.jpg)
Restaurar un ecosistema danyat no consisteix només a plantar diferents espècies de plantes, sinó a reconstruir les relacions entre elles. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi liderat pel Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana, publicat en la prestigiosa revista Journal of Applied Ecology.
L’equip investigador va comparar ecosistemes restaurats a antigues mines d’algeps d’Almeria i Granada amb altres entorns naturals per a avaluar si les interaccions entre plantes es restableixen després de 13 anys d’intervenció. Els resultats mostren que la meitat de les relacions es van restablir després d’aquest període, sense assenyalar diferències entre els mètodes de restauració emprats.
Tradicionalment, molts projectes de restauració d’ecosistemes se centren en la selecció d’espècies vegetals i la millora de les condicions físiques del sòl. No obstant això, ignorar les interaccions entre espècies limita l’èxit a llarg termini. Processos com la competència per recursos o la facilitació determinen quines espècies aconsegueixen establir-se i persistir-hi. “Durant dècades hem avaluat la restauració fixant-nos en quines espècies hi són presents, però això només ofereix una part de la història”, indica Miguel Verdú, investigador del CSIC al CIDE, que lidera l’estudi.
La restauració ecològica cerca recuperar ecosistemes degradats o destruïts no només mitjançant la plantació d’espècies, sinó per la reactivació de processos ecològics i la reconstrucció de xarxes funcionals. Aquest treball posa en relleu que la recuperació dels ecosistemes emergeix de xarxes complexes d’interaccions entre organismes.
L’estudi va comparar comunitats vegetals restaurades a antigues mines d’algeps de Sorbas (Almeria) i Escúzar (Granada) amb ecosistemes de referència pròxims per a avaluar si, després de 13 anys de restauració, s’havien restablit les interaccions clau entre plantes. Per a això, van fer mostrejos de camp que quantificaven la freqüència i el signe, positiu (facilitació) o negatiu (competència), de les interaccions.
Facilitació, clau per a ambients extrems
En ambients àrids i altament degradats la facilitació entre plantes resulta clau: les denominades ‘plantes nodrissa’ generen microhàbitats favorables i augmenten així la probabilitat de supervivència d’altres espècies. Sense la facilitació, moltes no aconsegueixen establir-se en condicions extremes. “De manera interessant, aquest mateix patró de facilitació es va observar també a les zones restaurades, on es van establir més interaccions positives que negatives. Aquests resultats recolzen la idea que la facilitació exerceix un paper clau en la restauració ecològica, especialment a entorns pertorbats com els llocs miners analitzats”, destaca l’equip científic.
Aquest estudi mostra que la facilitació actua independentment del tipus de restauració realitzada, tant quan se sembren llavors de múltiples espècies com quan es planten plàntules d’espècies nodrisses. Així, van detectar que, després de 13 anys, aproximadament la meitat de les interaccions entre plantes observades a l’àrea natural es van recuperar amb el mateix signe a les àrees restaurades, tant en el mètode basat en llavors (47 %) com en el basat en plàntules (57 %). Les interaccions que no es van restaurar eren majorment positives a l’àrea natural, però van passar a ser neutres a les zones restaurades, i van perdre el seu efecte beneficiós sobre les espècies.
“El pas d’interaccions positives a altres de neutres pot reflectir que els processos de facilitació encara no s’han desenvolupat completament després de 13 anys de restauració”, sosté l’equip d’investigació. Una altra hipòtesi és que la disminució d’interaccions positives als hàbitats restaurats podria deure’s a una reducció de l’estrès ambiental (per la preparació del sòl i el reg inicial), cosa que redueix la necessitat que les plantes s’ajuden entre si.
Restauracions més precises i eficaces
L’estudi subratlla que reduir l’anàlisi a interaccions per parells simplifica en excés la realitat ecològica. El seu enfocament basat a identificar interaccions entre més de dues espècies permet capturar millor la complexitat que està darrere de la recuperació de l’ecosistema. “Observem una diferència clau en incloure interaccions d’ordre superior, aquelles en què intervé una tercera espècie”, recorda Verdú. Així mateix, l’equip investigador destaca la importància d’incorporar una perspectiva dinàmica. Analitzar com canvien les interaccions en el temps i l’espai permet comprendre millor els mecanismes que sustenten l’estabilitat i la resiliència ecològica.
Aquest coneixement obri la porta a estratègies de restauració més precises, capaces d’aprofitar les interaccions positives entre espècies, optimitzar combinacions de plantes i augmentar l’eficàcia de les intervencions, especialment en ecosistemes àrids, autèntics ‘laboratoris naturals’ per a estudiar com s’adapten al canvi climàtic. L’objectiu final és evitar que els projectes de restauració deriven en sistemes artificials i fràgils. “Restaurar un ecosistema no és només reintroduir espècies, sinó reconstruir les relacions que les sostenen”, conclou Miguel Verdú. “Només així podrem generar sistemes verdaderament resilients enfront del canvi global”, sentencia.
En l’estudi participen l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (CSIC); l’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV); les universitats de Granada i Almeria; i el Swiss Federal Institute for Forest, Snow and Landscape Research.
Referència de l’article: Hirn, J.; Sanz, V.; Lorite, J.; Martínez-Hernández, F.; Mendoza-Fernández, A. J.; Mota, J. F.; Navarro-Cano, J. A.; Pérez-García, F. J.; Prieto-Rubio, J.; Sánchez-Martín, R.; i Verdú, M. (2026). “Evaluating the restoration of plant ecological interactions in gypsum mines with species co-occurrences analyses”. Journal of Applied Ecology, 63, e70397. https://doi.org/10.1111/1365-2664.70397
