La professora d'Informàtica de la Universitat de València Silvia Rueda Pascual.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona en Enginyeria, la professora d’Informàtica de la Universitat de València (UV) Silvia Rueda Pascual reflexiona sobre les causes i les conseqüències del desequilibri entre dones i homes en les titulacions i professions conegudes com a STEM (per les sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). La seua anàlisi apunta a un problema estructural que va molt més enllà de les xifres i que afecta tant les oportunitats de les dones com la qualitat del coneixement que genera la societat.

Silvia Rueda Pascual és professora titular a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la UV, exerceix el càrrec de vicepresidenta segona del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de la Comunitat Valenciana (COIICV) i coordina el projecte Girls4STEM,

nascut al si de la Universitat de València amb l’objectiu, precisament, d’impulsar un canvi, més o menys definitiu, en el problema estructural que sosté la desigualtat, sobretot, en les enginyeries i les carreres tecnològiques.

Rueda considera que jornades com el Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11 de febrer) o el Dia Internacional de la Dona en Enginyeria (23 de juny) continuen sent necessàries perquè la participació femenina en aquests àmbits està lluny de ser igualitària. Segons explica, si les decisions acadèmiques i professionals respongueren únicament a preferències personals, la distribució de dones i homes en les diferents titulacions seria molt més equilibrada. El fet que això no ocórrega evidencia, al seu juí, l’existència de factors externs, estereotips i biaixos que influeixen des de la infància.

Estudis revelen que les xiquetes comencen a sentir-se menys intel·ligents als sis anys com a conseqüència de la socialització: és el primer pas per a allunyar-les de les STEM

En aquest sentit, comenta: “Un estudi de Science assenyala que les xiquetes comencen a pensar que no són molt intel·ligents als sis anys. És la conseqüència de la socialització rebuda i el primer pas per a allunyar-les de les STEM, considerades socialment com a molt difícils”.

Les​​​​​​​ dades de la Universitat de València

mostren que les dones representen el 33,4 % del personal investigador en ciències i el 23,5 % en enginyeria, unes xifres que es troben per damunt de la mitjana de dones informàtiques a Espanya, per exemple, la qual se situa al voltant del 18 %.

No obstant Rueda Pascual insisteix que el debat no pot limitar-se a les estadístiques –encara que les considera imprescindibles per a comprendre la situació–, perquè aquestes mitjanes “amaguen realitats molt diverses”, és a dir: “Dins de les àrees STEM hi ha titulacions amb una elevada presència femenina, com algunes vinculades a les ciències biològiques o a la tecnologia dels aliments, mentre que en altres, com Informàtica, la proporció de dones és molt menor. Aquesta heterogeneïtat obliga a analitzar les dades amb més profunditat abans d’extraure conclusions”, afirma.

Però la qüestió central, subratlla, és entendre per què les dones no trien determinades professions i quines conseqüències té això, entre les quals, destaca: “D’una banda, no optar per una titulació STEM, per exemple, limita les seues oportunitats d’accedir a ocupacions amb elevades taxes d’inserció laboral i salaris competitius. D’una altra, la falta de diversitat repercuteix directament en els resultats de la recerca i la innovació”.

I tot aquest conjunt afecta la totalitat de la societat. “Quan els equips estan formats per persones molt semblants entre si –explica Rueda– tendeixen a identificar i resoldre problemes des d’una perspectiva homogènia. Per contra, la diversitat de gènere i d’altres factors socials enriqueix el coneixement i afavoreix solucions més útils per al conjunt de la població”, argüeix.

La professora de la UV rebutja, a més, la idea que el desequilibri en les STEM siga un problema exclusivament femení. Recorda que la baixa presència d’homes en professions com Infermeria és l’altra cara de la mateixa moneda: l’existència d’estereotips que assignen determinades ocupacions a un sexe o a un altre. Així, aposta perquè la igualtat implique tota la societat i que puga superar concepcions encara molt arrelades sobre què correspon estudiar a dones i a homes.

La invisibilització sistemàtica de les aportacions de les dones i la manca de referents realistes perpetuen la desigualtat investigadora i professional

Entre les causes que perpetuen aquestes desigualtats destaca també la manca de referents. Segons argumenta, les dones han contribuït històricament al desenvolupament científic i tecnològic, però les seues aportacions continuen sent poc visibles. Com a exemple, anota que només una part molt reduïda de les figures presents als llibres de text són dones. Aquesta invisibilització “sistemàtica” dificulta que les xiquetes puguen identificar-se amb professionals de l’àmbit científic o tecnològic.

I si a açò s’afegeix que el màxim referent científic femení accessible continua sent la figura de Marie Curie, la situació continuarà igual perquè mai s’arribaran a identificar “amb una dona excepcional en blanc i negre”.

Per tant, Rueda defensa la necessitat de mostrar referents pròxims i quotidians, dones amb trajectòries professionals normals en què les noves generacions puguen reconèixer-se. Aquesta és una de les línies de treball de Girls4STEM, el projecte de la UV que coordina Silvia Rueda Pascual i que pretén apropar investigadores, professionals i estudiantes a l’alumnat per tal de donar a conèixer les possibilitats laborals reals de les titulacions STEM i trencar estereotips sobre qui pot dedicar-s’hi.

Homes i dones formen part del problema del desequilibri estructural i també de la solució

En tot aquest procés, en opinió de Rueda Pascual, els homes ocupen un paper essencial, perquè “formen part tant del problema com de la solució i, per tant, les accions de sensibilització han d’arribar a tota la població”. “L’objectiu és construir una ciència i una tecnologia orientades a les persones, capaces de reduir biaixos en lloc de reproduir-los”, defensa.

Per a les joves que dubten entre una enginyeria i altres estudis tradicionalment més feminitzats, el missatge de Rueda és clar: ningú hauria de dir-los què no poden fer. També alerta, però, contra els discursos excessivament simplistes basats en la meritocràcia. Les oportunitats, recorda, no són iguals per a totes les persones, perquè les circumstàncies socials i econòmiques condicionen les trajectòries vitals. Per això reivindica la importància de les xarxes de suport i de demanar ajuda quan apareguen obstacles.

La professora conclou que encara queda molt camí per recórrer en matèria d’igualtat. També en la divulgació científica, un àmbit en què la presència femenina continua sent inferior fins i tot en disciplines en què les dones són majoria. Per això defensa continuar treballant per a fer visibles les aportacions de les investigadores i per a construir una societat més crítica, més diversa i millor preparada per afrontar els reptes del futur.