PeopleImages.com/Shutterstock

Daniel Gabaldón Estevan, Universitat de València

El període vital en què es troben els estudiants de secundària, entre els 12 i els 16 anys (fins als 18, si incloem el batxillerat) comporta canvis biològics de primer ordre en el seu desenvolupament. Alguns són molt evidents, com el ràpid creixement que es produeix (les famoses “estirades”), i altres, més subtils, com el retard de la fase de son. És sobre aquest últim que cal reflexionar a l'hora de definir l'hora d'inici de la jornada escolar.

Canvis en l'hora d'anar al llit

Des de l'inici de la pubertat (a la fi de la primària) fins al que s'ha denominat el final de l'adolescència (19,5 anys en dones i 21 en homes) es produeix un retard gradual en l'horari natural en què les persones estem predeterminades per a iniciar el son.

Això significa que, de manera natural, a mesura que avancem cap al final de l'adolescència, el nostre organisme està predeterminat per a anar gradualment retardant tant el moment en què agafem el son com l'hora a què ens despertarem de manera natural.

Independentment que siguem per herència genètica més matutins (aloses) o més vespertins (mussols), l'etapa de l'adolescència serà la més vespertina de la nostra vida, ja que a partir del final d'aquest període hi ha un lent però progressiu avançament de la nostra fase de son, de manera que passats els 40 anys d'edat, pràcticament desapareix aquest efecte de retard.

Canvis en la qualitat del son

D'altra banda, en aquesta època de la vida es produeix un increment de les connexions de la part “afectiva" o "emocional” del cervell, amb un menor augment d'aquestes connexions en la part “executiva” o de raonament de l'òrgan, procés que també contribueix a canvis fisiològics en la qualitat del son de l'adolescent.

Aquests canvis relacionats amb el retard de la fase de son poden provocar cefalàlgia, somnolència, fatiga, deterioració cognitiva i desregulacions metabòliques i immunològiques, així com també predisposició a manifestar trastorns mentals com ara depressió, ansietat i bipolaritat.

Què passa si l'institut comença a les vuit del matí?

Quan l'horari d'arrancada de la jornada escolar se situa massa de matí en relació amb l'hora natural de despertar-se de l'alumnat, es produeix el que es coneix com a jetlag social. És un desfasament entre l'hora que marca el rellotge intern de l'estudiant i la que assenyala el rellotge social, amb una diferència d'unes dues hores del temps total de son entre dies acadèmics i caps de setmana, fet que altera el rellotge biològic de l'estudiant.

Distribució del jetlag social per edat de l'alumnat participant en el projecte Kairós: la desincronització mesurada amb el Munich Chronotype Questionnaire (https://doi.org/10.3389/fpubh.2024.1336028) s'incrementa a mesura que l'alumnat va avançant en l'adolescència. Hi hauria dues tendències contraposades darrere d'aquest fenomen: el retard de la fase de son i l'avançament en l'hora d'entrada a l'institut. Gràfic tret del projecte Kairós (PID2021-126846NA-I00/AEI/10.13039/501100011033 y CIACO/2023/120), coordinat per l'autor., CC BY

Per això, demanar a un adolescent que es desperte a les set del matí és com demanar als seus pares que es desperten a les quatre o cinc de la matinada. Això afecta molt la salut física i mental, sobretot perquè no es dorm durant prou hores, però també pel desajustament en els horaris intern i extern.

Vegem-ho:

• Com que no podem adormir-nos abans que arribe la nostra finestra de son (moment en què podem agafar el son de manera natural) i com que hem de llevar-nos a una hora anterior al nostre despertar natural, l'organisme no pot descansar prou i genera una “reparació deficitària”: durant el son el sistema glimfàtic impedeix l'acumulació de toxines en el sistema nerviós; si no descansem prou, la neteja no és completa.
• Si no descansem prou la nit d'abans de classe, el nostre estat d'alerta durant la vigília es veu perjudicat, cosa que afecta la nostra capacitat de concentrar-nos i d'aprendre (parar atenció i atendre en classe, relacionar i assimilar conceptes). Si dormim només sis hores i perdem l'últim 25 % del son, podríem estar perdent entre el 60 % i el 90 % de tot el son REM, l'encarregat de reforçar les connexions neuronals.
• Si no descansem prou la nit després d'un dia de classe, la capacitat del nostre cervell per a processar la informació adquirida i la nostra memòria es veuran compromeses. De fet, hi ha estudis sobre el son i la memòria que indiquen que els qui tenen l'oportunitat de dormir en l'interval de vuit hores entre l'aprenentatge i el record milloren entre un 20 % i un 40 % la seua capacitat de retenir allò que han après.
• A més, no dormir prou afecta el nostre sistema immunitari i ens fa més vulnerables a contraure malalties com ara depressió, ansietat, diabetis, càncer, atac cardíac i accident cerebrovascular.
• El nostre estat d'humor també es veu compromès quan no descansem. De fet, s'ha observat que l'amígdala, que és clau per a desencadenar emocions fortes com la ira o la ràbia, pateix una amplificació de més del 60 % en la reactivitat emocional en persones privades de son. Tota una bomba de rellotgeria per a la convivència als centres escolars.

Dues hores més tard: múltiples beneficis

Diversos estudis han determinat que quan es retarda l'hora d'entrada a l'institut es produeix un guany net de descans: l'alumnat continua anant al llit a la mateixa hora que abans, però s'alça més tard i dedica al voltant del 80 % del temps extra a dormir.

Dormir més redueix la somnolència diürna, la depressió, el consum de cafeïna, els retards i la dificultat per a mantenir-se despert, i millora la qualitat del son, la satisfacció vital i el malestar psicològic. Altres estudis apunten que com més llarg és el temps addicional de son, millor és la qualitat d'aquest, el funcionament diürn i el benestar subjectiu.

El retard en l'entrada a l'institut reduiria, a més, la desincronització de l'alumnat més vespertí i disminuiria la bretxa que es produeix entre els estudiants més matutins i els més vespertins.

Deixar-los dormir el temps que necessiten i quan ho necessiten és, en definitiva, respectar el seu dret a fer les coses quan més els convé per a la salut, el desenvolupament i el benestar.

Daniel Gabaldón Estevan, professor Titular d'Universitat, Sociologia, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.