Quan no hi ha un altre estímul ni tenim contacte social, tendim a fer una copeta per animar-nos. Molts intentem superar el confinament amb unes copetes, cervesetes, menjar i qualsevol cosa que ens done aquella pau d'haver aconseguit una recompensa. Alguns mitjans apunten al fet que s'han incrementat les vendes de begudes alcohòliques mentre que reculen les de paper higiènic.

Lucía Hipólito Cubedo, Universitat de València

Quan no hi ha un altre estímul ni tenim contacte social, tendim a fer una copeta per animar-nos. Molts intentem superar el confinament amb unes copetes, cervesetes, menjar i qualsevol cosa que ens done aquella pau d'haver aconseguit una recompensa. Alguns mitjans apunten al fet que s'han incrementat les vendes de begudes alcohòliques s'han incrementat les vendes de begudes alcohòliques mentre que reculen les de paper higiènic.

Estar animats i motivats no ve gens malament per a la pandèmia que vivim. En el nostre cervell hi ha un sistema molt conservat (que compartim amb altres vertebrats) que regula els comportaments motivats per a l'obtenció dels reforços. És el “sistema mesocorticolímbic”, format per nuclis cerebrals, entre els quals trobem l’“àrea tegmental ventral”, composta per “neurones dopaminèrgiques”.

Aquestes neurones projecten els seus axons per alliberar “dopamina”, un neurotransmissor, al “nucli accumbens” quan ens trobem davant una situació important per a la perpetuació de l'espècie, com el menjar, el sexe i el contacte social. En altres paraules, l'activació d'aquestes neurones és un senyal que ens motiva i ens dona l'energia per a consumir aquests estímuls, que anomenem reforços.

En el món natural, l'activació d'aquestes neurones i l'alliberament de dopamina és un fet que ens permet adaptar el comportament i dirigir-lo cap a l'obtenció d'aquests reforços. Anomenar aquestes situacions “reforç” és tremendament descriptiu, perquè obtenir-ne reforça que repetim aquests comportaments.

Per què no ve malament activar les nostres neurones dopaminèrgiques? Perquè en 2016 es va demostrar que l'activació de les neurones dopaminèrgiques de l'àrea tegmental ventral incrementa la capacitat del sistema immunitari innat i adaptatiu. Això potencia la nostra capacitat de lluitar contra infeccions i altres amenaces, com les cèl·lules canceroses. És, per tant, un bon negoci viure amb una bona salut emocional que mantinga la nostra motivació pels reforços.

Però què passa quan tenim pocs reforços o ens veiem privats d'aquells que teníem abans de la COVID-19?

Les drogues: imitadors dels reforços naturals

Igual que els reforços naturals, les drogues, incloent-hi l'alcohol, activen les neurones de dopamina del sistema mesocorticolímbic. Igual que el sexe, el menjar, el contacte social i l'exercici, l'alcohol i altres substàncies alliberen dopamina en el nucli accumbens. Això ens indica que és necessari per a la supervivència.

Què succeeix aleshores? Que el nostre comportament es modifica per repetir el consum d'aqueixa substància, perquè el nostre cervell ho entén com un reforç. El problema és que l'alcohol i les altres drogues no activen les neurones de la mateixa manera que els estímuls naturals.

L'activació per drogues dona lloc a canvis persistents en les neurones del sistema mesocorticolímbic, de manera que, després de repetir i repetir el consum, el nostre cervell converteix aquest consum en un hàbit. D'un consum esporàdic podem passar a un consum habitual i, finalment, al que coneixem com a trastorn de consum d'alcohol. Aquest trastorn, caracteritzat per la impossibilitat de frenar el consum compulsiu d'alcohol, fins i tot quan ens produeix efectes negatius, pot desembocar en l’estadi més greu: l'addicció.

Addicció a l'alcohol: de l'ús esporàdic a l'hàbit

Aquesta seqüència, des de consumir esporàdicament una copa fins a l'addicció en què el consum és compulsiu i persistent, ocorre a aproximadament al 20 % de la població.

En altres paraules, el 20 % dels qui comencem a beure diàriament per “intentar trobar-nos millor” durant aquests dies som vulnerables al fet que, quan acabe el confinament, no puguem deixar de consumir-ne. En aquest 20 % de la població, el consum repetit de la droga dona lloc a canvis tant estructurals com funcionals de les neurones del sistema mesocorticolímbic, que fan que el consum es torne un hàbit. Sense pensar-ho, l'alcohol esdevindrà l'estímul més important i, que encara que vulguem, serà molt difícil no consumir-ne.

Aquests canvis estructurals i funcionals, que avui dia encara estem intentant conèixer i entendre, converteixen l'addicció en una malaltia mental que necessita tractament.

Actualment, la gran majoria dels laboratoris que estudien l'addicció a l'alcohol tracten d'entendre com es produeixen aquests canvis estructurals i funcionals en el cervell per dissenyar tractaments farmacològics. Desgraciadament, encara ens resta un llarg camí a recórrer, perquè avui dia les teràpies amb les quals comptem no són gaire efectives i la major part dels pacients hi torna a recaure.

Recauen en una malaltia que no sols és una de les causes de malaltia més importants a Europa segons l'OMS, sinó que, a més, comporta un cost sociosanitari a Espanya que el 2007 es va situar al voltant dels 3 milions d'euros. Per això, invertir en recerca millorarà la nostra salut i la nostra societat.

Lucía Hipólito Cubedo, Professora en l'àrea de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.