Logo de la Universitat de València Logo València, Ruta de la Seda Logo del portal

La seda de València teixeix el seu espai propi

La seda de València teixeix el seu espai propi

El comerç de la seda va establir fa milers d'anys una xarxa de ciutats per tot el món, agrupades en l'anomenada Ruta de la Seda, que avui segueixen sent font de cultura tant a Àsia, origen d'aquest històric trajecte, com en el nostre continent i al nostre país. De fet, la ciutat de València és una de les principals parades d'aquest camí tèxtil i així ho ha reivindicat aquest any.

21 de de juny de 2016

València va ser designada com a ‘Ciutat de la Seda 2016’ a la fi del passat any com a reconeixement a tots aquests calius d'aquella relació comercial que encara alberga en la seva arquitectura i que la converteixen en ciutat clau de la Ruta. Per celebrar-ho, la ciutat ha reunit durant quatre jornades a representants de fins a 42 països que han participat dels diferents actes culturals programats per reivindicar la presència valenciana al mercat de la seda.

El passat 8 de juny van donar començament aquestes jornades amb la inauguració de l'exposició “L'Aire de la Seda” situada en el Palau de Colomina, al costat de la Plaça de la Verge, i conformada per tradicionals ventalls d'aquest material, productes típics del tractament i l'ús de la seda a València al llarg de la història.
 
Al llarg dels tres dies següents i sota el lema “Seda i Pau”, festivals gastronòmics, musicals, conferències i fins i tot oracions religioses van formar part de l'homenatge que van rebre totes les cultures i els països que van ser testimonis de la Ruta de la Seda.

Això sí, com no podia ser d'una altra forma, la principal protagonista va ser València, que va tenir l'oportunitat d'ensenyar al món els records que conserva de la seva època daurada amb la seda, tela que va tenir una gran importància a la ciutat i més concretament en un barri, el de Velluters.
 
El barri pren el nom precisament pel vellut de seda (vellut en valencià) i als seus carrers va arribar a albergar al voltant de 5.000 telers al segle XVIII. El Gremi de Velluters, creat al segle XV, és justament el germen del que després va passar a cridar-se Col·legi de l'Art Major de la Seda de València, edifici que va agrupar gran part del negoci de la seda en els seus anys d'esplendor.

Al llarg d'aquells segles, el llavors anomenat Regne de València va destacar, tal com apunta el professor Ricardo Franch, per ser el principal productor de seda de tota la Monarquia espanyola, fet que va portar a les Corts Valencianes a qualificar la seda com “el principal fruyt del Regne”.

Segles després, i amb motiu de la designació de València com a “Ciutat de la Seda 2016”, s'ha concretat la rehabilitació del Col·legi de l'Art Major de la Seda, pendent des de feia anys per falta de pressupost, gràcies a l'aportació d'uns dos milions d'euros realitzada per la Fundació Hortensia Herrero, presidida per la pròpia Herrero, dona de Juan Roig.

 

 

Un altre dels edificis emblemàtics de l'època, i també un dels quals millor s'ha conservat, és el Palau de Malferit, al carrer Cavallers, que alberga el Museu dels Soldaditos de Plom, on s'ha habilitat una sala dedicada a la Ruta de la Seda.

Finalment, no podia faltar en aquest repàs La Llotja de la Seda, un dels monuments històrics més importants de València, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1996 i on, a més, es va celebrar la cerimònia de clausura d'aquestes jornades sederas, amb l'actuació dels «Tornejants» de la festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.