Seu central de l'OMS, a Ginebra. Elenarts/Shutterstock

Maria João Forjaz, Instituto de Salud Carlos III; Ángela Domínguez García, Universitat de Barcelona; Eduardo Briones Pérez de la Blanca, Junta de Andalucía; Federico Eduardo Arribas Monzón, Departamento de Sanidad de Aragón; Isabel Aguilar Palacio, Universidad de Zaragoza; Maica Rodríguez-Sanz, l'Agència de Salut Pública de Barcelona; María Isabel Portillo, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Óscar Zurriaga, Universitat de València; Pello Latasa, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Pere Godoy, Universitat de Lleida y Susana Monge Corella, Instituto de Salud Carlos III

El 20 de gener, el president dels Estats Units d’Amèrica (EUA), Donald Trump, va signar una ordre per a retirar el seu país de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), al·legant pagaments desproporcionats, discrepàncies polítiques i una inadequada gestió de la pandèmia de la COVID-19. Per la seua banda, l'OMS ha recordat que els EUA són un dels membres fundadors i que aquesta mesura impactarà no sols en la salut de la població estatunidenca, sinó en la de les persones de tot el món.

Què hi ha de cert en tot plegat? Realment aquesta retirada pot tenir importants conseqüències per a la salut pública i rellevants implicacions ètiques? La veritat és que sí.

1. Empitjorament de la salut de la població dels EUA

L'estat de salut poblacional als EUA, que no ha destacat mai per la seua equitat, ha empitjorat en els darrers anys amb nous riscos, com la tristament coneguda crisi dels opioides.

Fins ara, les guies i les estratègies de l'OMS han contribuït significativament a les polítiques nacionals estatunidenques en temes clau com la promoció de l'activitat física o la salut maternoinfantil, problemes que presenten, a més, un marcat caràcter social. L'abandonament dels EUA de l'OMS podria repercutir en aquestes polítiques, amb un impacte directe en la salut de la seua població i un augment de les desigualtats socials.

2. Disminució de fons, personal i programes de l'OMS

Els EUA han sigut, fins ara, el principal donant i soci d'aquesta organització de les Nacions Unides, amb una aportació de 1 284 milions de dòlars durant 2022-2023 en contribucions obligatòries i voluntàries. Sense aquests fons, hi haurà programes i accions que no podran dur-se a terme, amb conseqüències importants en les poblacions més vulnerables de països de baixos ingressos que depenen dels programes de salut finançats i secundats per l'OMS.

Èticament, això pot ser considerat una negligència respecte als qui més necessiten ajuda. Per exemple, els EUA van contribuir a la resposta davant la mpox (verola del simi) amb més de 22 milions de dòlars donant suport al lliurament de vacunes en països africans.

Es veuran igualment compromesos els esforços de salut d'emergència de l'OMS en la prevenció i la preparació per a futures amenaces. Així, la retirada de l'organització erosiona la confiança en el seu compromís amb els valors ètics de solidaritat, justícia i cooperació.

3. Futures pandèmies i incompliment del reglament de salut internacional

Els riscos sanitaris no coneixen fronteres. L'OMS és l'organisme que conjumina els esforços de les diferents regions per a preservar i millorar la salut de la població mundial i té un paper fonamental per a prevenir el risc d'epidèmies i pandèmies.

Per exemple, l'OMS va impulsar al maig de 2024 la signatura d'un tractat de pandèmies que imposa a tots els països membres l'adopció de mesures per a controlar-ne la propagació. L'incompliment d'aquestes mesures representa una amenaça per a la salut global, com podria ocórrer si el virus de grip aviària A (H5N1), actualment circulant en bestiar boví –sobretot als EUA–, adquirís característiques que li permetessen la transmissió entre humans.

Igualment, el Reglament Sanitari Internacional (RSI-2005) és el marc legal per a la detecció i la resposta a aquests riscos, de compliment obligatori en els 194 membres de l'OMS, i inclou mesures aplicables als qui viatgen i a mercaderies en ports i aeroports, certificats de vacunació i la notificació d'emergències de salut pública d'importància internacional. A més, el RSI permet donar suport als estats afectats, així com també evitar l'estigmatització i l'impacte negatiu en el turisme i el comerç internacionals.

L'abandonament per part dels EUA d'aquest marc de cooperació multilateral implicaria una distorsió greu per a aplicar el reglament, fet que dificultarà la resposta a futures pandèmies.

4. Debilitat de la responsabilitat i el compromís amb la salut global

L'OMS és l'organisme de referència per a la governança mundial de la salut i el seu afebliment compromet la capacitat de la comunitat internacional per a afrontar desafiaments transnacionals.

El canvi climàtic, probablement el repte més important, troba en l'Acord de París un marc global indispensable per a abordar-lo. En aquest cas, si bé els EUA tradicionalment ha exercit un paper de lideratge en la salut del planeta, sent una de les nacions més riques i més contaminants, té una responsabilitat ètica envers la salut global. La seua eixida de l'OMS es valorarà aleshores com un abandonament d'aquesta responsabilitat, en un moment en què el compromís i els acords internacionals són clau.

5. Desprestigi de l'OMS i de la ciència

L'OMS desplega directrius informades per les dades científiques, de manera que l'abandonament dels EUA contribueix a afeblir el prestigi de l'organització, cosa que és també desprestigiar la ciència. I no és casualitat, ja que unes certes polítiques estimulen el valor comercial de la ciència en contra de la consecució del benestar social, amb la promoció de la competitivitat per damunt de la col·laboració, i així enfronten els interessos privats amb els objectius de la salut pública.

En conclusió

La decisió dels EUA d'abandonar l'OMS soscava la cooperació internacional enfront de desafiaments de salut globals. Èticament, la salut pública ha de ser un pont per a la unitat i l'acció conjunta i no pot convertir-se en una eina utilitzada amb finalitats partidistes.

Artícle escrit amb l'assessorament de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.

Maria João Forjaz, Investigadora en salut pública, Instituto de Salud Carlos III; Ángela Domínguez García, Catedràtica Medicina Preventiva i Salut Pública, Departament de Medicina, CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de Barcelona; Eduardo Briones Pérez de la Blanca, Metge epidemiològic, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, Junta de Andalucía; Federico Eduardo Arribas Monzón, Cap del Servei d'Avaluació i Acreditarció Sanitària. Direcció General d'Assistència Sanitària i Planificació., Departamento de Sanidad de Aragón; Isabel Aguilar Palacio, Professora Titular de Medicina Preventiva i Salut Pública. Universidad de Zaragoza., Universidad de Zaragoza; Maica Rodríguez-Sanz, Responsable de l'Àrea d'IInvestigació, docència i comunicació, l'Agència de Salut Pública de Barcelona; María Isabel Portillo, Coordinadora dels Programes de cribatge de càncer colorectal i prenatal. Osakidetza-Servicio Vasco de Salud, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dp. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Unid. Mixta Investigació Malalties Rares FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València; Pello Latasa, Responsable de Vigilància en Salut Pública, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Pere Godoy, Medical Doctor, Professor Public Health, Universitat de Lleida y Susana Monge Corella, Científica Titular. Grup d'Epidemiologia i vigilància de virus respiratoris. Centro Nacional de Epidemiología., Instituto de Salud Carlos III

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.