Els investigadors de la Universitat de València (UV) Álvaro Morote i Joan Carles Membrado defensen l’anàlisi territorial com a suport en l’aprenentatge de geografia i història en el grau de Magisteri, dins de les assignatures de ciències socials. La sèquia de Mestalla, la partida de Tarongers, els barris de Benimaclet i el Cabanyal o el camí de Vera són exemples en la proposta d’aquesta sinèrgia entre toponímia i ensenyament, que ja s’aplica a Austràlia o Canadà.

Aquesta metodologia s’afegiria al temari d’assignatures de ciències socials del grau de Magisteri com un suport per a l’ensenyament. En el cas de la UV, s’utilitzaria en “Didàctica de les Ciències Socials. Aspectes aplicats”, una assignatura impartida en el quart curs del grau de Magisteri, que, a més, és una de les dues úniques que tracten la geografia.

Álvaro Morote, professor del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, i Joan Carles Membrado, del Departament de Geografia, posen com a exemple la seua aplicació en l’horta nord de València, concretament les zones de Tarongers, la Carrasca i Benimaclet. Aquesta proposta es complementaria amb eixides per aquestes localitzacions en què es parlaria de la seua toponímia i s’aprofitaria per explicar l’origen i el present de l’horta de València.

Aquesta forma d’ensenyament, afirmen, ja s’ha utilitzat en països com Estats Units, Canadà o Austràlia, on disposen de bases de dades completes sobre la toponímia nacional. Aquest coneixement s’usa com a “recurs complementari per a l’anàlisi territorial i és susceptible d’ús com a eina didàctica en els processos d’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials”, segons afirmen els investigadors en el seu article publicat a Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de las Palmas de Gran Canaria.

La proposta naix de la convicció que entendre el passat i present de la geografia estudiada ajuda a la seua comprensió i assimilació, i “pot servir [...] per ensenyar ciències socials utilitzant un recurs patrimonial i vinculant-lo a qualsevol territori”. D’aquesta manera, la toponímia serviria com a recurs didàctic en l’ensenyament a futurs professors d’educació primària.

Treball de camp

L’estudi publicat detalla el nom de la ciutat, heretat del vocable llatí valens i el sufix -entis (que té valor); de pobles com Alboraia, l’origen del qual és Al-burayyaj (torreta) pel seu origen com a lloc de vigilància; el barri de Benimaclet, que ve de “Família Mahlad” (ibn-mahlad) els propietaris de la primera alqueria de la zona; o Algirós, que prové de la paraula àrab per a sèquia (al-jarux). També permet fer-se una idea de la nomenclatura del sistema de regadiu heretat de l’època musulmana a través de tota la toponímia de canals i braços de reg com els d’Escamarda, de Rams o de l’Arquet.

Article:

Álvaro Francisco Morote-Seguido i Joan Carles Membrado Tena «Toponymy as a Didactic Resource for Teaching Geography: A Proposal Based on Three Field Trips to Huerta de Valencia (Spain)». Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia 21 (2), 2021, 107-136e. ISSN: 2341-1112 https://doi.org/10.51349/veg.2021.2.05

Peu de fotografia annex:

Coexistència d’espais urbans i agraris en el “camí vell del Cabanyal”.

•