.jpg)
Un nou estudi, liderat per la Universitat de Parma en col·laboració amb la Universitat de València i la Scuola Superiore Sant’Anna de Pisa, ha descobert que els ostracodes, petits crustacis aquàtics protegits per una closca bivalva, posseeixen capacitats conductuals més complexes del que es coneixia fins ara: poden respondre a estímuls lluminosos a partir d’experiències prèvies, cosa que demostra la seua capacitat per a desenvolupar una memòria associativa a mitjà o llarg termini.
La recerca, publicada en la revista internacional BMC Biology, aporta evidències d’aprenentatge associatiu visual i de respostes diferenciades a diverses longituds d’ona de la llum en tres espècies d’ostracodes: Vizcainocypria viator, Loxoconcha elliptica i Xestoleberis nitida, recollides en marjals valencianes.
El treball ha estat coordinat per Elena Bellavere i Giampaolo Rossetti del Departament de Ciències Químiques, de la Vida i de la Sostenibilitat Ambiental de la Universitat de Parma, en col·laboració amb Francesc Mesquita-Joanes de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València i Donato Romano de l’Institut de BioRobòtica de la Scuola Superiore Sant’Anna de Pisa.
La contribució de la Universitat de València a la recerca ha estat particularment important per a la contextualització ecològica i biològica de les espècies estudiades, procedents de zones humides de la Comunitat Valenciana, en concret, dels parcs naturals de l’Albufera de València i de la Marjal de Pego-Oliva. A més, els experiments de comportament s’han realitzat a la seu de l’Institut Cavanilles, on ha dut a terme una estada de recerca l’estudianta de doctorat i autora principal de l’estudi, Elena Bellavere.
Aquestes troballes destaquen ara els ostracodes com a organismes model de gran valor per a l’estudi de processos biològics fonamentals com ara la integració sensorial, la plasticitat conductual i l’aprenentatge. D’acord amb les conclusions de l’article, es tracta de resultats que amplien el coneixement científic sobre l’evolució dels sistemes sensorials i la complexitat conductual dels petits invertebrats aquàtics.
Les tres espècies considerades difereixen en hàbitat, tolerància a la salinitat, estructura de l’ull i manera de moure’s, i ofereixen així un marc comparatiu útil per a comprendre com l’ecologia, la morfologia i el comportament poden influir en la resposta a la llum.
“Els ostracodes sovint són estudiats pel valor taxonòmic, ecològic o paleontològic que tenen, però el seu comportament encara continua sent poc explorat”, observa l’investigador de l’ICBiBE, el catedràtic de la Universitat de València Francesc Mesquita-Joanes. “Aquest treball mostra que espècies diferents poden respondre de manera diversa als mateixos estímuls lluminosos, probablement en relació amb la seua ecologia, estructura dels òrgans visuals i manera en què exploren l’ambient. És un pas important per a comprendre millor el paper del comportament en l’adaptació d’aquests petits crustacis als hàbitats aquàtics”, hi assegura.
Plataformes lab-on-a-chip
Mitjançant arenes miniaturitzades lab-on-a-chip, dissenyades per a observar amb precisió el comportament d’organismes de dimensions microscòpiques, el grup de recerca ha estudiat com els ostracodes reaccionen a la llum verda i blava, tant en condicions espontànies com després d’un entrenament amb estímuls positius, com ara la presència d’aliment, o negatius, com ara senyals químics d’estrès. Els resultats mostren que les respostes a la llum no són simples reflexos, sinó que poden ser modulades per l’experiència i varien segons l’espècie, el tractament i la longitud d’ona.
L’estudi indica, en particular, la presència d’una forma simple de memòria associativa a mitjà i llarg termini: alguns individus han modificat el comportament fins i tot entre 16 i 24 hores després de l’entrenament. Les diferències observades no afecten únicament la preferència per una cambra il·luminada o fosca, sinó també paràmetres de locomoció com l’exploració, la inactivitat i la velocitat de moviment.
“Aquests resultats mostren que fins i tot organismes molt petits, dotats de sistemes nerviosos relativament simples, poden expressar formes sorprenents de plasticitat conductual”, explica Elena Bellavere, primera autora i autora de correspondència de l’estudi. “Els ostracodes es confirmen així com a models prometedors per a investigar les bases evolutives de la percepció, l’aprenentatge i l’adaptació als ambients aquàtics”, destaca la investigadora.
Col·laboració internacional: competències complementàries
La col·laboració internacional ha permès integrar competències complementàries: el coneixement ecològic i taxonòmic dels ostracodes de la Universitat de València, l’enfocament bioenginyer i d’anàlisi del comportament de la Scuola Superiore Sant’Anna, i l’experiència de la Universitat de Parma en l’estudi de la biologia, l’ecologia i l’evolució dels ostracodes. “La integració entre biologia evolutiva, ecologia conductual i tecnologies miniaturitzades és un dels aspectes més innovadors del treball”, subratlla Giampaolo Rossetti, investigador de Parma.
D’altra banda, la contribució de l’Institut de BioRobòtica de la Scuola Superiore Sant’Anna s’ha centrat en el desenvolupament del component tecnològic i metodològic de l’estudi amb el disseny dels paradigmes experimentals i dels enfocaments etològics utilitzats en les proves conductuals, així com al desenvolupament de les plataformes miniaturitzades que han fet possible els sistemes automatitzats de seguiment emprats per a quantificar amb precisió el comportament dels ostracodes.
Segons assenyala Donato Romano, aquest descobriment, a més del seu valor per a la biologia evolutiva, “té implicacions rellevants també per a la robòtica bioinspirada: comprendre com organismes microscòpics aconsegueixen navegar, aprendre i adaptar-se a ambients dinàmics i desestructurats pot inspirar nous enfocaments per a robots autònoms capaços d’exploració, navegació i aprenentatge eficient en contextos complexos”.
La recerca obri el camí, així mateix, a futurs estudis integrats que combinen comportament, morfologia, genòmica i anàlisi dels sistemes visuals.
Referència de l’article: Bellavere, E.; Mesquita-Joanes, F.; Romano, D.; Rossetti, G. 2026. “Evidence of visual learning and wavelength differential responses in three podocopids (Crustacea: Ostracoda)”. BMC Biology. https://doi.org/10.1186/s12915-026-02640-5
