Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Potenciades pel poder de difusió d'internet i les xarxes socials, les notícies falses i les enganyoses són un mal endèmic del nostre temps que també ha fet forat en l'àmbit de l'alimentació. Ací propose una classificació que permet catalogar aquest tipus de notícies enganyoses nutricionals en set categories. Anem amb compte!

1. Titulars enganyosos

Tenen lloc quan els títols, subtítols o imatges dels mitjans de comunicació no s'ajusten al contingut. És el cas de les informacions que, a l'estiu de 2008, donaven a entendre que menjar meló d'aigua o síndria tenia els mateixos efectes que prendre Viagra.

La notícia es basava en un estudi de la Universitat de Texas A&M, als Estats Units. El treball revelava que la citrul·lina, un tipus de fitonutrient, es converteix en arginina, un aminoàcid la funció del qual és millorar la producció d'òxid nítric. Al seu torn, aquest procés relaxa els vasos sanguinis, el mateix efecte que produeix la pastilla blava per a tractar la disfunció erèctil. L'únic problema és que la citrul·lina es troba en concentracions més altes en l'escorça del meló d'aigua que no pas en la polpa, que és allò que mengem.

2. Context fals

Ocorre quan el contingut autèntic es comparteix amb informació contextual falsa. En va ser un exemple el llançament d'una certa crema reductora de greix suposadament capaç de reduir 4 centímetres en 40 minuts quan s'aplicava a la pell de la cintura.

José Enrique Campillo, professor de Nutrició i Dietètica de la Universitat de Mayores d’Extremadura i col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya, ho desmuntava rotundament: “És un efecte que s’hauria d'estudiar en totes les universitats del món, ja que va en contra de les lleis de la física”. 

Campillo va desenvolupar un model matemàtic amb el qual demostrava que, en cas de ser cert el que prometia, aquell producte alliberaria 4 000 quilocalories en 40 minuts. I, com a conseqüència, el nostre cos augmentaria la seua temperatura corporal en diversos centenars de graus.

3. Contingut incriminatori

Ens referim a l'ús enganyós d'informació per a fer malbé la reputació d'una persona o d’un aliment. El cas més típic de fals dolent de la nostra salut ha sigut l'ou. Durant moltes dècades va estar al centre de la tempesta, ja que consumir-ne s'associava amb l'augment o l'agreujament de la hipercolesterolèmia.

Aquesta valoració va canviar el 1997, després d'un estudi de la Universitat d'Arizona al qual es van sumar altres recerques posteriors, en què es va posar de manifest que l'absorció del colesterol present en aquest aliment és bloquejada per altres compostos. Tot i això, encara perdura en bona part la seua mala fama.

4. Contingut manipulat

Té lloc quan la informació o imatges autèntiques es manipulen per enganyar. Al març de 2017, per exemple, va circular una foto de carn envasada venuda en supermercats italians per a fer a la graella que procedia de gats, amb el consegüent escàndol.

En realitat, la foto il·lustrava la notícia d'un experiment social sobre la percepció del consum d'animals domèstics en diferents cultures. Era un muntatge.

Més recent ha sigut l’enrenou mogut aquest darrer Nadal per unes torrades ja untades que suposadament es venien en una cadena espanyola d'alimentació. Es tractava d'una innocentada.

5. Contingut fabricat amb mala fe

La informació és 100% falsa i es crea expressament per enganyar i fer mal.

Així, al començament de 2007 va començar a circular pels correus electrònics la següent notícia enganyosa: en els envasos de llet apareixia un número que indicava quantes vegades havia sigut reciclada aquella llet després de caducar la data de consum preferent.

Arran de la notícia, el fabricant de Tetra Pak i la Federación Nacional de Industrias Lácteas van haver d'eixir a desmentir-ho: “Els envasos de Tetra Pak es produeixen en grans bobines. Les bobines es divideixen després en cinc rotllos d'envasos (en el cas d'envasos d'un litre). Cada rotllo de la bobina rep una numeració que permet identificar en quina pista de la bobina ha sigut produït un determinat envàs […]. Un número de l'1 al 5 en la base de l'envàs indicaria a quin dels cinc rotllos d'envasos de litre pertany l'envàs en qüestió. No hi ha cap relació amb el producte contingut”.

6. Contingut de l'impostor

Ací les fonts autèntiques són suplantades per altres, falses i inventades. El 2014, el programa matinal The Today Show, emès per la cadena nord-americana NBC, demostrava que les fotos de l’“abans i després” d'una dieta havien de ser sempre qüestionades. Eren* imatges retocades informàticament, preses amb acurades tècniques d'il·luminació o fins i tot extretes de blogs personals sense consentiment.

7. Bromes que no tothom entén

S'utilitza sense cap intenció de causar mal, però té potencial per a enganyar si la font d'on ha eixit no és coneguda pel públic en general. El Mundo Today n’és un bon exemple, ja que utilitza un format de premsa tradicional per a crear paròdia i sàtira.

D'aquesta web procedeixen, per exemple, els següents titulars: Cenar solo un yogur, principal causa de mortalidad entre los españoles; Engorda cuarenta kilos tras probar todas las dietas a la vez o Descubren que la dieta de la alcachofa solo funciona si eres una alcachofa.

Per evitar que us enganyen, pregunteu, reviseu i contrasteu qualsevol informació. Que no us donen gat per llebre.

Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.