Està situada a la zona de Borbotó, darrere el seu cementeri. S’hi arriba pel camí de Godella a dita població a partir d’ella o del camí Vell de Godella, i per l’entrada de l’alqueria Roca.
Els informes tècnics indiquen que en la restauració s’han introduït elements impropis construïts fora d'ordenació.
Segles XVII-XVIII
Segons M. del Rey (PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018, i recull el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni), l’alqueria era coneguda antigament com Casa Gasparo. Atenent les característiques arquitectòniques de l’edifici actual, dit autor li dóna un origen en el segle XVIII, tot i que alguna de les seues parts pots ser anterior a aquesta època.
Està situada en un entorn totalment d’horta agrícola en producció i a distància d’altres edificacions. Segons M. del Rey (PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018, i recull el catàleg de la Direcció General de Patrimoni) és una casa compacta de dues plantes i dues cruïlles, amb eix lateralitzat en planta, mantenint adossat un cos lateral a una aigua, on s'ubica la planta baixa de l'ermita i en planta alta trobem estances i habitacions de l'habitatge principal. La casa està formada per un cos principal de dues cruïlles paral·leles a la façana, cobertes a dues aigües i amb ràfec horitzontal. Una porta d'arc de mig punt se situa lateralitzada en planta i dóna accés a la casa. Els forats d'ambdues plantes són xicotets deixant entendre que en aquesta part de la casa, la planta alta, es dedica a l'emmagatzemament de collites. Un cos lateral cobert a una aigua, hui en dia enderrocat, es situava adossat al tester nord de la casa, on hui s'ha construït una descontextualitzada torre exempta que desmereix el conjunt i crea confusió a la lectura arquitectònica. Un frontó barroc molt popular defineix l'esquena de l'ermita que té la ubicació a la planta baixa d'aquest cos. La seua porta de llinda obri en la mateixa direcció que la principal, sobre aquesta emfatitzant-la, una gran obertura amb balcó enrassat. Un pati posterior tancar per una tàpia, una porxada i el cos lateral de l'ermita, que es prolonga cap arrere, completen el programa de la casa i alberguen els espais econòmics de l'antiga casa agrària.
Espai etnològic d’interés local, segons PGOU de València (2013), el PAT de l’Horta (2018) i el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_09.01, p. 263
- Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU). Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013). Fitxa: EPA_SNU_17.10
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2ª: Béns de Rellevància local. Espai etnològic d’interés local. Fitxa: Alqueria Roca i Ermita
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA_09.01 Alqueria Roca i Ermita, pp. 381-383
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el mónrural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.
ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.
PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech
Fotos: E.Guinot, M.Alemany, Plànols PGOU València 2013, Google Earth, Google Street View
