.jpg)
José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València
El càncer d'esòfag és una de les malalties oncològiques més letals i de difícil detecció precoç. En 2022 se'n van produir al voltant de 511 000 nous casos a escala mundial, de manera que se situava com l'onzè càncer més comú arreu del món. Concretament, és el setè càncer més freqüent en homes i el setzè en dones.
Fa unes setmanes, Annemijn D.I. Maan, investigadora de l'Erasmus MC Cancer Institute, als Països Baixos, publicava una revisió exhaustiva dels factors de risc del carcinoma de cèl·lules escatoses esofàgiques. Encara que el consum de tabac i alcohol en són els principals factors de risc, hi ha cada vegada més dades que apunten que prendre sovint begudes molt calentes és una variable determinant.
Proves fumejants
Des de fa dècades, la comunitat científica ha investigat el paper de la temperatura de les begudes en la carcinogènesi esofàgica.
Un estudi clau, publicat en 2009 en l'International Journal of Cancer, va analitzar la salut de persones iranianes en una regió amb alt consum de te molt calent. Els resultats van mostrar que prendre aquesta infusió a temperatures de 65 °C o més estava associat amb un major risc de desenvolupar carcinoma escatós de l'esòfag. Això es veuria ratificat per una metaanàlisi publicada en 2015 en BMC Cancer, que incloïa 39 estudis observacionals amb més de 42 000 participants.
La relació entre begudes calentes i càncer d'esòfag també ha rebut el suport de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de l'Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès).
En 2016, aquesta organització va classificar la ingesta de líquids per damunt dels 65 °C com a “probablement carcinògena per als humans” (Grup 2A), basant-se en estudis epidemiològics. De fet, Christopher Wild, director del IARC, suggereix que “beure begudes molt calentes és un factor probable de càncer d'esòfag i que és la temperatura, més que no pas les begudes en si, la que sembla ser-ne la causant”.
Addicionalment, una recerca duta a terme a la Xina va trobar en 2018 que el consum de te verd a temperatures molt altes duplicava el risc de desenvolupar aquest càncer, i que era particularment evident entre els bevedors d'alcohol.
Processos bioquímics que podrien desencadenar el càncer
El mecanisme pel qual les begudes calentes poden induir càncer d'esòfag podria estar basat en diversos processos bioquímics. En primer lloc, l'exposició repetida a la calor destrueix les cèl·lules epitelials de l'esòfag i provoca un procés d'inflamació crònica que podria estimular la formació endògena d'espècies reactives de nitrogen, com ara l'òxid nítric i, posteriorment, compostos N-nitrosos, amb efectes potencialment cancerígens.
A més, l'estrès tèrmic indueix la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS), cosa que genera danys en l'ADN i pot portar a l'activació d'oncogens o la inactivació de gens supressors de tumors com p53, associat amb el carcinoma escatós d'esòfag.
Un altre factor clau és que la calor danya la barrera epitelial de l'esòfag i permet que substàncies carcinògenes presents en el tabac, l'alcohol o uns certs aliments penetren amb major facilitat en les capes més profundes del teixit, de manera que augmenten el risc de mutacions malignes.
Espereu-vos uns minuts abans de prendre-us un cafè calent
Encara que el càncer d'esòfag és una malaltia multifactorial, les dades científiques suggereixen que el consum habitual de begudes molt calentes pot constituir un factor de risc significatiu. Els estudis han demostrat que la temperatura dels líquids és un element clau en la carcinogènesi esofàgica i que l'exposició repetida a temperatures superiors a 65 °C pot provocar lesions tèrmiques que predisposen a desenvolupar el càncer.
Per tant, és recomanable esperar-se uns minuts abans d'ingerir te, cafè, mate o altres begudes calentes. Així no sols es reduirà l'impacte sobre la mucosa esofàgica i es minimitzaran els riscos de dany tèrmic prolongat, sinó que, a més, es tindrà l'oportunitat de gaudir d'un temps de relaxació i bona companyia.
José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
