Baixmedieval, reconstruïda als segles XVII-XVIII

Segons M. del Rey (2010, pp. 117-122, PGOU de València 2013, i PAT de l’Horta 2018), l’alqueria Fonda té uns orígens baixmedievals ja com una explotació agrícola de certa importància i amb part dedicada a residència senyorial. Amb tal nom fins ara no ha estat identificada en la documentació medieval ni de la primera època Moderna. Aquesta certa “invisibilitat” no és estranya ja que es tracta de propietats particulars durant segles, mentre que en les fonts documentals oficials se sol parlar més dels espais públics o els edificis religiosos o militars. Aquest mateix autor informa que en la primera meitat del segle XX l’edifici va estar repartir entre dos propietaris, si bé els darrers anys ha tornat a quedar unificat.

L’alqueria Fonda estava situada històricament en un gran espai d’horta al nord de la ciutat de València, alineada pel camí de Montcada a l’igual que la propera alqueria de Falcó, i en l’espai situat entre les séquies de Petra i Rascanya. La seua part oriental ha estat dominada durant molt de temps pel gran edifici del monestir de Sant Miquel dels Reis. El creixement urbà del barri de Torrefiel en direcció nord no l’ha arribat a afectar, i la construcció de la Ronda Nord, a certa distància d’ella tampoc no ha tingut l’impacte paisatgístic que sí ha patit l’alqueria de Falcó. Quant a la seua arquitectura, segons M. Del Rey (2010, pp. 117-122, PGOU de València 2013, i PAT de l’Horta 1018) l’alqueria és en realitat un conjunt d’edificacions del qual la peça central principal és una casa de planta basilical de dues plantes i d'origen clarament medieval, a la qual progressivament de li han anat adossant altres cossos com porxades. La casa compacta original té una planta de 17 x 7 m aproximadament, està construïda de rajola i arrebossada en blanc per l’exterior. En el primer terç del segle XX ha estat subdividida en dos habitatges de propietat diferents, de tal manera que el situat més a l’oest, vora el camí va ser obrat i transformat en una casa llauradora. En la seua planta alta resten restes d'una gran finestra bífora, possiblement de la casa original, per la continuïtat de fàbriques de tapiera amb carreu. L'altre habitatge manté l'estructura i les fàbriques medievals, obri cap a l'est, conservant l'entrada original, donant l'esquena al camí principal i quedant tangent al camí que naix allí mateix. Aquest últim edifici és d'un interès particular, segons M. Del Rey, per conservar murs de l’època baixmedieval. A més del cos principal, cal distingir l'edifici longitudinal situat al nord-oest del primer, un cos de fàbrica de rajola, molt ben treballada i on destaquen uns excel·lents arcs plans. Nau que possiblement albergava o habitatges de colons o bé una andana o graner, ja que inclou espais d'emmagatzemament ben ventilats amb un sistema de finestres a dos nivells, molt propi del segle XVII. Uns patis previs a la casa i tancats amb tàpies, al costat d'altres annexos econòmics completen el conjunt, actualment encara sense rehabilitació.

Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PGOU València i PAT de l’Horta).

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_08.02, p. 261.
• Revisió Simplificada del Pla General de València (2013). Catàleg de béns i espais protegits de Natura Rural. Element: EPA_SNU_17.06
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Alqueria Fonda.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPA_08.01: Alqueria Fonda, pp. 363-365.
• Centre d’estudis de l’Horta Nord
• Pàgina de la Wikipèdia de l’Alqueria Fonda

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, p. 140.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), pp. 1217-122.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

Fotos: E.Guinot, M.del Rey, Plànols PGOU València 2013