat dels qui ens dediquem a la investigació. Generar coneixement és essencial, però aquest coneixement només aconsegueix el valor vertader quan arriba a la societat i contribueix a millorar la salut i la vida de les persones.
En malalties com les hepatitis, una bona divulgació pot ajudar que més persones coneguen els factors de risc, comprenguen la importància de la vacunació, sol·liciten una prova diagnòstica quan siga necessari i accedisquen al tractament abans que apareguen complicacions.
