Està situada vora el camí del Molí de la Campaneta. Per accedir a ell cal seguir la CV-36 direcció Torrent, i una volta superat el pont de la V-30, prendre l'eixida cap a la via de servei. A la primera rodona cal prendre la 3ª eixida, pel camí del molí de la Campaneta (direcció Oest o Picanya)
Segles XVI-XVIII
Com en altres alqueries i edificacions populars de l’Horta, no és gens fàcil trobar un rastre documental sobre la seua història, per la qual cosa cal basar-se en la interpretació arquitectònica i material de l’edifici. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l’alqueria Ferrer seria construïda al final de l’edat Mitjana, si bé va rebre una reconstrucció important a finals del XVII o principis del segle XVIII, quan obtindria l’aspecte actual. Fins ara no s’han trobat referències segures sobre els seus propietaris durant els segles passats. Actualment resta tancada i sense ús.
Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l’alqueria de Ferrer és una gran casona que inclou diversos cossos adossats que han anat modificant-se en el temps. La casa principal, d’estructura d’època baixmedieval, va adequar-se al llarg del segle XVII o principis del segle XVIII. De la primera època són identificables alguns murs de tapials així com l’estructura asimètrica de la planta. La segona casa annexa, amb torre de miramar, segons manava la tradició en les cases senyorials del camp valencià, són més recents, segurament del segle XIX. Una terrassa superior corona la torre.
Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2015) - EPA_SNU_19.01
Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni
PATODHV. EPA_17.01 Alqueria Ferrer
Arquitectura Rural Valenciana - Miguel de Rey –
https://www.egevasa.es/Sites/11/Docs/PPP/Planos_PPP/EIP_PPP_04_RECURSOS_PAISAJISTICOS.pdf
Del Rey, M. (2016): “Alquería de Ferrer”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
https://arquitecturaruralvalenciana.blogspot.com/2016/03/alqueria-de-ferrer-valencia-per-miguel.html
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
Fotos: E.Guinot
