.jpg)
El neurobiòleg José Ramón Alonso ha guanyat el XXVIII Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General» amb la seua obra Son nuestros amos y nosotros sus esclavos, en què analitza com éssers molt variats (bacteris, protozous, virus, fongs…) són capaços de manipular la vida dels altres, fins i tot la dels humans. El també catedràtic de Biologia de la Universitat de Salamanca i exrector d’aquesta ha rebut el guardó, convocat per la Universitat de València i dotat amb 12.000 euros, en el marc dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.
A més, el jurat ha distingit com a finalista i per publicar l’obra Entre venenos. Ciencia forense, investigación criminal y castigos ejemplares, desde la Edad Media hasta el presente, de la qual són autors José Ramón Bertomeu (València, 1966) i Carmel Ferragud (Algemesí, 1969), catedràtic i professor titular del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València, respectivament. Els dos són investigadors de l’Institut Interuniversitari López Piñero, centrat a investigar i divulgar estudis històrics i socials sobre la medicina, la tecnologia i la ciència.
Son nuestros amos y nosotros sus esclavos, l’obra guanyadora del Premi Europeu de Divulgació Científica en l’edició d’enguany, obre una hipòtesi fascinant, que parteix de la idea que les nostres malalties mentals, els comportaments patològics o els problemes més tràgics no són el resultat d’un mal funcionament del sistema nerviós, ni el fruit amarg d’una casualitat, sinó l’objectiu específic d’un manipulador.
En aquest sentit, l’autor planteja el parasitisme (una relació entre dos éssers en què un viu a sobre o dins de l’altre, generalment a costa del segon) i que provoca adaptacions i canvis en dos éssers que viuen en una dependència metabòlica. “És un clàssic de la ciència ficció, un ens alienígena es fica en el nostre cos i ens canvia”, explica Alonso.
Doncs bé, l’obra analitza aquests canvis des del punt de vista de com aquests éssers també poden alterar el comportament. “L’obra planteja un nou enfocament dins de la neurologia, la psicologia i la psiquiatria, potser una nova via per comprendre moltes malalties que a penes entenem i una via prometedora per a nous tractaments”, explica el també investigador en el Laboratori de Plasticitat Neuronal i Neurorreparació , un dels grups més productius de l’Institut de Neurociències de Castella i Lleó.
La vicerectora d’Innovació i Transferència de la Universitat de València, Rosa Donat, ha expressat la satisfacció amb l’edició d’enguany i l’alt nivell de les obres presentades: “Tant el guardonat com els finalistes i altres persones participants són divulgadores i divulgadors de reconeguda trajectòria, i, sens dubte, incrementaran el prestigi de les nostres col·leccions”, ha destacat.
L’obra finalista, Entre venenos. Ciencia forense, investigación criminar y castigos ejemplares, desde la Edad Media hasta el presente, planteja la premissa que la Humanitat sempre ha caminat entre substàncies tòxiques i és previsible que ho continue fent en el futur. Sobre aquest plantejament, els verins reflecteixen desigualtats i injustícies que poden contribuir a reduir o, més habitualment, a exacerbar. Seguir els verins a través de la història permet pensar millor els reptes actuals i futurs plantejats pels materials tòxics.
El jurat ha estat presidit per Rosa M. Donat, vicerectora d’Innovació i Transferència; i n’han format part Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme i directora de la col·lecció de llibres «Sense Fronteres», en què es publicarà l’obra guanyadora i la finalista. També en formen part Álvaro Martínez, guardonat en la 26a edició d’aquest premi, l’últim atorgat; Lucía Hipólito, investigadora del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia (UV); i Joaquín Martín Cubas, investigador del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració (UV).
Trajectòria
José Ramón Alonso ha estat investigador postdoctoral i professor visitant a diverses universitats. Ha escrit més de 40 llibres de divulgació científica, tant per a adults com per a xiquets, i és autor del bloc Neurociencia (jralonso.es), amb més de dos milions i mig de visites anuals i en què es dipositen 1.500 articles. A més, fins ara, Alonso participa en tres patents, ha escrit més de 160 articles en revistes indexades i ha dirigit 17 tesis doctorals.
Carmel Ferragud Domingo és doctor en Geografia i Història per la Universitat de València i també investigador de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona. Les seues línies de recerca se centren en la història de la medicina i la ciència durant l’edat mitjana.
José Ramón Bertomeu Sánchez (València, 1966) té com a principal línia de recerca la història dels productes tòxics durant els segles XIX i XX. Investiga actualment la violència lenta dels plaguicides durant el franquisme. És coordinador del projecte «Sabers en acció: una nova història de la ciència, la tecnologia i la medicina».
Gala
Guanyadores i guanyadors en les diferents modalitats dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira han recollit avui divendres 11 de novembre a la vesprada el trofeu dissenyat per Manuel Boix, en una gala amb 600 persones a la qual entre altres han acudit personalitats del món cultural i polític. Al premi Europeu de Divulgació Científica s’han presentat en aquesta edició un total de 16 obres.
Peus de foto:
- El neurobiòleg José Ramón Alonso, guanyador del XXVIII Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General».
- D’esquerra a dreta: José Ramón Bertomeu i Carmel Ferragud.
Imatges:
