.jpg)
L’Espai Ciència del Centre Octubre de Cultura Contemporània (OCCC) ha acollit aquest dimarts, 9 de juny, la presentació de l’informe Allò que hem d’aprendre de la dana de València, una reflexió de la catàstrofe per veus expertes que pretén evitar que es tornen a repetir conseqüències tan catastròfiques en un futur. La publicació, que correspon a l’Informe Transversal de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de 2025, coeditat amb Publicacions de la Universitat de València (PUV), analitza l’impacte ambiental, social i econòmic de les riuades del 29 d’octubre de 2024.
L’acte, amb una forta càrrega emotiva, ha comptat amb la participació de Carlos López Olano, vicerector de Comunicació, Participació i Transparència de la Universitat de València; Juli Peretó, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV i delegat a València de l’Institut d’Estudis Catalans; Jaume Guillamet, curador de l’obra i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià; Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, la periodista Reis Juan (com a moderadora), i els coautors Francesc Martínez Sanchis, Josep Lluís Miralles i Francesca Segura.
La col·lecció Informes de l’Institut d’Estudis Catalans és una iniciativa anual per abordar temes d'actualitat de manera pluridisciplinària. El nou volum presentat recull les reflexions sobre la dana de vint-i-cinc autors i autores, la majoria dels quals van participar en els col·loquis celebrats a l’OCCC sis mesos després de la riuada, i ofereix una anàlisi reposada i documentada dels fets, les causes, els efectes i les conseqüències. A més, s’inclouen propostes fonamentades per tal d’evitar en la mesura del possible la repetició dels danys. L’informe és accessible de forma gratuïta a través del repositori RODERIC de la UV.
En els debats recollits, que seguiren més de 2.000 persones, participaren la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la revista Mètode, la delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la llibreria Fan Set.
L’obra vol servir com a base per afrontar amb més preparació el risc de futures riuades. Tal com ha indicat Teresa Cabré, aquest llibre busca “servir de memòria, perquè allò que va succeir, i sobretot com va succeir, no puga tornar a passar”. A l’acte s’ha transmés també la necessitat promoure la divulgació de mesures preventives a tota la població.
La importància de la prevenció
“Les pèrdues humanes eren del tot evitables”, ha assenyalat Jaume Guillamet. "Amb 230 persones mortes i milers d’afectats, la terrible catàstrofe de la dana va produir una consternació especial entre experts, tècnics i científics” ha afegit. “El coneixement previ del perill, l’experiència d’inundacions anteriors i els avisos puntuals dels serveis meteorològics haurien d’haver assegurat una reacció que mitigués els efectes”.
Carlos López ha destacat la importància de participar des de la Universitat de València en un projecte d’investigació i transferència com aquest, fortament arrelat a la societat. I ha assenyalat que aquest llibre “omple un buit molt important per a no oblidar a les víctimes”.
Per la seua part, Reis Juan ha ressaltat que “no es pot evitar una dana, però es podrien haver evitat les conseqüències tan catastròfiques i es pot treballar perquè no es repetisca, per això és tan important aquest informe”. A la presentació s’ha conclòs que si s’ha après la lliçó, una catàstrofe d’aquestes dimensions no hauria de repetir-se ni a València ni a altres territoris.
Per acabar l’acte, s’ha fet el lliurament simbòlic de l’informe a cinc associacions i col·lectius que, com ha indicat Peretó, “treballen cada dia en la reconstrucció de les zones afectades i en que no s’oblide allò que va passar i per què”.
Entre les veus expertes de la Universitat de València que conformen l’obra es troba Albert Moncusí, professor de Sociologia i Antropologia Social; Josep Vicent Boira, catedràtic de Geografia Humana; Francesca Segura, catedràtica de Geografia Física; Francisco Pérez, catedràtic d’Anàlisi Econòmica; Maria Antònia Rodrigo, catedràtica d’Ecologia; Francesc Martínez, professor de periodisme; Maria Josep Cuenca, catedràtica de Filologia Catalana; José Ramón Bertomeu, catedràtic d’Història de la Ciència; Álvaro Morote, professor de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials; Gustau Camps, catedràtic d’Enginyeria Electrònica, i Olga Mayoral, professora de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials.
Imatges:
