.jpg)
Un estudi preclínic, liderat per la Universitat de València i l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, ha avaluat una innovadora quimioteràpia combinada utilitzant carboplatí i eprenetapopt en càncers d’ovari i mama altament agressius i resistents a tractaments. La recerca mostra que aquesta teràpia redueix la viabilitat d’aquests càncers. A més, les troballes suggereixen que la combinació hi podria representar una alternativa terapèutica potencial en pacients amb aquestes malignitats, fins i tot si adquireixen resistència a altres tractaments.
Es tracta d’un estudi encapçalat pel grup GISAM (Unitat de Recerca en Càncer ginecològic, sarcomes i altres tumors a la dona) del Departament de Fisiologia de la Universitat de València, sota la direcció de Begoña Pineda Merlo i José Alejandro Pérez Fidalgo, que ha sigut publicat en la revista Frontiers in Oncology.
La resistència a l’olaparib —un fàrmac que dificulta la reparació de l’ADN en cèl·lules cancerígenes— és un desafiament en el tractament de càncer de mama triple negatiu i el carcinoma serós d’ovari d’alt grau, els dos càncers molt agressius, en dones amb mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2. Aquesta mutació afecta al voltant del 25 % de les dones.
“La resistència no només causa que l’olaparib perda efectivitat, sinó que també afavoreix el fenomen de resistència creuada, en el qual medicaments d’altres classes igualment perden la seua efectivitat, la qual cosa limita de manera significativa les opcions terapèutiques posteriors”, assenyala Pineda Merlo, professora titular del Departament de Fisiologia de la Universitat de València i primera signant de l’article.
La recerca va obtenir resultats favorables en combinar carboplatí —un fàrmac que impedeix que el càncer active els seus gens— i eprenetapopt, un fàrmac que reactiva la proteïna p53, la qual es desactiva per la mutació del gen TP53. L’equip d’investigació va demostrar que la quimioteràpia combinada produeix un efecte sinèrgic, que redueix la viabilitat de les cèl·lules tumorals, tant en les línies sense resistència com en les resistents.
La mutació de TP53 afecta el 96 % de les pacients amb el carcinoma d’ovari serós i el 60 % de les pacients amb carcinoma de mama triple negatiu. Reactivar la proteïna p53 és una diana terapèutica important, ja que és una defensa fonamental contra el càncer, sosté l’article.
El treball de recerca compta amb la col·laboració d’INCLIVA, de l’Hospital Clínic Universitari de València; del Centre Avançat de Microbiologia Aplicada de la Universitat Politècnica de València; de la Facultat de Ciències de la Universitat Europea de València; del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (CIBERONC), i de la Universitat de Ioànnina (Grècia).
L’estudi ha sigut finançat per una ajuda a la recerca mèdica de la Fundació Mutua Madrileña, AstraZeneca Espanya, i donacions de l’associació Amunt contra el Càncer (Dénia, València).
Referència de l’article: Pineda, B.; Martínez-Pretel, J. J.; Sánchez-Serrano, P.; Boussios, S.; Rodrigo-Faus, M.; Pérez-Leal, M.; Obrador, E.; Perea, J. i Pérez-Fidalgo, J. A. (2026). “Eprenetapopt in combination with carboplatin in high-grade ovarian and triple negative breast cancer cell lines with acquired resistance to Olaparib”. Front. Oncol. 16:1754873. https://doi.org/10.3389/fonc.2026.1754873
