Està situada al camí Vell de Torrent nº 1. Per arribar prenem la V-30 direcció Port-Saler fins l’eixida direcció CV-404. En la CV-404 només abandonar l’eixida de la V-30, a mà esquerra trobem el camí Vell de Torrent, el qual agafem fins a arribar al pont de les vies del tren, on troben el camí de l’Alqueria d’Aiguamolls.
segles XVII - XVIII
Com en altres alqueries i edificacions populars de l’Horta, no és gens fàcil trobar un rastre documental sobre la seua història, per la qual cosa cal basar-se en la interpretació arquitectònica i material de l’edifici. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l’origen de l’alqueria Aiguamolls podria datar de finals del segle XVII i principis del XVIII. Durant el segle XIX es varen construir les cases annexes, que segurament allotjarien l’habitatge de treballadors agraris o magatzem per a les seues activitats. L’origen del terme Aiguamolls segurament respon a haver estat antigament el seu entorn una zona de marjal.
Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), el conjunt de l’alqueria Aiguamolls es troba format per una casa principal i una sèrie de cases annexes, estructurades entre si amb carrers breus. L’edifici principal es va dividir en dues propietats, el que va produir la transformació de la porta principal en altres dos d’accessos. Així i tot, va romandre intacta l’estructura de dues altures, una planta baixa com a vivenda i una alta amb andana per a ventilar la producció, així com un pati i unes porxades. Les cases annexes són de dos tipus, segons complisquen la funció d’emmagatzematge o de vivenda. L’entorn ha quedat profundament alterat per la construcció de les vies del tren AVE a Madrid, les quals passen per dalt d’un viaducte just sobre un extrem de l’alqueria.
Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_SU_19.02
Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni
PATODHV. EPA_16.02 Alquería Aiguamolls
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), p. 274.
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech.
Fotos: E.Guinot, C. Verdeguer
