Els nivells de testosterona i cortisol van augmentar en els seguidors espanyols mentre observaven la final de la copa del món de futbol, que es va disputar entre Espanya i Holanda en 2010, en la qual Espanya va eixir vencedora. Aquest és el resultat d'un estudi, publicat en la prestigiosa revista ‘Plos ONE’, i realitzat per investigadors del Laboratori de Neurociència Social Cognitiva, dirigits per Alicia Salvador, de la Universitat de València.
Aquest grup d'investigació ha realitzat estudis previs en diferents tipus de competicions esportives (judo, bàsquet…) així com en unes altres de laboratori (a través d'ordinadors). Els seus resultats sobre els efectes de la victòria i la derrota en relació a l'estatus social han estat publicats en importants revistes científiques (NBR, PNEC, Hormones and Behavior, Biological Psychology…). Aquests estudis han mostrat la importància de la motivació, la valoració cognitiva i expectatives quan un individu, home o dona, s'enfronta a una competició per a la seua resposta a la situació.
En aquest nou estudi, han confirmat la resposta psicobiològica davant la competició, però sense participació directa, de forma vicaria. Clarament posa de manifest la importància del component social de la conducta humana, la rellevància del “jo social” a més del “jo individual”. En aquest cas, es va abordar l'estudi de la resposta psicobiològica en homes i dones quan no són els agents directes de la competició, és a dir, quan el seu desenvolupament i el control del resultat, victòria o derrota, estan totalment fora del seu control.
En la literatura científica només havia un precedent d'una publicació també sobre el partit final d'un mundial però que emmalaltia d'importants fallades metodològics. En el present estudi, es van millorar aquestes condicions, emprant també una situació control amb que comparar la resposta analitzada. Concretament en aquest estudi, cinquanta seguidors de l'equip espanyol van presenciar la final del Mundial 2010 en un lloc públic o a casa, acompanyats de família o amics. Els investigadors van arreplegar informació sobre les seues expectatives prèvies al partit i les seues emocions, així com dels seus nivells de testosterona i cortisol abans, durant, i després del partit.
La testosterona, hormona de l'estatus, augmenta en situacions competitives que suposen un desafiament important per a l'estatus social dels contrincants. En línia amb aquesta predicció, els resultats d'aquest estudi van demostrar que els nivells de testosterona dels seguidors espanyols eren més alts durant el partit que durant un dia control.
D'altra banda, l'exposició a un estressor de tipus físic provoca un augment en l'alliberament de cortisol, l'hormona de l'estrès, però també s'allibera davant amenaces a l'estatus social. D'aquesta manera, els nivells de cortisol eren més alts en el dia del partit que en el dia control.
Els autors suggereixen que la final de la Copa del Món de futbol va suposar una amenaça al “jo social” dels seguidors, estant en aquells moments el seu estatus social associat al resultat del partit i al rendiment del seu equip nacional.
Els augments registrats en els nivells d'ambdues hormones estarien relacionats amb la preparació per a defensar o realçar l'estatus social, considerant-se una resposta adaptativa, similar a la qual presenten els esportistes a l'enfrontar-se a competicions individuals i d'equip. L'estrès no va ser igual per a tots, va haver més estrès per als més “seguidors”. Encara que presenciar el partit va ser probablement més estressant per als homes que per a les dones, ja que van segregar més cortisol i van percebre el partit com més frustrant, el sexe dels seguidors no va ser el predictor més important, sinó l'interès pel futbol. Van ser els més aficionats i seguidors del futbol els quals van experimentar majors increments en la secreció de cortisol durant el partit, i per tant, per als quals el partit va ser presumiblement més estressant. A més, també els seguidors més joves van segregar més cortisol que els de mes edat.
Aquest estudi confirma les troballes prèvies d'aquest grup sobre la importància dels aspectes motivacionals i la implicació personal per a la resposta psicobiològica a la competició, i l'estén a una situació vicaria, quan no és el propi agent.
Existeix una col·laboració amb la Universitat Lliure d'Amsterdam (VU) sobre aquesta temàtica, qui van estudiar la resposta dels espectadors davant aquest mateix partit però en una situació de laboratori, que podrà ser comparada amb la descrita en aquesta publicació.
Per a la descàrrega lliure de l'article:
http://www.plosone.org/article/info:doi/10.1371/journal.pone.0034814
Data d'actualització: 23 de d’abril de 2012 13:17.
Llista de notícies
