José Manuel Pavía (esquerra) i Josep Lledó.

Una nova investigació publicada en l’International Journal of Sociology and Social Policy pels professors d’Economia Aplicada de la Universitat de València José Manuel Pavía i Josep Lledó posa en dubte un dels pilars del debat públic sobre les pensions a Espanya: la seua progressivitat. L’estudi, titulat On the progressivity of public pension systems: the case of Spain, conclou que el sistema actual afavoreix indirectament a les rendes més altes a causa de les disparitats en l’esperança de vida.

Tradicionalment, el sistema espanyol s’ha considerat progressiu perquè les pensions més baixes tenen taxes de reemplaçament proporcionalment majors. En canvi, aquesta anàlisi revela que aquesta percepció és incompleta. En examinar un conjunt de microdades massiu (48,5 milions d’entrades desglossades per seccions censals), els investigadors demostren que existeix una correlació directa entre el nivell d’ingressos i la longevitat.

“El sistema de pensions espanyol, efectivament, és generós ja que reps més del que aportes —i l’aportació és la suma del que paga la persona treballadora i l’ocupadora—”, però no així “progressiu”. I és que afirmar amb rotunditat que el sistema és progressiu significa, segons apunta Pavía, “assumir que l’esperança de vida a l’edat de la jubilació és la mateixa per a tothom independentment de la renda”.

L’estudi assenyala en aquest punt un error fonamental, perquè, en la pràctica, les persones amb majors ingressos tendeixen a viure més anys després de la jubilació, i això els permet cobrar la pensió durant un període de temps més llarg, de manera que es configura així el factor de la longevitat com la clau del desequilibri i la causa de la regressivitat en el sistema de pensions.

En calcular les taxes reals de retorn (la relació entre el que s’ha cotitzat i el que s’ha rebut al llarg de tota la vida, ajustat per poder adquisitiu), les dades mostren que els contribuents de rendes altes acaben rebent una rendibilitat relativa superior a la dels contribuents de rendes baixes.

Implicacions per a les polítiques públiques
En opinió de José Manuel Pavía, aquest resultat “ofereix cobertura teòrica i empírica a l’última reforma del sistema de pensions, en concret, a l’anomenada “quota de solidaritat”, que va començar a implantar-se al començament de 2025 i que implica que les rendes més altes cotitzen més, d’acord amb els seus ingressos, ja que s’aniran pujant les bases de cotització, encara que aquesta cotització extra no done dret a un increment de pensió”.

Així doncs, sembla inapropiat assumir la progressivitat del sistema de pensions espanyol sense tenir en compte les desigualtats sociodemogràfiques, davant el que l’estudi valencià suggereix que, perquè el sistema siga vertaderament equitatiu, les polítiques públiques han de considerar aquestes disparitats en l’esperança de vida residual. En cas contrari, el sistema contributiu podria estar funcionant de manera paradoxal, és a dir, com un mecanisme que atorga majors beneficis als qui ho necessiten relativament menys.

Sobre la recerca i la seua metodologia
Els investigadors utilitzen una metodologia innovadora basada en dades d’alta resolució de la població espanyola, permetent una anàlisi precisa per nivells de renda i ubicació geogràfica, si bé s’exclouen les pensions no contributives; una excepció motivada perquè, segons explica Pavía, “aquestes pensions són resultat d’un acord social —ja que cerquen garantir un mínim d’ingressos per a persones en situació de vulnerabilitat— i no d’un dret adquirit per les teues cotitzacions”.

Les dades recollides en l’estudi pertanyen a l’any 2019 amb la finalitat, d’acord amb Pavía i Lledó, d’evitar “l’efecte covid”. No obstant això, el treball ofereix una nova perspectiva sobre com les desigualtats biològiques i socioeconòmiques es manifesten dins dels sistemes de seguretat social de repartiment.

Referència de l’article: Pavía, J.M. i Lledó, J. (2025) “On the progressivity of public pension systems: the case of Spain”, International Journal of Sociology and Social Policy, 45(13-14): 183–196. https://doi.org/10.1108/IJSSP-02-2025-0141