Segles XVI, reformada al XIX

Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. Segons M. del Rey (PAT de l’Horta-Versió preliminar 2008, PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018), en base a la seua interpretació arquitectònica, l’actual alqueria seria construïda a finals del segle XVI o principis del XVII, la qual seria reformada en el XVIII i en el XIX amb l’ampliació de nous cossos al voltant d’un pati central amb funcions agrícoles. Fins ara no s’ha trobat referència documental sobre el moment de la seua erecció i propietat al llarg dels segles, però clarament ha estat en mans de membres de les classes altes aristocràtiques o burgeses en conjugar la seua funció de gran explotació agrícola amb un espai residencial ornat i de caràcter noble. En els darrers anys estava en mans d’una fundació de la Conselleria de Justícia.

L’alqueria es troba situada encara hui en dia en un entorn totalment agrícola i en explotació, tal com hi seria durant segles, i destaca com única construcció en centenars de mestre al seu voltant. Segons M. del Rey (PAT de l’Horta-Versió preliminar 2008, PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018) l’alqueria consta d’un cos principal amb la façana davantera mirant a l’est i un ús residencial, i un pati al seu darrere que vertebra els altres edificis amb funcions agrícoles i per als animals. El dit cos principal és de rajola i mamposteria, de dues altures, amb una planta de 16 x 6 metres aproximadament, i “està construït per dues cruïlles d'iguals dimensions, amb línies de càrrega paral·leles a la façana i definides per murs en la planta baixa”. La porta principal està dotada d’un gran arc de carreus que Del Rey considera l’element actual més antic del conjunt ja que les finestres haurien estat modificades en el segle XVIII per fer-les més regulars i simètriques, moment. La coberta és a dues aigües i de teules però actualment està caiguda en bona part. El seu exterior estava arrebossat i queden rastres de pintura. La fusteria dels vans és de fusta.   Al seu interior encara eren identificables fa uns anys les diverses habitacions de la famíllia llauradora i el pis superior tenia funcions de gran andana diàfana per secar i conservar les collites.

Espai etnològic d’interés local, segons PGOU de València (2013), el PAT de l’Horta (2018) i el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_04.04, p. 240.
• Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU). Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013). Fitxa: EPA_SNU_17.01, pp. 161-164.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2ª: Béns de Rellevància local. Espai etnològic d’interés local. Fitxa: Alqueria del Pi
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial:. EPA_04.01: Alquería del Pi (Cases de Bàrcena), pp. 203-205
• Centre d’estudis de l’Horta Nord
• Alquerías históricas de Valencia peligran por la falta de rehabilitación (EL PAIS. 28 junio 2009)

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 159 i 161.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), p. 23.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el mónrural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.

ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.

PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech.

Fotos: E.Guinot, Plànols PGOU València 2013, Google Earth, Google Street View