Logo de la Universitat de València Logo Càtedra L'Horta de València: Patrimoni, Vida, Futur Sostenible Logo del portal

Alqueria de Bàrtol

Alqueria de Bàrtol
Provincia: València.
Comarca: València.
Municipi: València.
Poblat: Faitanar.
Localització i accés:

L’alqueria està situada enmig dels camps, prop del camí Vell de Torrent i de l’actual línea de tren de l’AVE a Madrid. S’hi arriba des de l’autovia de Torrent (CV-36), per entrar per dit camí vell de Torrent direcció València i seguir pel vial de servei vora les vies de l’AVE.

Latitud i longitud: 39º 26’ 40.9” N 0 24’ 57.2” O / 39.444705 -0.415900001 / UTM30N 722369 4369315
Tipus de bé material: Alqueria.
Estat: Ruinós.
Tipus d'ús: Agropecuari.
Titularitat: Privada.
Protecció: Bé de rellevància local.
Cronologia

Baixmedieval, segle XIV i podria ser anterior

Història

Com en altres alqueries i edificacions populars de l’Horta, no és gens fàcil trobar un rastre documental sobre la seua història, per la qual cosa cal basar-se en la interpretació arquitectònica i material de l’edifici. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l’alqueria de Bàrtol era una gran alqueria tardomedieval, possiblement d'època cristiana-feudal posterior al segle XIII. Tanmateix, algunes evidències materials com els murs de tapia se situen entre els segles XIII-XIV, però podrien anteriors en el temps. Fins ara no hem trobat notícies sobre la seua història posterior al llarg dels segles, però és clar que era una gran propietat agrícola de famílies de l’elit de la ciutat de València. Per una foto antiga pot constatar-se que a principis de la dècada del 1940 encara estava en peu i en funcionament agrícola.

Descripció

L’alqueria encara es manté en un entorn agrícola, tot i que no lluny de l’autovia de Torrent que marca profundament el paisatge de la zona. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), la seua estructura era molt complexa i en el conjunt poden identificar-se la casa principal, patis, cases de colons, magatzems, etc. Amb diferents tipus de fàbrica, des de tapieres a fàbriques de rajola de grandària àmplia, d'època foral. Arcs de rajola de mig punt, cantonades de carreus, etc., ens parlen de la riquesa de la construcció. Actualment resta en ruïnes.

Publicacions

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

Ubicació i entorn
Fotogaleria

Fotos: E.Guinot, C. Verdeguer