.jpg)
Les universitats de València i Brescia, en col·laboració amb la Royal Society i les editorials de publicacions científiques Elsevier, Springer Nature i Wiley, han desenvolupat un protocol que permet l’intercanvi i l’estudi de les dades que genera el procés de revisió que passen els articles científics, conegut com a avaluació d’experts o peer review. La iniciativa forma part de l’acció COST «PEERE: New frontiers of peer review», i ja ha sigut testada en més de 150 revistes. L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat està a càrrec de la gestió i processament d’aquestes dades.
PEERE és una acció de Cooperació Europea en Ciència i Tecnologia (COST) finançada amb més de mig milió d’euros que té com a objectiu millorar el procés de revisió d’articles científics mitjançant una col·laboració entre les diferents disciplines i sectors que hi estan implicats. “Permetrà a més revistes conèixer els prejudicis contra la publicació d’investigació innovadora, analitzarà els efectes de diferents models d’avaluació d’experts i determinarà la millor manera de recompensar els revisors, entre altres qüestions”, ha destacat Francisco Grimaldo, subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV) i un dels dos coordinadors de l’acció.
El protocol tracta de manera anònima informació altament confidencial, com són els criteris que s’estableixen per prendre la decisió de publicar o no un article, qui fa la revisió i quins factors poden influir en la selecció. Grimaldo destaca: “un millor sistema d’avaluació d’experts beneficiarà els processos d’autoregulació, i alhora pot augmentar el reconeixement social i la credibilitat de la ciència a Europa”.
En els més de tres anys de vigència d’aquesta acció COST, iniciada el maig de 2014, els investigadors han descobert patrons de comportament comuns en conjunts concrets de revistes i han comprovat com el peer review provoca una major col·laboració científica entre les parts. Així mateix, una altra de les conclusions provisionals del treball és que l’avaluació d’experts es converteix en una mena de mecanisme de millora del treball científic en què les revisions solen ser més positives com major és la proximitat científica del revisor a l’autor del treball.
“El to del revisor pot influir en el fet que l’editor es refie més d’una revisió que d’una altra”, segons Grimaldo, qui afirma que s’ha detectat com els científics amb més experiència no solen justificar tant les seues verificacions, a diferència dels més novells, el quals concreten més i poden arribar a fer revisions amb major profunditat.
L’anàlisi de les dades també ha palesat que quan es tracta de contrincants, les revisions solen ser més crítiques; que el jove és molt més crític que les persones d’edat avançada, o que la procedència geogràfica dels papers (els articles científics per ser publicats) pot condicionar-ne la publicació.
Aquests resultats es posaran de manifest el pròxim mes de març, amb la celebració del primer congrés europeu sobre la peer review, que tindrà lloc a Roma i en el qual col·laborarà l’Associació Europea d’Editors Científics (EASE).
Recentment, Flaminio Squazzoni (Universitat de Brescia, Itàlia), Francisco Grimaldo (Universitat de València) i Ana Marušić (Universitat d’Split, Croàcia) han publicat una carta en la prestigiosa revista Nature Communications, «Journals could share peer-review data», mitjançant la qual conviden els sectors editorial i acadèmic a unir-se i participar en l’acció PEERE.
PEERE: New frontiers of peer review
PEERE és una acció COST (maig 2014-maig 2018) que involucra més de 100 investigadors de més de 30 països, pertanyents a totes les branques de coneixement. Va nàixer com a reacció a les proves recents del fracàs en algunes revisions per experts, degut a prejudicis, errades, accions localistes i males conductes. Així, els objectius són analitzar el procés de peer review en diferents àrees científiques, integrar la recerca quantitativa i qualitativa, incorporar les troballes experimentals i computacionals i avaluar les repercussions dels diferents models. També es pretén involucrar les parts interessades en l’intercanvi de dades i definir de manera col·laborativa una agenda de recerca conjunta.
Carta en Nature Communications:
https://www.nature.com/nature/journal/v546/n7658/full/546352a.html
Acció COST PEERE:
