.jpg)
Un equip internacional liderat per l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I²SysBio), centre mixt de la Universitat de València (UV) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i l’Institut Pasteur de París, ha identificat per primera vegada un receptor funcional per al virus de l’encefalomielitis hemoaglutinant porcina, també anomenat coronavirus porcí PHEV. Aquest virus està emparentat amb uns altres que causen refredats comuns en humans. Els resultats, publicats en la revista Nature Microbiology, representen un avanç clau per a entendre els mecanismes d’entrada d’aquests patògens i com evolucionen els coronavirus com el que va provocar la COVID-19.
El coronavirus porcí PHEV pertany als embecovirus, un subgrup que inclou virus humans, bovins i porcins dins de la gran família dels coronavirus, on es troba el SARS-CoV-2 que va provocar la recent epidèmia mundial. Està molt relacionat amb dos virus humans que causen refredats comuns: OC43 i HKU1. Encara que es pensava que aquests virus depenien de sucres com l’àcid siàlic per a entrar en les seues cèl·lules dianes i infectar l’organisme hoste, el nou estudi demostra que el coronavirus porcí PHEV pot entrar en les cèl·lules sense necessitat d’aquests. Utilitza una proteïna coneguda com DPEP1, que es troba en la membrana cel·lular, com a receptor per a facilitar-ne l’entrada.
Mitjançant tècniques avançades de microscòpia electrònica i cristal·lografia de raigs X, els investigadors han visualitzat com la proteïna espícula (spike) del virus, la “clau” que utilitzen els coronavirus com el SARS-CoV-2 per a entrar en les cèl·lules i iniciar la infecció, s’uneix a aquesta proteïna DPEP1. Aquesta anàlisi ha permès entendre amb precisió l’encaix molecular entre les dues proteïnes, i això ha revelat que la regió d’unió del virus és altament variable, cosa que suggereix una gran capacitat d’adaptació evolutiva.
Antivirals i possibilitat de transmissió en humans
“La zona de la proteïna espícula que permet al coronavirus porcí PHEV unir-se al receptor DPEP1 és molt variable i no apareix en les espícules d’altres coronavirus similars, com el coronavirus humà OC43”, explica Jérémy Dufloo, investigador de l’I²SysBio i autor principal de l’article. “Això suggereix que l’ús de DPEP1 com a receptor és propi del coronavirus porcí PHEV, i que altres virus de la mateixa família usen receptors diferents que encara no s’han identificat”, afig.
L’estudi també demostra que la interacció entre el coronavirus porcí PHEV i la proteïna DPEP1 pot bloquejar-se mitjançant l’aplicació d’aquesta proteïna en forma soluble, la qual cosa obri la porta al desenvolupament d’inhibidors d’entrada viral com a estratègia antiviral. A més, els experiments confirmen que la versió humana de DPEP1 també permet l’entrada del coronavirus PHEV en les cèl·lules, la qual cosa planteja preguntes sobre la capacitat de transmissió d’animals a éssers humans d’aquest virus porcí.
Prevenció de futures pandèmies
Aquest treball no sols identifica un nou receptor viral, sinó que també ofereix informació clau sobre l’evolució dels coronavirus i els seus mecanismes d’entrada, aspectes fonamentals per a anticipar i prevenir futures pandèmies.
Des del punt de vista de les implicacions científiques, la troballa obri noves línies d’investigació. Tal com explica Rafael Sanjuán, investigador principal de l’I²SysBio, professor del Departament de Genètica de la Universitat de València i també autor de l’article: “D’una banda, permetrà estudiar amb major detall el paper de DPEP1 en la infecció per PHEV in vivo. A més, proporciona una base per a desenvolupar fàrmacs o anticossos capaços de bloquejar la interacció entre el virus i aquest receptor, la qual cosa podria conduir a nous tractaments antivirals”.
A més, l’investigador del centre valencià creu que aquest descobriment planteja un nou repte: “identificar els receptors que utilitzen uns altres coronavirus relacionats amb PHEV, que encara són desconeguts”, finalitza.
Referència:
Dufloo, J., Fernández, I., Arbabian, A. et al. “Dipeptidase 1 is a functional receptor for a porcine coronavirus”. Nat Microbiol 10, 2981–2996 (2025). https://doi.org/10.1038/s41564-025-02111-7
