Tasques de neteja els dies posteriors del 29O.

Un equip format per l’investigador Álvaro-Francisco Morote, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València (UV), Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat d’Alacant (UA), i Brenda Tévar, professora del CEIP L’Albereda (València), ha publicat un estudi que impulsa una transformació de l’educació sobre riscos naturals després de constatar el desconeixement generalitzat, entre l’alumnat de primària, secundària i batxillerat, dels protocols d’autoprotecció i les causes territorials de la dana del 29 d’octubre de 2024.

Segons explica Álvaro Morote, “l’estudi mostra, per primera vegada, com va viure i va comprendre la dana l’alumnat de la Comunitat Valenciana: a través dels seus records, emocions i explicacions, revela quins riscos naturals hi identifiquen, com n’interpreten les causes i quin paper exerceix l’escola en la construcció d’aquesta consciència del risc”.

“La recerca aporta una mirada inèdita: la percepció infantil com a indicador clau per millorar l’educació en riscos i enfortir la resiliència des d’edats primerenques”, destaca l’expert de la UV, per a qui aquests resultats evidencien la necessitat de dotar a les escoles d’eines pedagògiques que ensenyen l’alumnat a actuar davant emergències sense ansietat, i reforçar així la cultura preventiva després d’una catàstrofe que va deixar 232 víctimes mortals a les comarques valencianes.

“En un context marcat pel canvi climàtic i per una major freqüència o intensitat de determinats fenòmens meteorològics extrems, l’educació pot exercir un paper fonamental en la prevenció”, declara Jorge Olcina. “La població necessita conèixer els riscos naturals que poden afectar el seu territori i saber com actuar davant d’aquests”, remarca.

Tal com detallen els investigadors, el treball es basa en un qüestionari mixt —amb preguntes tancades i obertes— administrat a 260 estudiants de diversos centres de la Comunitat Valenciana, la qual cosa “va permetre analitzar tant els patrons generals com les interpretacions personals de l’alumnat sobre els riscos naturals i, en particular, sobre la dana de 2024”. Aquest diagnòstic empíric es va completar amb una revisió de la literatura científica prèvia i dels currículums oficials vigents d’educació primària, secundària i batxillerat.

Què proposa l’estudi
A partir de les dades recaptades, “l’estudi proposa reforçar l’educació sobre riscos naturals en el currículum, incorporar-hi activitats pràctiques i contextualitzades en l’entorn pròxim, i millorar la comunicació entre centres educatius, famílies i administracions”, assenyala Morote. L’investigador subratlla la necessitat “d’integrar experiències reals en l’ensenyament perquè l’alumnat comprenga millor els fenòmens i sàpia com actuar davant d’aquests”.

En aquest sentit, comenta Olcina, “una de les claus és superar un ensenyament centrat exclusivament en la descripció dels fenòmens atmosfèrics”. La dana de 2024, a més de posar de manifest la vulnerabilitat de determinats territoris davant les inundacions, “ens ofereix un cas pròxim per a treballar a les aules conceptes com el risc, la vulnerabilitat, la prevenció, l’adaptació i la resiliència”, apunta el catedràtic.

Les propostes s’adapten a cada edat: en primària, que l’alumnat reconega el seu territori pròxim; en secundària, que indague sobre les causes físiques i humanes de les inundacions; i en batxillerat, que es reconega com a part activa d’una societat exposada al risc, ajudant-se de visors oficials, com el Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).

D’aquesta manera, “l’alumnat pot analitzar qüestions com ara les característiques del territori, els usos del sòl, l’ocupació de zones inundables, les infraestructures de protecció o les mesures de prevenció i actuació davant una emergència”, descriu Olcina.

Com s’aplicaran les conclusions
“Les conclusions serviran de base per a dissenyar propostes didàctiques que puguen implementar-se en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i formar-ne part de la programació anual”, indiquen els investigadors. L’equip preveu, a més, compartir-ne els resultats amb institucions educatives i administracions per afavorir la presa de decisions en matèria de prevenció.

Així, els autors insisteixen en que l’educació des d’edats primerenques és clau per a una societat mediterrània més resilient, i plantegen com a repte futur dissenyar eixides de camp i una major formació del professorat.

Referència de l’article: Morote, A. F.; Olcina, J. i Tévar, B. (2025). “Aprender del desastre. Propuestas didácticas para la enseñanza del riesgo tras la DANA de 2024 de Valencia (España)”. Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 45(2), 219-240. https://doi.org/10.5209/aguc.103497