.jpg)
La Universitat de València participa en l’impuls d’una nova aliança científica per a avançar en el diagnòstic i tractament personalitzat de la sèpsia, després de la trobada celebrada aquest dimecres, 17 de juny, a l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic Universitari de València. La jornada ha conclòs amb la constitució del Grup Translacional en Òmiques –tecnologies d’anàlisi massiva de marcadors moleculars– per a la Recerca en Sèpsia.
La sèpsia és una afecció greu causada per una resposta anòmala de l’organisme davant d’una infecció, que pot aparèixer de manera impredictible i derivar ràpidament en fallada multiorgànica i mort. Aquesta afecció s’està incrementat als hospitals, la qual cosa suposa un autèntic problema, a causa de l’elevada mortalitat que té i al fet que alguns pacients han d’estar durant molt de temps en la unitat de vigilància intensiva, i constitueix un repte sanitari global, en afectar cada any uns 49 milions de pacients al món i provocar més d’11 milions de morts, amb una mortalitat intrahospitalària superior al 10 %.
La incidència d’aquesta continua augmentant a causa de factors com ara l’envelliment de la població, la major prevalença de malalties cròniques, la immunosupressió, els bacteris multiresistents que estan apareixent o la resistència als antibiòtics. A més, la sèpsia és una de les primeres causes de reingrés hospitalari –fins al 74 % dels casos anuals– i genera un cost global superior als 75.000 milions d’euros cada any.
En l’actualitat, no hi ha una prova diagnòstica universal, cosa que obliga els professionals sanitaris a basar-se en un conjunt de variables clíniques i analítiques que no permeten estratificar apropiadament els pacients, n’alenteixen el diagnòstic i, per tant, impedeixen una intervenció adequada en el temps adequat, i es manca d’eines que permeten conèixer el pronòstic evolutiu del pacient.
El Grup d’Investigació en Epigenòmica i Epigenètica Translacional d’INCLIVA està utilitzant en l’actualitat tècniques d’espectrometria de masses, tecnologies d’anàlisi de metilació de l’ADN i intel·ligència artificial per a identificar fenotips específics en els pacients de sèpsies amb la finalitat de comprendre els fenòmens d’inflamació i immunosupressió i desenvolupar biomarcadors de maneig clínic en aquests pacients.
“La sèpsia es reconeix avui com una condició extraordinàriament heterogènia, en què coexisteixen respostes inflamatòries exacerbades, paràlisi immunitària, disfunció endotelial i coagulopatia, la qual cosa dificulta l’aplicació d’estratègies terapèutiques uniformes. En els últims anys, diversos treballs han definit endotips moleculars basats en transcriptòmica, proteòmica, epigenòmica i citometria avançada, que permeten segmentar els pacients segons eixos inflamatori mieloide, adaptatiu limfoide i coagulopàtic hemostàtic, entre altres, amb implicacions pronòstiques i terapèutiques clares”, explica José Luis García Giménez, professor del Departament de Fisiologia de la Universitat de València (UV), coordinador de l’esmentat grup d’INCLIVA i investigador de CIBERER (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares) de l’Institut de Salut Carles III.
L’investigador afegeix que “el programa científic de T RES ha mostrat com integrar diverses capes d’informació biològica per a dissenyar estudis i assajos clínics més precisos en infecció greu i ha permès abordar l’ús de la proteòmica per a definir subtipus de gravetat en la sèpsia i els microRNA com biomarcadors en infecció respiratòria. A més, s’han presentat perfils immunoòmics basats en metilació de l’ADN per a caracteritzar l’heterogeneïtat i l’evolució dels pacients sèptics, i s’ha revisat el paper dels biomarcadors complementaris com a eines clau per a seleccionar i monitorar teràpies”.
Intervencions en la Jornada T RES
El programa científic ha comptat amb la participació d’especialistes de referència, procedents de distints centres de recerca i hospitals espanyols, que han abordat qüestions clau com “La combinació d’informació biològica com a futur en la recerca en infecció greu”, a càrrec de Jesús F. Bermejo-Martín.
També hi ha hagut exposicions, com la de Juan Carlos Ruiz Rodríguez, cap clínic del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Vall d’Hebron-IIS Vall d’Hebron, que ha tractat sobre el “Rol de la proteòmica en la recerca translacional en la sèpsia i xoc sèptic”; la de David de Gonzalo, de Clinical and Molecular Phenotyping group-IRB Lleida, amb la conferència “De l’hoste al patogen: microRNA com biomarcadors en infecció respiratòria”, o la de Roberto de la Rica, de Nanodecal SL-Spin-off Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa), amb una intervenció sota el títol “Del laboratori a la pràctica clínica: noves aproximacions al diagnòstic descentralitzat d’infeccions respiratòries”. Així mateix, el professor de la Universitat de València, José Luis García Giménez, s’ha centrat en els “Perfils immunoòmics basats en metilació de l’ADN per a capturar l’heterogeneïtat i les trajectòries en els pacients de sèpsies”.
La jornada ha conclòs amb la constitució del Grup Translacional en Òmiques per a la Investigació en Sèpsia, que integrarà personal investigador de múltiples institucions amb la finalitat d’accelerar la translació d’aquests avanços a la pràctica clínica.
A més del professor de la UV José Luis García Giménez, han participat en l’organització de l’esdeveniment científic Nieves Carbonell, del grup de recerca de García Jiménez i cap de secció del Servei de Medicina Intensiva Hospital Clínic Universitari de València, i Jesús F. Bermejo Martín, investigador principal de BioSepsis (Grup d’Investigació Biomèdica en Infecció Respiratòria i Sèpsia, IIMD-23), un grup multidisciplinari integrat en l’Institut d’Investigació Biomèdica de Salamanca (IBSAL), la Universitat de Salamanca (USAL) i CIBERES.
