Mapa del sistema hidrogràfic de l'Albufera.

Un estudi realitzat per Juan Víctor Molner, Rebeca Pérez-González i Juan Miguel Soria, investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València, constata que la recuperació ecològica de l’Albufera es troba en un carreró biogeoquímic en augmentar el cabal del llac sense reduir radicalment els contaminants originals.

Per a quantificar les entrades al sistema, els autors van monitorar durant un any hidrològic complet (2023-2024) 18 canals de reg principals i les tres estacions depuradores que aboquen a l’entorn lacustre (Pinedo, Quart-Benàger i Albufera-Sud), i van comparar els seus mesuraments amb sèries històriques que es remunten fins a 1970. Els resultats revelen que l’entrada de fòsfor roman estancada i que la càrrega de nitrogen ha repuntat de manera notable respecte a les mitjanes posteriors als plans de sanejament dels anys 90.

Segons adverteix l’equip investigador, “augmentar el cabal sense reduir dràsticament els contaminants en origen no netejarà el llac, sinó que incrementarà la massa total de contaminació”.

L’estudi, publicat en la revista científica Regional Studies in Marine Science, compara els mesuraments empírics recents amb sèries històriques d’aportacions hídriques (1970-2022) i nutrients (1970-2008). Els resultats mostren que, encara que el volum total d’aigua que va entrar en l’aiguamoll (265,27 hm³) es va ajustar al llindar mínim històric per a mantenir funcions ecològiques bàsiques, la seua qualitat fisicoquímica continua greument compromesa.

A més, la taxa de renovació de l’aigua s’ha reduït quasi a la meitat respecte a l’etapa prèvia a 1994, situant-se en una mitjana de 11,5 renovacions anuals que confirmen un règim d’estancament artificial impost per la gestió agrària.

L’investigador de l’ICBiBE Juan Víctor Molner subratlla que “les inversions en depuració executades a partir dels anys 90 van aconseguir frenar el col·lapse inicial, però el procés de recuperació està completament paralitzat”. En aquest sentit, Molner afegeix que “les aportacions de nitrogen no només no s’han reduït, sinó que han augmentat de manera preocupant fins a aconseguir les 1.904 tones anuals, superant amb escreix els registres de les últimes dècades”.

Contrast nord-sud: agricultura i depuradores
L’anàlisi sectorial identifica una marcada heterogeneïtat espacial en la procedència dels contaminants. El sector sud —vinculat al sistema del riu Xúquer i la séquia Nova— actua com la principal font de contaminació difusa i aporta el 49,17 % de tot el nitrogen que arriba al parc natural.

En aquesta xarxa meridional destaca la séquia de l’Overa, que s’erigeix com el tributari dominant en aportar per si sola el 35,78 % del nitrogen i el 19,14 % del fòsfor de tot el sistema. Per contra, la pressió urbana i industrial es concentra en el sector nord, causant del 33,96 % de la càrrega de fòsfor degut al considerable cabal abocat per l’EDAR de Pinedo.

Respecte al funcionament d’aquestes instal·lacions, Molner precisa que “la reducció neta aparent de fòsfor aigües avall de la depuradora de Quart-Benàger no obeeix a una assimilació activa, sinó a un efecte de dilució física en mesclar el seu efluent amb l’aigua altament degradada de la séquia de Favara”.

Així mateix, el treball detalla el paper dual del cultiu de l’arròs entre maig i agost. Mentre els arrossars inundats assimilen nitrogen de manera generalitzada, la seua capacitat per a retenir fòsfor depèn de la qualitat de l’aigua d’entrada: actuen com a embornals en el nord i l’oest, però se saturen i passen a ser fonts emissores en el sud.

Cap a una governança integral de l’aigua
L’equip investigador conclou que eixir d’aquest punt mort exigeix superar la gestió hidrològica unilateral centrada en els calendaris de reg i transitar cap a una governança integral i transparent.

Aquest model ha de garantir l’arribada de cabals ambientals d’aigua dolça de bona qualitat —a partir dels estalvis per modernització del regadiu o del canal Xúquer-Túria— coordinats amb un control rigorós de la fertilització en capçalera i millores en tractaments terciaris en plantes com Quart-Benàger i Albufera-Sud. Facilitar més volum sense retallar abans la contaminació en origen només agreujarà la degradació de l’aiguamoll.

El treball ha sigut finançat mitjançant la línia de recerca ‘Seguiment limnològic de la qualitat dels ecosistemes aquàtics mitjançant metodologies clàssiques i avançades’ (LIF70230401) del Grup d’Investigació de Limnologia de la Universitat de València.

Referència de l’article: Molner, J. V.; Pérez-González, R. i Soria, J. M. (2026). “Persistent nutrient pollution in the hypertrophic Albufera of Valencia (Spain): Unresolved barriers to the recovery”. Regional Studies in Marine Science, 101, 105252. https://doi.org/10.1016/j.rsma.2026.105252