.jpg)
Ricard Martínez Martínez, Universitat de València
Comença el curs en diferents comunitats autònomes d'Espanya amb la decisió de reduir el temps dedicat a les pantalles a les aules. L'informe del Comitè d'Experts per a la Creació d'Entorns Digitals Segurs per a la Infància i la Joventut ha posat de manifest l'existència de riscos significatius per a la salut mental i el desenvolupament dels infants i adolescents que exigeix modular adequadament les condicions d'ús de les pantalles.
Tot i això, no s'ha publicat cap notícia en relació amb les condicions d'ús de les xarxes socials per l'escola i amb la publicació d'imatges d’alumnes. Resulta paradoxal prevenir la dependència de les xarxes i que aquestes continuen sent utilitzades i generen en els infants i adolescents una percepció positiva.
La raó subjacent per a compartir aquestes imatges no és altra que promoure la imatge positiva del centre davant la comunitat. Però per molt ben intencionada que resulte, aquesta és una acció promocional, mai educativa.
Quan el centre escolar exposa els menors en internet genera riscos. Un depredador podria capturar les imatges i utilitzar cercadors especialitzats per a localitzar infants i adolescents en xarxes socials i entrar-hi en contacte. A més, promouen una consciència positiva i un hàbit d'ús i consum: si l'escola és activa en xarxes i hi comparteix els seus estudiants, no té sentit argumentar que aquestes representen un risc.
La reutilització de les imatges
El centre escolar modela la identitat digital dels seus estudiants, que no necessàriament han de compartir ni el contingut ni l'estil de les imatges i vídeos que es pugen. Si per casualitat hi presenten alguna cosa ridícula o criticable, estarà sembrant-se la possibilitat d'un futur assetjament entre iguals basat en la reutilització de les imatges.
Per això, resulta necessari proporcionar a la societat informació adequada per a la presa de decisions informades. En primer lloc, s’ha d'entendre la naturalesa dels formularis de consentiment informat que solen arribar a casa en el procés de matrícula, a l'inici del curs o bé en moments puntuals remesos per professors.
S’hi sol·licita el consentiment perquè no hi ha cap justificació acadèmica per a captar i compartir imatges dels menors en internet. La legislació sobre dret a la intimitat i a la pròpia imatge, i sobre protecció dels menors, assenyala que s’ha de preservar l'interès superior del menor i condueix exactament al contrari, a no publicar o fer-ho limitadament, excepte amb consentiment.
Per això és molt poc usual trobar imatges o vídeos d’infants i adolescents en els mitjans de comunicació convencionals, llevat de quan l'interès públic de la notícia ho justifica.
Aquest consentiment és essencialment lliure i no pot estar condicionat per les relacions entre el centre escolar, el professorat i els responsables parentals. La família hauria d'actuar en consciència i marcar, si és el cas, la casella del “no” sense cap classe de prevenció o temor respecte de les possibles conseqüències.
És possible que el centre es pose en contacte amb nosaltres després de la negativa. Solen transmetre que aquesta afecta el conjunt del grup o assenyalar que se senten incòmodes davant l'eventualitat de discriminar l'estudiant de qui s’ha vetat la captació d'imatges.
Aquesta conducta implica una mena de coacció que indueix a consentir i podria constituir una infracció molt greu de la legislació en matèria de protecció de dades. Per això s’hauria de posar en coneixement de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i de la inspecció educativa.
És possible que el contingut de la fitxa, o d'una nota remesa per un professor, es referisca a la possibilitat de captar imatges i utilitzar-les amb finalitats docents o d'innovació pedagògica. Això només és admissible quan existisca una relació de coherència amb el temari oficial i amb la condició d'integrar-se de manera precisa i documentada en la planificació de la matèria.
Tractament registrat i supervisat
Si fos una activitat de recerca o innovació pedagògica que repercuteix en persones vulnerables, ha d’estar sotmesa a regles que exigeixen l'aprovació positiva per part d'un comitè d'ètica. En tots els casos, ha d'existir un tractament degudament registrat i supervisat per la persona delegada de protecció de dades, disposar de les degudes polítiques de privacitat i garantir l'assumpció d'obligacions de seguretat i confidencialitat pel professorat, que ha d'haver rebut una formació adequada.
Res no impedeix captar imatges per a la generació de records del pas per l'escola, però ha de fer-se seguint regles molt precises. Cal obtenir el consentiment dels responsables parentals i tractar amb compte l'estil i la naturalesa de les imatges seguint la proporcionalitat i la raonabilitat. Resulta fonamental que, juntament amb el consentiment, la comunitat educativa siga informada i es comprometa a signar un document de confidencialitat per a assumir la impossibilitat de compartir les imatges dels menors en xarxes socials o amb tercers no autoritzats.
I també és possible captar i usar imatges amb finalitats promocionals o per a la divulgació de notícies d'interès públic. Però mai amb caràcter general i respectant sempre les obligacions legals del centre escolar.
Ricard Martínez Martínez, Professor de Dret Constitucional. Director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
